Les cartes al rei

Cor­di­a­li­tat, afecte i gra­ti­tud és el que Albert Solà i Ingrid Sar­tiau, que al juny es van pre­sen­tar al món com a supo­sats fills bas­tards del rei d'Espa­nya, trans­me­ten al seu “esti­mat pare” en les car­tes manus­cri­tes que han enviat a Joan Car­les I per fax.

Albert Solà, que, de fet, ja està ave­sat a enviar faxos a la Casa del Rei perquè des que va començar a fer-se la idea que Joan Car­les era el seu pare no ha dei­xat pas­sar cap esde­ve­ni­ment fami­liar (nai­xe­ments, bodes...) a cals Bor­bons per apro­fi­tar per feli­ci­tar-los, comença la seva mis­siva dient al monarca que suposa que deu estar al cor­rent de l'últim dels esde­ve­ni­ments fami­li­ars, que és pre­ci­sa­ment l'apa­rició de la seva ger­mana, Ingrid Sar­tiau, una dona belga, amb qui com­par­teix l'ADN patern amb un per­cen­tatge de més del 91% dels al·lels.

En la seva mis­siva, Albert Solà, que als seus 56 anys està sepa­rat i té dues filles que viuen a Mèxic, diu a Joan Car­les I, que ano­mena “pare” tota l'estona, que ell, com a home, entén per­fec­ta­ment “la tra­jectòria de la seva vida íntima”. Diu que no li vol cap mal i que entén que la situ­ació ha de ser difícil per a ell. “Però la sang és la sang i això no es pot expli­car, són sen­ti­ments i per a això no hi ha parau­les”, afirma Solà, que recorda al monarca, però, que la relació entre ells dos “no s'ha resolt”. Com que el rei en els seus dis­cur­sos sol par­lar, o solia, en nom de la reina uti­lit­zant la típica expressió “la reina i jo”, Solà també parla en nom de la ger­mana. “La meva ger­mana i jo, sin­ce­ra­ment, li donem les gràcies per haver-nos donat la vida. El destí ha fet la resta. Gràcies, pare”, escriu. “Pare, crec que no té idea del que s'està per­dent”, diu, amb referència a no tenir relació amb ells. “Ni la Ingrid ni jo no som dolents, ben al con­trari.”

Ingrid Sar­tiau també ha enviat la seva carta, més curta, i escrita en francès. Sar­tiau relata que fa poc que la seva mare li va reve­lar que Joan Car­les I era el seu pare. Li diu que va ser un xoc després de 45 anys fent-se pre­gun­tes sobre qui era i notant la seva absència en esde­ve­ni­ments fami­li­ars, com ara la festa del pare i quan van néixer els seus fills, Gui­llaume i Aude. Ingrid Sar­tiau afirma que sem­pre ha tro­bat a fal­tar un pare i que sem­pre ha anhe­lat poder-lo tro­bar. Tal com Albert Solà, diu que no li vol cap mal, però que té mol­tes pre­gun­tes sense res­posta per fer-li.

Les car­tes han estat tra­me­ses per fax a la Casa del Rei, que, com ha fet sem­pre amb les mis­si­ves de Solà, ha res­post amb un silenci.

Tot i que no poden esta­blir relació amb el seu “esti­mat pare”, Albert Solà i Ingrid Sar­tiau van estre­nyent els seus llaços com a ger­mans. Des d'aque­lla pri­mera tro­bada a la Bis­bal d'Empordà el mes de juny, quan es van conèixer, Ingrid Sar­tiau s'ha tras­lla­dat més d'un cop a la població on el seu “germà” tre­ba­lla de cam­brer al bar El Drac. Ha visi­tat Solà acom­pa­nyada del seu marit i dels seus dos fills, que Solà ano­mena cunyat i nebots amb tota fami­li­a­ri­tat. Es pre­sen­ten com a família a tot­hom i es fan un tip de repe­tir que sobre­tot l'Albert i l'Aude tenen una gran reti­rada de cara. La família Sar­tiau ha llo­gat un apar­ta­ment a la Bis­bal, que van moblar en un tres i no res amb mobles d'Ikea per anar-hi a pas­sar caps de set­mana i poder estar més a prop del seu parent. Sar­tiau, que és mas­sat­gista terapèutica de pro­fessió, fins i tot fa temp­te­jos per veure si seria pos­si­ble obrir negoci a l'Empordà i alter­nar la feina entre Cata­lu­nya i Bèlgica.

Tot i estar tan ocu­pats l'un amb l'altre, no obli­den la idea de pre­sen­tar una demanda de pater­ni­tat al jut­jat per cer­ti­fi­car que són Bor­bons i fills del rei. Han posat com a data límit el 15 de setem­bre per deci­dir com empre­nen l'aven­tura judi­cial.