L’expansió del peix lleó obre una nova via per estudiar les espècies invasores

El peix lleó (Pterois miles) és una espècie invasora originària de la conca indopacífica que ja fa uns anys que està guanyant terreny a la conca mediterrània. Hi va arribar principalment a través del canal de Suez i s’ha anat estenent per la zona oriental, començant per les costes de Turquia i de Xipre. És un peix que pot arribar a fer 35 cm i que té tretze espines dorsals altament verinoses, fins al punt que en alguna ocasió ha provocat la mort d’humans. Tot i ser d’hàbits nocturns (de dia, s’amaga en escletxes i coralls), s’ha convertit en una amenaça per a la indústria turística i la biodiversitat del nostre mar, atesa la seva naturalesa voraç i depredadora.

Encara no consta que hagi arribat a les nostres costes, però investigadors catalans de l’Institut de Ciències del Mar n’estan seguint l’evolució i buscant nous mètodes per monitoritzar-ne l’evolució pràcticament en temps real. El darrer té a veure amb l’estudi de les estadístiques de les cerques que es fan a Google sobre aquesta espècie des dels diferents països. “Hem demostrat que és possible monitoritzar l’evolució d’espècies invasores observant com i quan la societat s’hi interessa a través de l’anàlisi de dades digitals disponibles públicament, cosa que podria canviar la manera d’abordar la conservació i gestió d’aquestes espècies”, explica Lara Fazzari, primera autora de l’estudi.

El peix lleó ja es detecta en aigües més fredes on inicialment no s’esperava que pogués prosperar. Les observacions més properes confirmades en publicacions científiques són a Tunísia i Sicília, però també s’ha vist en latituds similars a la nostra, a Itàlia, i fins i tot superiors, a Croàcia.

La metodologia de fer servir dades digitals per estudiar les interaccions entre els humans i la natura no només ha demostrat ser útil a la Mediterrània, sinó també en altres regions amb espècies invasores, com ara el Japó i els Estats Units. “L’ús de volums de cerca a Google com a indicador de l’interès públic és relativament nou, però el seu potencial és enorme. Ens permet accedir ràpidament a grans quantitats de dades espacials i temporals generades pels usuaris d’internet, facilitant la comprensió de les respostes socials a les invasions biològiques i ajudant a orientar els esforços de conservació tant local com regional”, afirma Valerio Sbragaglia, coordinador de la investigació.

Com és lògic, els països afectats per la invasió del peix lleó mostren un interès públic més gran que aquells on l’espècie encara no ha arribat i això es reflecteix en les cerques que es fan a la xarxa. No obstant això, els patrons d’atenció no sempre coincideixen amb el moment exacte de l’arribada de l’espècie, cosa que suggereix que factors sociopolítics i culturals també influeixen en la percepció i resposta de la societat a aquestes invasions.