Un estudi a les Medes valida una nova tècnica per restaurar “boscos” de gorgònies
Un estudi, en el que han participat investigadors del CEAB-CSIC de Blanes, ha demostrat l’eficàcia d’una innovadora alhora que senzilla tècnica per a pal·liar l’efecte de grans pertorbacions sobre els boscos de gorgònies. El mètode consisteix en podar-ne les branques mortes i s’ha validat científicament durant tres anys a les Illes Medes.
Segons expliquen des d’aquest ens, l’equip de científics porta més de vint anys estudiant l’ecologia de les gorgònies, uns “arbrets” formats per milers de pòlips que creixen agrupats formant colònies. Com els arbres, algunes de les branques de les gorgònies es poden morir, però l’arbre continua viu. Després d’haver comprovat que aquesta mortalitat d’algunes de les branques era perjudicial per a les gorgònies, varen proposar estudiar científicament els beneficis de podar-les. Tot aquest estudi es va fer entre el 2019 i el 2022 a les Illes Medes, amb colònies parcialment afectades per onades de calor marina i altres impactes, que havien perdut, en algunes parts, el teixit viu que recobreix els seus esquelets interns.
La metodologia es va testar amb èxit sobre més de 1.000 colònies de Paramuricea clavata (“gorgònia vermella” i consisteix en “podar” les “branques mortes”. L’investigador que ha liderat l’estudi, Eduard Serrano, explica: “les gorgònies havien perdut al voltant del 20% del seu teixit viu per episodis de calor extrema i altres impactes. Aquestes “branques mortes” són fàcilment colonitzades per espècies com algues i briozous que els impedeixen tornar a recobrir aquella part de l’esquelet amb teixit propi, viu i nou. El recobriment d’aquestes branques mortes per altres organismes afegeix pes i resistència davant els corrents a la gorgònia, fet que afavoreix el seu despreniment del substrat i per tant, perjudica la seva supervivència”.
Amb aquesta tècnica, l’equip ha aconseguit duplicar la supervivència dels “boscos” de gorgònies a l’àrea en la que s’ha desenvolupat l’estudi. I no només això, segons afegeixen, en les colònies on s’ha aplicat aquesta poda selectiva, s’ha registrat un creixement fins a 2,5 vegades més ràpid que en les colònies control, no intervingudes.