lA CRÒNICA
Maratons per l'aigua
“En situacions com aquestes no hi ha termes municipals.” La suma d'esforços la va comprovar de manera instantània l'alcalde de Sant Joan de Mollet, Ramon Costa, qui poc després que es declarés l'incendi de divendres a Madremanya va mirar l'agenda, va trucar per telèfon als pagesos de la població per tal de donar entre tots un cop de mà als bombers i va marxar de casa dalt del tractor cisterna. Sobre el terreny, es va encarregar d'organitzar els veïns i anar-los informant cap a quines zones boscoses era més prioritari que s'adrecessin a remullar. La crida va obtenir una resposta immediata i, a més, aviat s'hi van afegir altres companys que es van desplaçar des de Bordils, Sant Martí Vell i Flaçà. Vuit dels voluntaris duien tractors agrícoles amb dipòsits que no van parar d'omplir d'aigua i uns altres vuit pagesos es van dedicar a llaurar els camps. El seu esforç va ser clau per salvar una granja de Flaçà propietat del veí de Sant Joan de Mollet Bartomeu Martí. Les flames es van poder aturar finalment a 100 metres de la instal·lació, on hi ha unes 140 vaques. La primera nit, Martí s'hi va quedar treballant fins a les tres de la matinada i ahir al matí tornava a traginar aigua. Havia perdut el compte, fins i tot, de quantes vegades s'havia dirigit en les darreres hores a una sèquia de Flaçà per emplenar els 12.000 litres de capacitat de la cisterna, que després traspassava amb mànegues a les dotacions de bombers que havien establert un punt base al camp de sota la granja. La situació estava bastant més calmada ahir, malgrat que encara tenia present que divendres cap al tard “les flames van tornar a agafar una violència terrible”. “Per sort, en el moment que van estar més pròximes a la granja, va passar una avioneta i va efectuar una descàrrega al damunt. Crec que els animals no van patir gens perquè estaven en un pati que hi ha al darrere. Se'ns va ajuntar, però, que ens vam quedar sense llum a la instal·lació, si bé de seguida hi vam posar un grup electrogen.”
El mateix sospir de més tranquil·litat van fer els veïns del nucli de Vilosa de Sant Martí Vell que estaven desallotjats i que van poder tornar ahir a casa. Una de les afectades era Montserrat Coll, qui divendres va dormir al domicili dels seus sogres, a Corçà. Divendres a la nit, però, ja va anar un moment a la seva masia amb dos mossos, que la van acompanyar a buscar una capsa de medicaments que necessitava. “Quan vam arribar-hi, teníem el foc allà mateix. Ens vam haver de posar les mascaretes. Els policies em van dir com a condicionant: ‘Entrem corrents i marxem'; i així ho vam fer.” L'únic consol que tenia és que, tot i que els boscos que rodegen la finca estan “molt bruts”, feia poc havia netejat completament les vuit hectàrees de terreny de la seva propietat, que són les que estan més a tocar de l'immoble. “Els Mossos, a més, veien bastant improbable que les flames poguessin entrar a la casa, que és del segle XV, i té unes parets de pedra de mig metre d'amplada on és difícil que traspassi el foc.” Del que sí que no dubtava, en canvi, és que des de divendres tothom ha anat tan de bòlit que “ja no se sap si es té gana, set ni si el que se sent és pudor de fum o d'una altra cosa!”
