Demanen gairebé 3 anys de presó a l’exalcalde de Castellví de la Marca per un femer al costat d’una casa

La Fiscalia demana gairebé 3 anys de presó per l’exalcalde de Castellví de la Marca (Alt Penedès) Pere Pujol i l’arquitecta municipal per la construcció d’un femer al costat d’un habitatge, mentre l’acusació particular sol·licita gairebé 7 anys per al director de l’Incasòl, Agustí Serra, segons recull Efe.

La secció 21a de l’Audiència de Barcelona ha celebrat aquest dimarts la segona de les tres sessions previstes per a aquest judici, que va començar ahir, on la Fiscalia demana 2 anys i 9 mesos de presó tant per a Pujol, que va governar el municipi entre 1995 i 2015, com per a l’arquitecta, i que paguin una multa de 5.400 euros.

A més, el ministeri públic sol·licita per a cadascun d’ells 8 anys d’inhabilitació per a càrrec o ocupació pública. Per la seva banda, l’acusació particular processa tres persones més per la seva presumpta vinculació amb els fets, entre els quals es troben el propi amo de la granja on està el femer, per qui sol·liciten 4 anys de presó. També, acusa l’actual director de l’Incasòl, Agustí Serra, que va ser entre 2011 i 2018 director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, pel qual el lletrat privat demana un total de 6 anys i 9 mesos de presó.

Segons l’escrit del ministeri públic, el propietari de dues societats del municipi dedicades a l’engreix de vedells per a la seva venda duia a terme la seva activitat en uns terrenys considerats com a sòl no urbanitzable i de protecció especial.

El ministeri públic sosté que, a través d’una de les empreses, el 1999 va presentar una sol·licitud de llicència per regularitzar l’activitat que havia estat duent a terme des de feia 5 anys, que l’alcalde va concedir aquell mateix any després de l’informe favorable d’un arquitecte no acusat.

Amb l’entrada en vigor d’una llei ambiental, el ramader va presentar el 2003 una sol·licitud per a una nova llicència, al costat d’un projecte de legalització d’obres que preveia la construcció d’un nou femer descobert de formigó, detalla l’escrit.

D’acord amb l’acusació pública, dos veïns de l’explotació ramadera van presentar al·legacions per oposar-se a la concessió de la llicència i a la construcció del femer, en defensar que no es respectaven les distàncies establertes en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) vigent llavors, de 1985. L’alcalde, prossegueix el document, es va oposar a les al·legacions obviant que les activitats contradeien al POUM vigent, i va concedir al ramader per decret la llicència en 2007, previ informe favorable de l’arquitecta processada en aquest cas.

“Els acusats ometien voluntàriament la realitat existent ja indicada quant al fet que s’infringia el POUM de 1985 respecte a l’obligació de respectar la distància mínima de 100 metres pel que fa als habitatges confrontants”, assenyala el ministeri públic.

Segons el fiscal, l’associació de veïns de Can Farines va impugnar la resolució mitjançant un recurs contenciós administratiu, que va desembocar que un jutjat anul·lés la concessió de la llicència; fet que va ratificar posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).