Sis-cents tritons se sumen a la reintroducció al Montseny

El Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, el Zoo de Bar­ce­lona, la Dipu­tació de Bar­ce­lona, la Dipu­tació de Girona, Fores­tal Cata­lana i el Zoo de Ches­ter ha dut a terme, aquesta set­mana, la dar­rera de les acci­ons per rein­tro­duir el tritó del Mont­seny (Calo­tri­ton arnoldi) i recu­pe­rar l’espècie al seu hàbitat natu­ral. En con­cret, les dar­re­res set­ma­nes, s’han alli­be­rat 600 exem­plars (354 de joves i 266 lar­ves) en dife­rents tor­rents del parc natu­ral. Unes actu­a­ci­ons que, alhora, donen con­tinuïtat al pro­jecte euro­peu LIFE Tritó Mont­seny, que entre el 2006 i el 2022 va con­tri­buir a la con­ser­vació d’aquest amfibi, con­si­de­rat el més amenaçat de l’Europa occi­den­tal. Els exem­plars pro­ve­nien del cen­tre de fauna de Tor­re­fer­rusa i del Pont de Suert (Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya), el Zoo de Bar­ce­lona, el Cen­tre de Recerca i Edu­cació Ambi­en­tal de Cala­fell (CREAC) i el Zoo de Ches­ter, tots amb pro­gra­mes pro­pis de cria o de crei­xe­ment de les lar­ves d’aquest amfibi. Amb aques­tes noves rein­tro­duc­ci­ons, ja són més de 3.000 els exem­plars de tritó del Mont­seny alli­be­rats al seu hàbitat natu­ral des del 2010.

L’objec­tiu pri­o­ri­tari de la cria en cap­ti­vi­tat i la poste­rior rein­tro­ducció de tri­tons del Mont­seny és, d’una banda, man­te­nir un reser­vori genètic que garan­teixi el futur de l’espècie i, de l’altra, ampliar la seva àrea de dis­tri­bució, que actu­al­ment es limita a 8 tor­rents del Mont­seny que sumen 12 kilòmetres.

Els alli­be­ra­ments s’han fet en 8 tor­rents més i, tot i que encara és aviat per con­fir­mar la seva con­so­li­dació, sí que es pot afir­mar que l’incre­ment de la dis­tri­bució de l’espècie és una de les mesu­res més efec­ti­ves per garan­tir-ne la recu­pe­ració. La tasca contínua ha permès cons­ta­tar la bona evo­lució, al medi natu­ral, dels tri­tons nas­cuts en cap­ti­vi­tat. Això referma les pos­si­bi­li­tats de super­vivència dels exem­plars rein­troduïts.

Segons des­ta­quen els experts, les pri­me­res pobla­ci­ons de tritó del Mont­seny es van des­co­brir el 1979 per atzar i, ini­ci­al­ment, es va pen­sar que per­ta­nyien a una espècie molt sem­blant i pro­pera, el tritó piri­nenc (Calo­tri­ton asper). A finals del 2005, alguns estu­dis científics de mor­fo­lo­gia i genètica van poder esta­blir que aques­tes pobla­ci­ons eren, en rea­li­tat, una altra espècie que havia pas­sat des­a­per­ce­buda per a la ciència. Des de la seva iden­ti­fi­cació, el tritó del Mont­seny es troba en perill crític d’extinció i és l’amfibi més amenaçat de l’Europa occi­den­tal.

Fruit d’aquesta situ­ació, el 2007 es va ini­ciar el pro­grama de cria en cap­ti­vi­tat de l’espècie al cen­tre de fauna de Tor­re­fer­rusa i, el 2015, el Zoo de Bar­ce­lona, la Gene­ra­li­tat, la Dipu­tació de Bar­ce­lona, la Dipu­tació de Girona i Fores­tal Cata­lana van impul­sar un pla d’acció per millo­rar la con­ser­vació dels hàbitats i asse­gu­rar la super­vivència de l’espècie.