Jardins més naturals

Adaptar-se per sobreviure. El canvi climàtic, amb la pujada sostinguda de temperatures i les sequeres recurrents, afecta tots els àmbits de producció i de serveis, també el de la jardineria, i obliga el sector a orientar-se cap a models que garanteixin una major sostenibilitat.

“La jardineria necessita l’aigua per viure. I això força a fer un replantejament, a triar espècies vegetals més adaptades al nostre clima, més capaces de suportar períodes amb poca aigua, i també, a fer una millor gestió del recurs hídric, ser més eficients en tots els sistemes de reg. Hi estem obligats”, explica Miquel Marín, president del Gremi de Jardineria de Catalunya.

Marín recorda la primera sequera forta d’aquest segle que va afectar el nostre país, la del 2008, coincidint amb la crisi financera. “En aquella ocasió, l’administració va tallar l’aigua d’un dia per l’altre, sense previ avís. Això va generar molt de neguit i de fet moltes empreses de jardineria van acabar tancant. Des de llavors, el gremi està treballant en aquesta adaptació al nou context climàtic.”

Per evitar que es repeteixi la situació de fa quinze anys, el gremi alerta del “gran error” que suposaria renunciar als jardins. “El verd és, segurament, la principal eina que tenim per lluitar contra el canvi climàtic. Si ens el deixem perdre, en el fons el que estem fent és trencar el cicle de l’aigua. I en el moment que desertitzes un espai, la recuperació es fa molt i molt difícil. Per tant, com a societat, penso que hem de ser molt conscients que hem de canviar, però sense renunciar al verd.”

El sector avança cap a jardins naturalistes. En aquest sentit, el primer pas seria plantar espècies pròpies del país. “Totes les aromàtiques estan adaptades al nostre clima, són d’àmbit mediterrani: romaní, farigola, sàlvia, espígol... També el llentiscle o el marfull són plantes d’aquí. Un xiprer, per exemple, és un arbre molt més adaptat que una paulònia o una catalpa; oliveres, pins, garrofers... Hem d’anar cap als arbres que són propis del nostre clima. La tendència és copiar la natura, d’alguna manera, utilitzar –sense renunciar a la bellesa d’un jardí– aquelles plantes que són pròpies del nostre entorn i més resistents a les nostres condicions climàtiques. Al final, hem de ser conscients de quin entorn tenim i, a partir d’aquí, dissenyar un jardí estudiant tota la tipologia de coses que facin que sigui viable. I això val per a tota la jardineria, la privada i la urbana o pública.”

Dins d’aquest concepte naturalista de jardí, trobem també parcs públics amb plantes que recorden una mica les que podries trobar pels marges del bosc. “Si deixem que la planta es desenvolupi i segueixi la seva pròpia dinàmica, estem afavorint molt la biodiversitat, que és un aspecte molt necessari. Facilites amagatalls per a animals, l’aparició de pol·linitzadors, de crisàlides...”

Al costat de la tria d’espècies vegetals pròpies, cal introduir sistemes de reg que permetin que la planta pugui viure amb menys dotació hídrica. “El reg l’hem de fer al màxim d’eficient possible. Aquí hi ha dues coses a dir: una, que té tot el sentit del món utilitzar aigües regenerades allà on sigui possible; aigua procedent de depuradores o del subsol, que no és per beure o cuinar i que per a les plantes és idònia.” I, en segon lloc, Marín proposa accions com ara instal·lar dipòsits per recollir aigües pluvials allà on sigui possible, reg per degoters localitzat en lloc dels sistemes per aspersió, i fins i tot, l’aplicació de sensors de pluviometria. En resum, tècniques per estalviar aigua.

“I després, encara que sembli poc important, hi ha el tema dels encoixinaments, que vol dir posar una capa d’escorça de pi prou generosa per damunt de la terra perquè redueixi l’evapotranspiració. Evitar que l’aigua se’ns escapi per acció del sol i mantenir la humitat dins el terra”, hi afegeix.

Des del gremi admeten que, entre les administracions públiques, cada cop hi ha més sensibilitat sobre la necessitat de tenir una jardineria sostenible, però opinen que encara queda molta feina per fer.

“Abans que res, l’administració hauria de ser conscient que el que no es pot permetre és tenir fuites a les seves xarxes d’aigua. I que, per tant, hauria de trobar les inversions necessàries per a actuacions i reparacions. Això és molt important perquè si planten espècies adaptades però tenen una fuita a la xarxa de distribució no ho compensarem.”

Les responsabilitats, però, no s’aturen al món local. “L’administració central també ha de fer les inversions necessàries per garantir l’aigua, perquè des de la sequera del 2008 fins ara, el pla d’inversions que en aquell moment es va prometre ha estat escàs. És un error. I ara, per exemple, s’haurien d’aprofitar els fons Next Generation, que tenen aquest vessant mediambiental, per a inversions en la gestió de l’aigua.”

“Els arbres necessiten aigua”, insisteix Marín. “Un arbre sense aigua és dèbil. I un arbre dèbil, igual que una persona, està exposat a malalties. I això en una ciutat és un problema perquè, a més a més, necessitem aquests arbres per revertir el canvi climàtic.” Per això el gremi alerta que si es confirma un escenari de falta de pluja que obligui a un tall de l’aigua, cal preservar el reg de supervivència dels arbres. Segons Marín, s’han fet estudis que certifiquen que, en el còmput global de consum d’aigua potable a Catalunya, el de la jardineria se situa a l’entorn del 4%.

“Penso que tots els sectors que vivim de l’aigua la necessitem i que l’últim que hem de fer és barallar-nos per l’aigua: jo entenc que un pagès la necessita, que el turisme ha de venir perquè ens genera una riquesa; que la gent pugui continuar jugant a futbol... No vull fer cap guerra. Però és clar que si tu mires l’estadística de consum d’aigua, el 70% aproximadament se l’emporta l’agricultura. Del 30% restant, la indústria se n’endú més de la meitat, i després hi ha els nuclis urbans. I dels nuclis urbans, s’estima que un 4% –és difícil afinar aquesta dada– va destinat al reg de jardineria pública i jardineria privada. Tallar un 4% no soluciona el problema de l’aigua. En el que sí que estem d’acord és a regar, per exemple, només per a la supervivència, de vuit del vespre a vuit del matí, perquè sigui molt més eficaç el reg. Però això sí: no tallem l’aigua.”

Cal, en definitiva, assegurar la funció essencial que realitza l’arbrat. “Tallar la supervivència dels arbres és preocupant. A Barcelona la temperatura és 4 graus superior a la resta. Si no tinguéssim aquests arbres, la temperatura seria 7 o 8 graus més elevada. Tota aquesta vegetació fa una feina molt important per a l’ecosistema.”