Detenen un famós violador en sèrie pel crim de Cabanes
Els Mossos d'Esquadra van arrestar divendres Antonio García Carbonell, alliberat l'octubre de l'any 2013 per l'anul·lació de la doctrina Parot, per l'assassinat de Neus Juanola a Cabanes
Antonio García Carbonell, de 77 anys, condemnat a més de dos segles de presó per una dotzena de violacions, el primer pres comú que es va beneficiar de l'anul·lació de la doctrina Parot i que va poder sortir en llibertat el 24 d'octubre del 2013, és el principal sospitós de l'assassinat de Neus Juanola, de 75 anys, perpetrat a Cabanes el 28 de febrer passat, només quatre mesos després de l'alliberament. Divendres els Mossos d'Esquadra van arrestat Antonio García Carbonell a Sabadell i, ahir, un home de 29 anys a Mollet del Vallès considerats els dos autors materials de la brutal pallissa que va posar fi a la vida de Neus Juanola, una marxanta jubilada que va ser trobada malferida, lligada a un arbre i amb els seus mitjons entaforats a la boca a pocs metres de casa seva. La dona va sobreviure durant quatre dies a l'UCI però va morir sense que els investigadors dels Mossos tinguessin la possibilitat de parlar-hi per tenir el seu testimoni.
A part dels dos detinguts com a autors materials del crim, divendres els Mossos van arrestar un home de 69 anys a Figueres a qui consideren encobridor del crim pel fet d'haver tingut coneixement del que havia passat després i d'haver ajudat els assaltants.
Es dóna la circumstància que García Carbonell va caure en mans dels Mossos en el marc d'una operació contra un grup de falsificadors de moneda que operava tant a les comarques barcelonines com a les de Girona i que va acabar amb 20 detinguts. Els Mossos no compten fer passar a disposició judicial els arrestats pel crim de Cabanes fins que s'esgoti el termini de les 72 hores per tal de recopilar dades i de recollir testimonis per poder provar la relació dels sospitosos entre ells i el seu vincle amb la víctima. Tot i que es dóna per provat que García Carbonell i el noi detingut a Mollet eren coneguts i que tots dos van ser a casa de Juanola, ahir els investigadors dubtaven de la veritable identitat del noi més jove i practicaven diligències per comprovar-la.
Els investigadors, que han tingut telèfons punxats durant mesos, sempre han mantingut com a hipòtesi més factible que els assaltants que van posar fi a la vida de Neus Juanola es movien per motius econòmics però van cometre un error pensant-se que la casa de Juanola en realitat era la de la seva família política que regenta una important empresa de pinsos i llavors, M. Cazorla, situada molt a prop del lloc del crim.
L'escenari que van deixar els criminals, però, no s'ajusta del tot a un robatori ja que, tot i que van poder entrar a la casa, la porta era oberta, no es van endur ni joies ni diners que hi havia a l'habitatge. El dia dels fets Neus Juanola estava sola a casa perquè el seu marit era a l'hospital ingressat, pendent d'una operació per curar-lo d'una fractura que es va fer al peu en caure d'un arbre. El jutjat va ordenar que es practiquessin les pericials per intentar determinar si Juanola havia estat objecte d'agressió sexual, però els tractaments i cures que li van fer durant els quatre dies que va estar ingressada a l'UCI, van dificultar la conservació de possibles indicis, de la mateixa manera que els Mossos, quan van fer la inspecció ocular, es van trobar l'escenari del crim manipulat pels sanitaris i altra gent, ja que no es va precintar fins que es va produir la mort de la víctima.
Coetanis i marxants
La víctima, Neus Juanola, i el principal sospitós de l'assassinat, Antonio García Carbonell, tenien dues circumstàncies en comú per les quals es podria haver suposat que es coneguessin. Tots dos tenien més o menys la mateixa edat. Juanola tenia 75 anys quan va ser assassinada i García Carbonell en té 76. Tots dos havien treballat en la venda ambulant. Carbonell, que té almenys 8 fills, i la seva família s'hi dedicaven a la zona del Vallès, mentre que Juanola i el seu marit eren uns marxants molt coneguts que paraven en mercats de poblacions gironines. Quan va ser assassinada, Juanola feia uns tres anys que s'havia retirat.
LA DATA
García Carbonell té un doble que va pagar les seves culpes
La història d'Antonio García Carbonell es remunta a principi de la dècada del 1991, quan es van començar a produir assalts sexuals a les comarques de Barcelona perpetrats per dos homes que, armats, atacaven parelles en llocs apartats i violaven les dones. Les víctimes parlaven de dos homes de pell fosca que parlaven una llengua estranya. La policia va trobar un sospitós dels assalts: Ahmed Toumouhi, un marroquí que –llavors no se sabia– té una gran retirada amb García Carbonell. Les víctimes van reconèixer Toumouhi com un dels agressors i va aquest anar a parar a la presó. Després van arrestar el suposat còmplice Abderrazak Mounib, que també va acabar empresonat. Tothom va donar per bo que la llengua estranya era l'àrab. Però el 1995 hi va haver més violacions calcades i les víctimes continuaven identificant en fotografia Toumouhi.
Però no podia ser ell, era a la presó. Llavors el zel d'un agent de la Guàrdia Civil de Martorell que creia en la innocència de Toumouhi i les proves d'ADN van permetre descobrir que les violacions atribuïdes a Toumouhi les perpetrava un home amb una gran semblança física amb ell, García Carbonell. I la llengua estranya no era l'àrab sinó el caló, que aquest parlava amb el seu còmplice, que tot i que no s'ha identificat mai, l'ADN va demostrar que era un seu parent. Després de 15 anys de presó Toumouhi va ser alliberat, però Mounib no va veure mai la llibertat perquè el 2000 va morir estant empresonat.
El 1996 García Carbonell va ser condemnat a 228 anys de presó per sis assalts a sis parelles. El 2009 se li va aplicar la doctrina Parot, que suposava que els beneficis i les remissions de pena s'aplicaven a cadascuna de les condemnes en particular i no pas per la pena màxima de compliment, que és de 30 anys. L'aplicació de la doctrina Parot li suposava allargar l'estada a la presó fins a l'any 2025. Però la resolució del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg que anul·lava la doctrina Parot va convertir García Carbonell en el primer pres comú que es beneficiava del dictat d'Estrasburg.
I el 24 d'octubre del 2013 va quedar en llibertat tot i que els serveis penitenciaris van advertir que no estava rehabilitat. Llavors la seva defensa va argumentar que donada la seva edat, era difícil que reincidís.
