Medi ambient

Medi ambient

Gestió forestal a les Gavarres per la sequera

El consorci de l’espai protegit accentua recursos en finques pròpies o en custòdia i adquirirà més sòl

El material guanya valor i això pot fer reactivar boscos sense cura

Treballen també per posar fre a les accions descontrolades dels senglars i la sobrefreqüentació d’humans , especialment d’aficionats a la BTT

El Consorci de les Gavarres ha aprovat un pressupost per a aquest exercici que creix del 10% respecte a l’any passat, fins als 391.717 euros, i amb el focus sobre la gestió de les finques en propietat o custòdia –i l’adquisició de la finca Abradó, per 10.000 euros– per millorar les masses forestals i frenar, en la mesura que sigui possible, el creixent risc d’incendis en plena sequera. El gerent, Quim Gubau, que ha dissenyat per primer cop els comptes després d’assumir el dia a dia de l’ens a la primavera de l’any passat, explica que se centraran a “reduir densitats de pins i arbres morts per la manca de pluges”, reduir competència i intentar que les masses d’alzinars i suredes, més resistents i valuoses, vagin endavant.

Entre els espais d’actuació hi ha la gran finca de Can Puig, de 172 hectàrees a Fitor i cedida en custòdia per la Fundació Catalunya- La Pedrera, i la de Can Vilallonga (240 hectàrees més de la’Incasòl de Generalitat en el mateix règim) i les Pedreres –de l’Ajuntament de Celrà–. També al voltant del cim de Montigalar i Montnegre. I s’aposta per donar continuïtat a la pela de 17 hectàrees de Can Vilallonga, un cop transcorreguts 19 anys del darrer aprofitament i comptant que l’accés es manté relativament franc per a tractors gràcies a les feines d’estassada i pasturatge en la darrera dècada.

Reactivar la producció de suredes

Gubau admet que el consorci pot, tot just, “donar exemple” de les potencialitats dels boscos gavarrencs perquè els propietaris privats en prenguin nota i s’hi afegeixin. El preu del suro “continua a l’alça”, diu, i això està fent que la pela de proximitat torni a ser competitiva per a les indústries de l’entorn. Malgrat això, la seva destinació encara se centra en la trituració, i no pas per fer-ne taps o usos més preuats.

A la finca de Can Vilallonga, el consorci ha tret a subhasta l’aprofitament, amb un preu de sortida d’11.000 euros, en què estimen que es podrien valorar les fins a 12,7 tones de la unitat d’actuació, a finals de primavera. Ho fan amb criteris més restrictius, per exemple, per excloure’n arbres febles, però per sota del teòric preu de mercat. L’altre problema, explica el gerent, és l’escassedat de peladors professionals, però per això la finca també serveix com a camp de pràctiques per a la certificació professional de l’ofici que vol impulsar l’Institut Català del Suro, un altre petit pas dels molts que cal fer perquè el massís torni a ser productiu. Finalment, l’altra pota de la prevenció d’incendis és el pasturatge de ramats, que van introduir fa una dècada, i que cada any s’expandeix cap a nous àmbits perquè, sobretot, les cabres, redueixen la càrrega de combustible potencial al sotabosc.

Vetllar pels amfibis

Entre les 52 actuacions previstes al pla anual, destaca també el seguiment d’una desena de basses inventariades dins de l’espai protegit, que “amb la sequera ens hem trobat que s’assequen massa ràpid i els amfibis no tenen prou temps per completar el cicle reproductiu”. En alguns casos, allà on detectin animals, miraran d’aportar-hi aigua per solucionar el problema.

En matèria hidràulica, també preveuen avançar en el projecte d’adequació de la bassa de Can Vilallonga, on Acció Climàtica destinarà 600.000 euros més a la restauració del gran centre d’interpretació i divulgació del parc, per bé que continuen treballant en la descentralització d’accessos i referents entre els municipis que hi donen accés tant per la banda del Gironès com per la del Baix Empordà interior i litoral. Mostra d’això, també, és la continuïtat del festival cultural itinerant Art & Gavarres, que enguany es desplaçarà cap a les Gavarres marítimes, amb el pol de la vall palamosina de Bell-lloc com a possible epicentre. L’àmbit va patir un gran incendi fa deu anys, on han tornat a rebrotar les suredes, i ara tindrà com a fil conductor la situació de sequera. Les accions planificades aquest any, a més, inclouen avançar en la desurbanització –amb Palamós i Calonge i Sant Antoni– dels vestigis del projecte fallit d’urbanitzar Puig Cargol, i també treballen per posar fre a les accions descontrolades dels senglars i la sobrefreqüentació d’humans, especialment d’aficionats a la BTT.

LES XIFRES

391.717
euros
és el pressupost del Consorci de les Gavarres d’enguany, una xifra que creix del 10% respecte a l’any passat.
52
accions
proposa el pla anual d’actuació, que sense perdre de vista la divulgació de l’espai se centren en la gestió.
12,7
tones
de suro preveuen extreure a la finca de Can Vilallonga, que custodien, en el programa pilot per recuperar suredes.
600.000
euros
posarà la Generalitat amb els Next Generation per rehabilitar el mas, futur gran centre d’interpretació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Salut

“Si us plau, creieu-nos!”

BARCELONA
MIQUEL SERRAT
PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE PESSEBRISTES D’OLOT I LA GARROTXA

“Els pessebres van passar de la burgesia pairal als treballadors”

OLOT

Cap als 10 milions

barcelona
tossa de mar

Les obres del museu fan portar algunes obres a caixes fortes

tossa de mar
Societat

Descobrir Anglès jugant

ANGLÈS
CONCEPCIÓ FERRÉS I GURB
IMPULSORA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A OLOT

“La qualitat del sistema educatiu exigeix escollir millor el professorat”

OLOT
Societat

Turisme de la foscor

Barcelona
societat

Girona, entre les millors ciutats petites del món per viure-hi

GIRONA
SOLIDARITAT

Marxa a Girona per donar suport a les mares israelianes i palestines

GIRONA