Successos

Turisme

Tor ofereix llit i sostre

Els hereus de Casa Sansa habiliten l'històric casalot familiar, on vivia el difunt Josep Montané, com el primer habitatge turístic del poble

La voluntat és identificar l'indret com un lloc interessant per al turisme de muntanya i trencar la imatge tèrbola que van causar els assassinats ocorreguts a la zona fa més de 20 anys

El crim de Josep Montanécontinua sense estar resolt, 21 anys després dels fets

L'escriptor i periodista Carles Porta és, amb tota probabilitat, qui més ha fet per popularitzar Tor, un petit llogarret del Pirineu enclavat al cor de la Vall Ferrera. Porta, natural de Vila-sana, al Pla d'Urgell, va treballar en un reportatge per al 30 Minuts de Televisió de Catalunya on s'explicaven un seguit d'episodis misteriosos ocorreguts en aquest poble que toca la frontera amb Andorra. Posteriorment va recollir les seves experiències en el llibre Tor, tretze cases i tres morts. L'autor explica que una de les dificultats amb què va topar per conèixer de primera mà Tor i el seu entorn és que es tracta d'un lloc inhòspit i gairebé deshabitat. En el cas que es plantegés fer un Tor, segona part, Porta ho tindria avui una mica més senzill perquè, almenys, podria disposar d'un allotjament al poble.

Casa Sansa, un dels històrics casalots de Tor, propietat d'una de les nissagues protagonistes de la història documentada per Porta, ha estat rehabilitada per convertir-se en un habitatge turístic. Després de mesos de reformes per condicionar l'antiga masia, Casa Sansa s'ha estrenat aquest Sant Joan com a allotjament turístic. L'impulsor
del projecte és Marc Gras, descendent de Josep Montané, “el Ros de Casa Sansa”, l'hereu que va morir assassinat l'estiu del 1995 en un crim que no ha estat mai més resolt. “Josep Montané era el germà de la meva àvia”, explica l'ideòleg del que han batejat com a “Tor Experience”.

“Ja tenim assumit que a Tor hi ha un element de misteri que ens perseguirà pels segles dels segles, però ja han passat 21 anys dels fets, i a Casa Sansa el que hem volgut és girar full.”

Marc Gras, natural de la Seu d'Urgell però establert a Barcelona, és un professional del màrqueting i va posar-se al capdavant del projecte familiar per recuperar el vell casalot de Tor. “Vam haver de decidir si fèiem alguna cosa amb la casa, perquè l'alternativa era abandonar el patrimoni”, explica.

Casa Sansa ha obert amb disponibilitat per acollir cinc persones i, ateses les grans dimensions de l'habitatge, si la cosa funciona, més endavant s'habilitaran més espais. “De moment sembla que l'acollida és bona, però hem d'anar veient com evoluciona”, confessa Marc Gras.

Les comunicacions són un handicap perquè la pista des d'Alins no és precisament una autovia, i els vint minuts de trajecte que cal recórrer si s'arriba a Tor des d'Andorra són un bon maldecap si no se circula amb un vehicle tot terreny. Al poble tampoc no hi arriba el subministrament elèctric. “De fred, no n'hi fa perquè hi ha una llar de foc i l'aïllament és magnífic”, assegura Gras.

Tot i estar en un entorn salvatge, a la casa no hi manquen comoditats perquè hi ha una nevera que funciona amb gas butà i un petit generador que dóna corrent. Els hostes poden accedir a internet connectant-se al Wi-Fi de Casa Sisqueta, el multifuncional bar/casa de menjars/oficina de turisme que regenta l'única família que viu llargues temporades a Tor.

Internet arriba via satèl·lit al poble, però, en canvi, a Tor no hi ha cobertura per a telèfons mòbils. “Si véns aquí ja et pots oblidar de fer la clàssica trucada a la família dient que ja has arribat.”

Precisament aquest aïllament és un dels valors que els impulsors de Casa Sansa volen fer valer per atraure gent a Tor. “Per les circumstàncies que han envoltat el poble, Tor ha estat al marge de requalificacions i d'urbanitzacions, i s'ha quedat atrapat en el temps”, diu Marc Gras.

Sota l'etiqueta “slow tourism” (turisme tranquil) es presenta l'estada a Tor com una proposta apta per als amants de la natura, de l'excursionisme i de l'esport a alta muntanya. “Teníem el turisme literari derivat del llibre, però la veritat és que a Tor no hi podies fer res, era un poble de passada. Pretenem que això canviï.”

Ara bé, més enllà de les recances que pugui generar la història que carrega el poble, Marc Gras avisa que Tor no és un destí apte per a tothom. “Si tens fills petits no vinguis aquí a passar la nit perquè la farmàcia més propera és a 40 minuts.”

El poder d'un terratinent
Segons dades del cadastre, la muntanya de Tor té una extensió de 2.300 hectàrees. El domini sobre aquesta muntanya està darrere de les agres tensions i de les desavinences sorgides entre veïns de la zona, sobretot entre els dos clans que personificaven Sansa i Palanca. Les propietats de Casa Sansa, la finca més gran de Tor, s'estenen sobre 40 hectàrees.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia