Medi ambient

Coll Cardús: tancament en l’aire

Hera, que gestiona l’abocador de Vacarisses, al·lega contra els expedients de l’ARC per haver excedit la capacitat

El primer pla per tancar-lo és del 1999 i els ajuntaments porten ara els residus al de Pujalt, també d’Hera

El consorci de residus contractarà un nou gestor per al centre de tractament del costat de l’abocador

El primer pla de tancament de l’abocador es remunta a l’any 1999, tot i que no hi posava data

Con­ti­nua sense haver-hi data per al tan­ca­ment defi­ni­tiu del gran abo­ca­dor metro­po­lità de Coll Cardús, a Vaca­ris­ses, ges­ti­o­nat pel Grup Hera. No és cap nove­tat després de més de 50 anys d’acti­vi­tat, pri­mer de manera des­con­tro­lada fins que el 1985 va començar a admi­nis­trar-lo Hera, ja que han estat diver­sos els ter­mi­nis per a la seva clau­sura que no s’han com­plert. Ara ja fa uns anys que des de l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC) tenen clar que no poden donar cap data més per no crear fal­ses expec­ta­ti­ves i el seu direc­tor, Isaac Peraire, rei­tera una vegada més: “És un abo­ca­dor de titu­la­ri­tat pri­vada i les obli­ga­ci­ons les sap de sobres, i nosal­tres vet­llem perquè les com­plei­xin.” Per tant, el seu tan­ca­ment i procés de clau­sura s’ha d’ini­ciar quan hagi asso­lit “la capa­ci­tat màxima auto­rit­zada” i, segons els consta a l’ARC, “la va sobre­pas­sar ja el 2023”. Per això, hi afe­geix Peraire, van ini­ciar un pri­mer procés san­ci­o­na­dor per haver superat la capa­ci­tat d’una de les cel·les, la des­ti­nada a resi­dus no peri­llo­sos esta­bi­lit­zats, i perquè “aturés l’entrada de resi­dus”.

El procés ha aca­bat en dos expe­di­ents, amb un segon per haver superat els de la segona cel·la, que poden com­por­tar mul­tes de 75.000 i 50.000 euros. L’empresa, però, asse­gu­rava dilluns a El Punt Avui que ha pre­sen­tat al·lega­ci­ons perquè con­si­dera que no ha sobre­pas­sat “els volums legal­ment esta­blerts”. Les san­ci­ons són per incom­pli­ment del text refós de la llei regu­la­dora dels resi­dus, apro­vat per decret legis­la­tiu 1/2009, del 21 de juliol. En el pri­mer cas, el Depar­ta­ment d’Ins­pecció i Con­trol de l’ARC sobre les entra­des de resi­dus iner­tit­zats havia conclòs que s’hi havien dipo­si­tat 31.949,24 tones per sobre de la capa­ci­tat màxima auto­rit­zada, però ja a l’octu­bre l’empresa asse­gu­rava que la cel·la d’explo­tació encara tenia capa­ci­tat per rebre 30.000 tones abans d’asso­lir la capa­ci­tat màxima auto­rit­zada.

Aquest fet torna a dei­xar un calen­dari incert per a l’inici del procés de clau­sura de l’abo­ca­dor, que està pre­vist que s’allar­gui uns 30 anys. L’Ajun­ta­ment de Vaca­ris­ses entén que, havent sobre­pas­sat els límits esta­blerts, el procés de clau­sura ha de ser immi­nent, i l’alcalde, el repu­blicà Toni Mas­sana, s’ha de reu­nir de nou amb l’ARC perquè li expli­qui com està el pro­ce­di­ment perquè els interessa poder acce­le­rar les acci­ons que facin pos­si­ble la clau­sura, que el con­sis­tori, pel volum de tones que hi entra­ven, pre­veia que es produís el mes de desem­bre pas­sat. Unes reu­ni­ons que es van fent gai­rebé men­su­al­ment i en les quals també par­ti­cipa el CEO del grup Hera, Joan Griñó. Peraire asse­gura que la pro­blemàtica la seguei­xen de molt a prop “al cos­tat de l’Ajun­ta­ment”, però tam­poc s’aven­tura a donar una data sobre la reso­lució dels expe­di­ents, si bé con­si­dera que “el més lògic és que la titu­la­ri­tat s’atingués al que li toca, que és pro­ce­dir a la clau­sura” i entén que a Hera “no li interessa pas” anar acu­mu­lant sanció rere sanció.

Des del 1999 espe­rant

El tan­ca­ment de l’abo­ca­dor ja es va començar a plan­te­jar amb un pla espe­cial d’orde­nació i tan­ca­ment apro­vat pel con­sis­tori i per la Gene­ra­li­tat el 1999, quan es va pac­tar que es tan­ca­ria quan arribés a unes cotes deter­mi­na­des i que l’empresa cal­cu­lava que podria durar entre set i deu anys. Temps sufi­ci­ent perquè els muni­ci­pis bus­ques­sin una alter­na­tiva que mai ha arri­bat després que en poc temps omplis­sin el clot de l’antiga argi­lera Elena de Cer­da­nyola. Algu­nes dates de tan­ca­ment dona­des per con­se­llers del ram van ser el 2005, el 2008, el 2009 i el 2015, però n’hi ha hagut més de càrrecs tècnics i alguns alcal­des, que mai s’han arri­bat a pro­duir, al vol­tant d’un equi­pa­ment que ha gene­rat un munt de quei­xes a Vaca­ris­ses i pobla­ci­ons del vol­tant per epi­so­dis de pudors com ara de Vila­de­ca­valls i Ter­rassa. De fet l’Asso­ci­ació Prou Pudors de Coll Cardús, amb el suport de les enti­tats veïnals dels Caus, la Carena Llarga, Tor­re­blanca I i Tor­re­blanca II, i també de tres grups polítics: Veïns per Vaca­ris­ses, Unió Inde­pen­dent per Vaca­ris­ses-Junts i Ciu­ta­dans, va denun­ciar l’octu­bre pas­sat a la fis­ca­lia de Medi Ambi­ent els rei­te­rats epi­so­dis de pudors, i asse­gura que les acci­ons i omis­si­ons rela­ci­o­na­des amb la gestió de resi­dus i la falta de tan­ca­ment del dipòsit podrien haver con­tribuït a aquest pro­blema.

Resi­dus a Pujalt

L’altre actor en la pro­blemàtica és el Con­sorci per a la Gestió dels Resi­dus del Vallès Occi­den­tal, que tracta i valo­ritza els resi­dus de la majo­ria de muni­ci­pis de la comarca des que enguany molts han accep­tat que se’n facin càrrec, fet que sig­ni­fi­carà que als muni­ci­pis s’implanti una doble taxa. I n’és actor perquè just al cos­tat de l’abo­ca­dor té la pro­pi­e­tat del Cen­tre de Trac­ta­ment de Resi­dus del Vallès Occi­den­tal (CTRV), inau­gu­rat el gener del 2011 amb el suport econòmic de l’ARC per trac­tar la fracció resta (245.000 tones l’any) i l’orgànica (20.00O tones). La gestió i l’obra es va adju­di­car a l’UTE for­mada per Grup Hera, FCC i Urba­sen per 15 anys amb un cost de gai­rebé 75 mili­ons. Fa mesos que va deci­dir que la fracció resta trac­tada al CTRV no l’envi­ava a Coll Cardús, sinó que ho feia a l’abo­ca­dor de Pujalt, a l’Anoia, també ges­ti­o­nat per Hera.

En paral·lel, al maig va liqui­dar el con­tracte amb l’UTE, que ja s’havia anat modi­fi­cant diver­ses vega­des. Després d’un inici en què no es posa­ven d’acord en la inter­pre­tació de l’apli­cació dels preus del con­tracte, els res­pon­sa­bles de la gestió van pre­sen­tar dos con­ten­ci­o­sos admi­nis­tra­tius per recla­mar uns 40 mili­ons –el con­sorci xifrava la liqui­dació en prop de 14 mili­ons– que final­ment va aca­bar reti­rant i va arri­bar a un acord de manera que l’UTE con­ti­nuarà explo­tant el cen­tre “fins que no es resol­gui una nova lici­tació, que està en marxa en aquests moments” i que es podria resol­dre en un període d’entre “un any i mig i dos anys”, asse­gu­ren des del con­sorci.

Ampliació de Can Barba el 2026

A banda d’obrir un nou procés de licitació per al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTRV) de Vacarisses, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental, que es va constituir el novembre del 2001 a instàncies del Consell Comarcal i està format per dinou municipis –d’altres com Sant Cugat estan adherits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)–, també té en marxa el procés d’ampliació de la planta de biometanització de Can Barba, ubicada a Terrassa, on es tracta la matèria orgànica. Segons explica el consorci, en aquests moments s’està redactant el projecte bàsic i els treballs previs necessaris que fixaran les bases del projecte executiu de la futura planta amb l’objectiu de “posar a licitació aquesta ampliació a finals d’aquest any i amb l’objectiu que l’any 2026 estigui en explotació”. La planta pot tractar 21.000 tones de matèria orgànica i durant el 2023 els municipis que utilitzen la instal·lació van produir 25.000 tones, de tal manera que es van haver de derivar 4.000 tones a instal·lacions de l’AMB, amb la qual tenen un conveni, en concret a l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac. La intenció és ampliar la capacitat a les 60.000 tones, i per a la redacció del projecte s’ha rebut una subvenció de l’ARC de 270.000 euros. A més, per iniciar les noves instal·lacions s’han rebut de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) 3,7 milions, dels fons europeus Next Generation, en concret per ampliar la digestió i producció de biogàs i valoritzar-lo com a biometà.

Una acció que respon als objectius de la llei de residus 7/2022, que posa el focus en la circularitat dels residus prioritzant l’obtenció de productes d’alt valor com el biometà per injectar-lo a la xarxa de gas natural, “i no produint només electricitat com es fa actualment a la instal·lació”. L’ens comarcal també recorda que la mateixa llei marca uns objectius ambiciosos per disminuir la fracció resta i un creixement de la fracció orgànica recollida selectivament als municipis, un canvi de tendència que asseguren que s’està notant perquè a les poblacions s’estan aplicant nous sistemes de recollida com ara la implantació del porta a porta o en contenidors tancats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia