Són els Minyons!

“Som els Minyons!” Així arengava el cap de colla terrassenc, Albert Pérez, la seva colla instants abans d'afrontar el 3 de 9 amb l'agulla que els Minyons de Terrassa van aconseguir descarregar ahir, a la seva plaça talismà de Girona, per primera vegada en el seu historial (l'han carregat dues vegades). Va ser una execució de manual, en el sentit de saber tancar amb serenor i molta categoria cadascun dels fronts oberts per un castell complicadíssim fins a deixar l'agulla lliure damunt del folre, perquè els pilaners s'hi lluïssin, amb una demostració de potencia i equilibri majúscula.

Aquesta capacitat d'encaixar les punyalades pròpies de castells d'aquesta magnitud es va tornar a veure en el 5 de 9 que la colla va descarregar tot seguit, en la tercera ronda. Amb l'entrada dels dosos, la rengla va quedar mal parada i va haver de combatre al límit una descarregada duríssima, que va comptar, però, amb el treball en equip de la resta del tronc per mantenir la lluita sota control. La colla es va acomiadar amb un pilar de 8 fabulós.

Però abans de tot això, els Minyons havien obert plaça carregant el colossal 3 de 10. I és que, a diferència del que havien descarregat per la Mercè, ahir el castell va pujar amb desajustos en l'encaix de terços i quarts. Tot i així, l'impressionant esforç de les manilles va fer possible que el tronc carregués sobradament el castell, però la descarregada es va fer insalvable. Diu molt dels Minyons que després de la caiguda no alteressin el programa. Pòquer de gamma extra. Grans Minyons.

La diada de Sant Narcís tenia ahir un significat molt especial per a la colla de casa, els Marrecs de Salt, que per primera vegada en els seu vint anys de trajectòria havia d'intentar un castell de 9 pisos. Molt convençuts, els Marrecs van provar el 3 de 9 d'entrada. Però els nervis els van jugar una mala passada i els dos intents que van fer els van desmuntar només començar. La colla necessitava asserenar-se i ho va aconseguir amb una execució del 5 de 8 (el quart de l'any) de colla de primer nivell. Tot seguit, els gironins van completar amb autoritat el 2 de 8 i aleshores van decidir treure's una quarta ronda de la màniga per intentar, per tercera vegada, el 3 de 9.

Aquesta vegada ningú no es va fer enrere, però el castell tampoc no va pujar bé i, coincidint amb l'entrada de l'aixecador, es va trencar. Els Marrecs no van sortir de plaça com a colla de 9, però ho van fer amb el cap ben alt. Si mantenen aquest nivell, més aviat que tard, ho aconseguiran.

Els Capgrossos de Mataró es presentaven a Girona en un estat de forma excel·lent i amb un programa molt ambiciós que, a dos dies de la cita de Tots Sants, incloïa dos castells de gamma extra, entre els quals hi havia la novetat del multitudinari 9 de 8, que la colla mai no havia intentat. Després d'arrencar amb un 3 de 9 de postal, els Capgrossos van lligar el castell dels 9 pilars amb decisió. El ritme pausat, posant èmfasi en la posició més que no pas en la rapidesa, va anar marcant l'ascens, que fins a la triple coronació, molt ben sincronitzada pels tres enxanetes, semblava que podria superar els problemes que s'havien detectat. Però, de sobte, amb la sortida de la canalla, el castell es va descontrolar i va caure estrepitosament. La caiguda va comportar algunes lesions, que van obligar la colla a rebaixar el nivell i acabar amb el 2 de 8. El dubte era, ahir, saber fins a quin punt la caiguda afectarà els plans de la colla de cara a Vilafranca.