“Les línies elèctriques creen un mosaic discontinu de refugis singulars per a espècies d’espais oberts. Aquestes illes de biodiversitat, en molts caos, són espais vitals, degut al grau d’amenaça actual d’algunes espècies de flora i fauna”, assegura la professora del departament de biologia animal, biologia vegetal i ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ana Morton. En aquest context, fa quatre anys que, en el marc de Natura en Xarxa, una col·laboració entre Redeia –matriu de Red Eléctrica que ha finançat l’estudi–, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’entitat ambiental Bufalvent, s’investiga la biodiversitat existent sota les línies elèctriques detectant, per exemple, noves ubicacions de les colònies de papallona formiguera, una espècie classificada com a amenaçada al catàleg de fauna de Catalunya i a l’Atlas y libro rojo de los invertebrados de España, del Ministeri per a la Transició Ecològica. Ara es troba a zones concretes del Pirineu i altres localitats en zones obertes, sovint lligades a la ramaderia extensiva de muntanya, i també a prats de sega.

Gràcies a la recerca, no només s’ha pogut avaluar la riquesa i l’abundància d’espècies de papallones sinó també de dípters i d’himenòpters. A més, els investigadors del projecte, Xavier Munill, Ana Morton i Maria Font, han destacat la gran quantitat d’espècies d’orquídies detectades sota aquestes línies. S’espera que els resultats de l’estudi ajudin a realitzar una gestió que tingui en compte les espècies més vulnerables, a fi d’afavorir-ne la conservació i la dispersió. Cal tenir en compte que, en les darreres dècades, els pol·linitzadors han patit una reducció de les seves poblacions en l’àmbit local, europeu i mundial. Aquest grup d’insectes és fonamental per a l’ecosistema perquè no només el mantenen sa i resilient, sinó que són clau per a l’agricultura i la salut.