Medi ambient

Medi Ambient

L’abocador de les mil vides

Després de 50 anys, el consistori de Vacarisses espera que aquest any es pugui clausurar l’abocador de Coll Cardús

Els veïns, farts de pudors i incompliments, presentaran una denúncia a la fiscalia de medi ambient

L’Agència de Residus (ARC) no preveu la hipòtesi d’una ampliació

Més de cinquanta anys rebent deixalles, primer sense control, i des del 1985 gestionat per l’empresa Tratesa convertint-se en el primer abocador privat de Catalunya, han fet de l’abocador de Coll Cardús de Vacarisses un focus de polèmiques pels episodis de pudors, incendis i anuncis de clausura que fins ara no s’han complert. Serà el 2023 l’any en què finalment s’acabaran els abocaments de residus que no han pogut ser recuperats, seleccionats ni inertitzats i es podrà fer el seu segellat i començar el procés de restauració que pot allargar-se 30 anys? L’experiència d’anuncis de dates de clausura que no s’han complert fan aflorar la prudència en la majoria dels actors implicats. La clau la tindrà l’empresa, Hera Holding, que gestiona l’equipament i que decideix el ritme de tones que hi aboca, perquè l’únic límit per fer-ne el tancament és el compliment del màxim de tones marcades en una modificació de l’autorització ambiental en la proposta de clausura i restauració que va presentar el 2017, amb documentació complementària un any després, en què la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic fixa que quan arribi a les 440.801 tones haurà de tancar.

Aquí apareixen tots els recels perquè el gestor pot decidir enviar-les a altres indrets per allargar la vida de l’abocador i les administracions diuen que no hi poden fer res. Aquest és el motiu principal pel qual el mateix alcalde de Vacarisses, el republicà Antoni Masana, és més prudent que altres vegades i diu que “es pot tancar si continua la progressió d’entre 10.000 i 12.000 tones mensuals de l’últim any”. Masana explica que ara queden unes 98.000 tones per omplir, segons el límit de capacitat fixada i deixa clar: “Això és independent dels assentaments i no especularem si n’hi caben més o menys perquè s’omplirà amb terra”, recordant que el 1999 amb un anterior govern es va pactar el pla de tancament que fixava la clausura quan les deixalles arribessin a unes cotes determinades a les quals mai s’arribava en el procés de descomposició dels residus.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, assegura: “No em toca generar expectatives que no es puguin complir”, però coincideix que depèn “del ritme amb què s’ompli el vas, que ara és elevat”. El tancament de l’abocador de Solius per compliment de sentència judicial i l’enviament provisional d’unes 20.000 tones anuals de residus que rebia provisionalment al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTRV) podria accelerar el procés. Aquesta planta, situada just al costat de l’abocador de Coll Cardús, la va impulsar l’ARC i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i es va inaugurar el setembre del 2010, però el grup Hera també n’és el gestor perquè forma part de la UTE CTR-Vallès, conjuntament amb FCC i Urbaser, i continua tenint capacitat per decidir on poden deixar la fracció de les deixalles que no es poden recuperar, valorar ni fer-ne bales inertitzades que se situen en dipòsits controlats com ara els que també té Hera a Coll Cardús.

Cap ampliació

Peraire deixa clar que “no hi ha intenció d’ampliar volums ni noves zones”, tot i que l’empresa ho pugui demanar. L’alcalde no dubta que Hera ho farà i diu que tenen altres interessos amb terrenys amb qualificació de polígon industrial al costat del CTRV, on volen desenvolupar un projecte d’economia circular no contaminant i de reaprofitament, al qual en principi no es tancarien en banda si no genera pudors, però que abans s’ha de tancar l’abocador.

Des de l’Associació Prou Pudors de Coll Cardús, que va néixer el 2011, creuen que els que han de prendre les decisions “no ho tenen clar, passen els anys i estem igual”. Van anar a l’última reunió del 15 de desembre de la comissió de seguiment de l’abocador en què hi havia representants de l’Ajuntament, veïnals, del Grup Hera i del CTRV, el mateix Peraire i el president del Consorci de Residus i alcalde de Matadepera, Nil López. “Va ser una galleda d’aigua freda perquè el responsable del Grup Hera parlava del 2024”, expliquen des de l’entitat. Asseguren, a més, que tenen constància que “estan demanant més ampliacions” i “no tenim la certesa” que quan s’arribi a les tones o metres cúbics de la llicència –incideixen que no és el mateix– “s’acabi tancant”. Es remeten als incompliments d’hemeroteca per explicar la seva desconfiança i que “no hi ha voluntat” de trobar l’alternativa a l’abocador des de l’any 2000.

Consellers de Medi Ambient com ara Salvador Milà i Francesc Baltasar o posteriorment qui va ser director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, havien expressat públicament que l’abocador es tancaria els anys 2005, 2008, 2009 o 2015, i continua ben viu. Aquests són els exemples de dates de persones amb major càrrec, però tampoc es va fer cas de la proposta d’ERC aprovada el 2013 al Parlament per unanimitat instant al tancament, i tot el procés ha desautoritzat alcaldes i presidents del Consorci de Residus del Vallès Occidental, que més de bona fe i per ganes, també s’havien atrevit a aventurar la clausura de l’abocador.

A finals del 2020, i arran d’una d’aquestes reunions de la comissió en què demanaven un sistema àgil perquè la ciutadania pogués presentar les queixes, van habilitar un formulari en línia on registrar-les i se n’han registrat més de 1.200 d’individuals. L’entitat es queixa que “no ho investiguen i continuem tenint pudor dia sí i dia no”. Peraire dona valor al fet que s’han realitzat inversions des de l’ARC, i el consistori explica que s’han posat captadors ara ja fixos per analitzar les partícules si són nocives, es fan inspeccions periòdiques i els episodis de pudors, que “hi seran si vius al costat d’un abocador”, s’han reduït. “Al gener no n’hi va haver cap queixa i aquest, més 15”, insisteix el regidor de Medi Ambient, Pere Casas.

Denúncia a la fiscalia

Sigui com sigui, l’entitat ara té clar que si no van per la via judicial “no arribem enlloc”. Per això s’han posat en contacte amb especialistes en dret ambiental i presentaran una denúncia a la fiscalia de medi ambient pels reiterats incompliments i els episodis de pudors. La presentarà l’entitat cap a l’abril, però busquen l’adhesió de les associacions de veïns properes a l’abocador, d’altres entitats i de grups polítics, i també del municipi veí de Viladecavalls, on arriben les pudors.

Si tanca Coll Cardús s’haurà de buscar una alternativa. Aquest és un debat recurrent i polèmic a la comarca perquè s’hauria de buscar un nou emplaçament i l’ha d’abordar l’ARC amb els alcaldes i els integrants del Consorci de Residus del Vallès Occidental. Peraire diu que hi ha un contracte del Consorci amb un operador privat i que, per tant, “és aquest el que l’haurà de proporcionar”, però recorda que s’està treballant en “un procés d’anàlisi i actualització que haurà de desembocar en un nou pla de gestió i un nou pla territorial d’infraestructures”, en què es parlarà també d’abocadors. L’alcalde de Vacarisses ja ho deixa clar per endavant: “La nostra quota de solidaritat s’ha acabat després de 50 anys de ser-ho amb la comarca i també amb Catalunya”, ja que Coll Cardús i el CTRV, amb capacitat per tractar 245.000 tones a l’any, en reben de 19 municipis de la comarca, de l’Àrea Metropolitana, del Bages o de Girona, Salt i Sarrià de Ter, entre d’altres. Després d’un procés mecanicobiològic s’aprofita un 10% de materials, gairebé un 30% és matèria orgànica que prové de la fracció resta, que s’estabilitza i es llença a l’abocador, i la resta són bales de rebuig que van en dipòsits controlats que decideix el gestor, explica López. El president del Consorci diu que el futur implica millorar la selecció en origen i que la fracció resta sigui anecdòtica, però mentrestant s’han d’explorar sistemes de “gasificació i valoració energètica” per convertir la fracció resta en combustible i no cenyir-ho tot a dipòsits controlats. Per al Vallès en descarta de nous i, si de cas, buscar els ja autoritzats que tenen el seu cicle.

Alternatives polèmiques
L’alternativa ha provocat encara més polèmica les últimes dècades. Han sorgit indrets a Sant Llorenç Savall, Rellinars, entre Rubí i Castellbisbal, de nou a Vacarisses i, fa deu anys, les de la pedrera Berta, a Sant Cugat, i Can Balasc, a Rubí
98.000
tones
de la fracció resta són les que queden per omplir el vas i tancar-lo. L’any passat hi entraven entre 10.000 i 12.000 tones al mes
1.200
queixes
per pudors s’han registrat els últims dos anys des que es va crear un formulari obert al web de l’Ajuntament de Vacarisses
1999
Primer
pla de tancament que es va fer de l’abocador, però sense data


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Amplien la prohibició de patinets i bicis a tota l’illa de vianants de Terrassa

TERRASSA
Successos

Cinc detinguts a Torrefarrera en una baralla entre dos grups

Torrefarrera
salut

Un patró alimentari de Sant Joan de Déu incrementa un 20% el nombre de nens que mengen verdura

barcelona
societat

Lliuren 11.000 firmes per aturar el trasllat dels usuaris de la residència de Reus

Reus
GIRONA

Revisions oftalmològiques per a 36 nens en situació vulnerable

GIRONA
urbanisme

Els pisos de la Torre Barceló de Mataró seran de compra i no de lloguer

Mataró
societat

Simulacre de risc químic al Baix Llobregat, el Barcelonès i els dos vallesos dimecres

Barcelona
PALOL DE REVARDIT

Faran una àrea de descans de la via verda a l’antiga Oficina de Turisme

PALOL DE REVARDIT
Palamós

Comencen les obres del centre i hospital de dia per a gent gran La Porxada

PALAMÓS