El misteri de cal mossèn

El vespre del 5 de desembre, hi va haver un assassinat al 6 b del número 47 de l'avinguda Pau Casals de Blanes. Eulogio Eloy Lumalang, filipí de 44 anys nacionalitzat espanyol, va matar a punyalades (segons ha reconegut ell mateix) Odycleidson Kekeo Moraes Do Nascimiento, un jove brasiler de 23 anys, que es va defensar de l'atac de l'homicida perquè, a part de les dues punyalades mortals, tenia moltes ferides a mans i braços, per haver intentat evitar les punyalades a punts vitals. L'escenari del crim és el domicili de mossèn Jaume Reixach (rector de Riells del Montseny, intel·lectual, cronista i poeta i antic director d'El Collell) i de víctima i homicida, dos homes protegits del rector. Reixach els va conèixer als seus països d'origen i els va ajudar a viatjar a Blanes i establir-se a la població. La víctima, cambrer, vivia a l'habitatge i anomenava papa el mossèn.

“Papa, vigila, que porta un ganivet”, va ser les darreres paraules que Reixach va sentir dir a Moraes Do Nascimento, que anomena fillol, abans que Lumalang traspassés la porta del pis. En aquell moment, Reixach, segons la seva versió, va córrer escales avall a buscar ajuda mentre l'Eloy arremetia contra en Kekeo, que es va interposar per evitar que Reixach rebés mal. Reixach va anar a trucar al 112 a un bar proper al domicili. Van tardar molt, es queixa, a passar-li l'interlocutor adient i, mentre feia la gestió, van veure passar Lumalang corrents, amb una tovallola de cintura avall, per tapar-se la sang que li embrutava els pantalons. Van pujar al pis i, tot i que Reixach havia dit que amb l'atabalament s'havia deixat les claus a dins, va obrir la porta amb unes claus. En Kekeo, vestit amb un xandall, jeia mort, amb els braços estesos, de cara amunt, entre el lavabo i l'habitació.

Quan hi va arribar la policia, es va activar el protocol per als casos d'assassinat i es va muntar un servei de recerca del sospitós amb les dades precises que tenia el mossèn. La mateixa nit, els Mossos el van trobar, encara amb sang a la roba, dins d'un cotxe a prop del cementiri i el van traslladar a l'escena del crim per interrogar-lo davant del jutge. Lumalang, que sordeja d'una orella i aparentava estar desorientat, contestava de forma incoherent. Els Mossos van insistir especialment sobre el parador de l'arma del crim, perquè no l'aconseguien trobar i, a base d'insistir-hi, Lumalang va admetre que l'havia llençada sota d'un cotxe, al carrer del darrere de l'edifici. Els Mossos la van buscar i no la van trobar. Un cop van haver acabat la diligència d'aixecament de cadàver i d'inspecció de l'escena del crim, la comitiva judicial va marxar, sense precintar l'escenari com se sol fer en casos d'homicidi. Per exemple, el pis d'Olot on va ser assassinada Mampreet Kaur fa gairebé dos anys continua precintat. Però, en el cas de Blanes, Jaume Reixach va dormir la mateixa nit del crim a casa seva, sense que tan sols s'hagués netejat la sang de la víctima. Paradoxalment, tal com ell mateix va explicar l'endemà a aquest diari, va trobar un ganivet ben gros, que no era de la casa, darrere del cubell de les escombraries. Reixach va trucar als Mossos, que el van anar a recollir el divendres a la tarda i es van mostrar convençuts que es tractava de l'arma del crim. El ganivet estava aparentment net, però quan se li van aplicar els reactius per detectar sang van donar positiu. Qui el va netejar i sobretot per què la policia científica no va veure l'indici més buscat en un cas d'assassinat és tot un misteri. I la confessió que va fer Lumalang davant el jutge ha estat una punyalada simbòlica per al mossèn, que afirma que va esquivar les punyalades reals del filipí quan el seu fillol es va interposar. Lumalang va assegurar al jutge que durant 18 anys havia mantingut relacions amb el mossèn a canvi de diners i droga. Són només paraules, no proves de cap actitud reprovable, però han deixat màcula a Jaume Reixach, fins ara impol·lut penalment. El bisbe el vol fer retirar temporalment de l'esfera pública per apartar-lo dels feligresos. “És ara que em sento de les punyalades”, lamenta Reixach que demana que “s'estudiï la psicologia de Lumalang”, perquè segons el seu criteri va arribar al pis “alienat, mogut per una força interior per matar els seus dimonis”. El lletrat de Lumalang, Horacio Airaudo, també reclama al jutjat que s'avaluï l'estat mental de l'homicida i que es practiquin proves pericials per determinar si estava exposat al consum de drogues. Unes diligències que, es queixa, no s'han acordat i que poden perdre fiabilitat a mesura que transcorri el temps. La defensa també reclama que s'analitzin unes pipes trobades a casa del mossèn per comprovar si hi havia restes de substàncies estupefaents. La defensa busca atenuants per a un homicida confés. Reixach considera que, en les seves declaracions, Lumalang va canviar l'ordre dels factors amb malícia. “Primer, admetia que havia portat el ganivet però no admetia el crim, potser per culpar-me'n a mi. I, en canvi, després, no explicava què havia fet del ganivet però va admetre que havia occit el meu fillol”, lamenta Reixach.