Els Mossos disposen d'un cens on tenen controlades 570 urbanitzacions del Camp

En el document s'hi recull la seva ubicació, el nombre de veïns que hi resideixen i les dades d'una persona de contacte

Els punts del Camp de Tarragona on els Mossos d'Esquadra efectuen els dispositius de seguretat Nansa per prevenir els robatoris amb força van variant diàriament, ja que s'estableixen en funció de la informació que es va obtenint des del cos. Segons explica la intendent Teresa Laplana i l'inspector Agustí Migó, els controls es munten sobretot a les entrades i a les sortides de les urbanitzacions, així com també als polígons industrials, «que és on hi acostuma a actuar un tipus de delinqüent més especialitzat». Els operatius no tenen pautes fixes, ja que a més d'anar-se repetint al llarg de la jornada i en diferents llocs del territori, tampoc no són sempre del mateix nombre d'efectius que hi participen. I és que, tot i que normalment el duen a terme els agents de seguretat ciutadana de les Àrees Bàsiques Policials (ABP), eventualment també hi col·laboren els membres d'una unitat especial, com per exemple l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).

En relació amb la planificació dels dispositius, Laplana i Migó manifesten que el Camp de Tarragona té «zones molt diverses», i que això fa que organitzin serveis adaptats a cada indret: «Hi ha èpoques de l'any que si tenim la sort que no hi ha cap problema, els dispositius Nansa no es fan amb tanta freqüència. L'evolució de la seguretat és molt variable. Tot i això, als mesos d'estiu sí que reforcem determinades zones de costa, però sense deixar de fer els altres serveis habituals».

Informació via informàtica

Abans del desplegament del cos a la demarcació, els Mossos van fer un gran treball previ de recollida d'informació sobre les urbanitzacions. A partir d'aquí, es va elaborar un cens que els agents poden consultar per via informàtica i on, actualment, tenen dades d'unes 570 urbanitzacions del Camp. Aquest document és molt útil ja que hi consta la ubicació exacta de cada urbanització –de tal manera que, com que les patrulles porten sistema de GPS, se les pot guiar des de la sala en el cas que no trobin un indret específic–, quins són els seus principals accessos d'arribada i de sortida, el nombre de ciutadans que hi viuen habitualment i els que hi són de segona residència, i les dades d'una persona de referència amb qui poden contactar en el supòsit que hi hagi cap incident. Aquesta persona sol ser el president de l'associació de veïns, però com que hi ha urbanitzacions on no n'hi ha, els investigadors s'apunten, com a referent, els propietaris d'un bar o bé d'un establiment.

Entre les actuacions del dispositiu Nansa, hi ha els controls estàtics a les entrades i a les sortides d'aquestes zones habitades, on els efectius paren de manera aleatòria alguns vehicles; es demana la documentació als passatgers, i es fa un escorcoll de l'automòbil. A part d'això, estan molt atents amb les matrícules dels turismes que passen, ja que tenen el llistat dels cotxes robats. Tot plegat, a més, es complementa amb els patrullatges dirigits, ocasionalment, s'efectuen amb dotacions logotipades, mentre que en d'altres es fa d'incògnit.

En les rondes de vigilància –que, igual com els controls, tenen una funció dissuasiva i preventiva– els agents observen si hi ha algun element que faci sospitar que un habitatge ha estat forçat, es mira el seu entorn, així com els vehicles estacionats a la via pública. Cada patrulla, a més, té la consigna de donar-se a conèixer entre els veïns: «Ens interessa que els ciutadans ens vegin i que establim una relació amb ells amb la finalitat que ens vagin dient qualsevol fet que els pugui alertar. La informació que ens transmeten ens orienta molt, i més tenint en compte que en els dispositius Nansa les problemàtiques són les que ens marquen el dia a dia perquè treballem per prioritats», afegeixen la intendent Laplana i l'inspector Migó.

Anàlisi de les dades

Tota la informació que es recull no es perd, sinó que s'emmagatzema i s'examina l'endemà. Segons els mateixos Laplana i Migó, «l'anàlisi de les dades és molt bona. Hi ha vegades que la informació que hem agafat un dia ens ha servit per revelar un fet delictiu posterior. És per aquest motiu que considerem que el dispositiu és molt positiu. Les dades es treballen constantment i cada setmana anem obtenint resultats».

De vegades, els Mossos han comptat amb el suport de la Guàrdia Urbana a l'hora de dur a terme l'operatiu. Aquesta col·laboració, però, potser acostuma a ser més habitual en altres tipus de dispositius, com el Grèvol –que es fa durant la campanya de Nadal–, i en el qual es reforça la seguretat en les zones comercials. Amb tot, Laplana i Migó conclouen que per anar perfeccionant aquests controls, els responsables de les ABP sempre tenen un contacte directe i constant amb els ajuntaments; i que, com que el cens de les urbanitzacions és un sistema dinàmic, és essencial anar-lo actualitzant per disposar d'una informació al més actual possible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.