Medi Ambient
El 2024, l’any més càlid a Europa i marcat per la dana del País Valencià
Els experts recorden que Europa s’està escalfant a un ritme que duplica la velocitat global
L’informe de Copernicus també destaca que a la part occidental europea va ser un dels anys més plujosos des del 1950
Rècord a nivell climàtic. L’any 2024 s’ha convertit en el més càlid a Europa des que hi ha registres, segons l’ informe conjunt del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus i de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) fet públic aquest dimarts, que es fixa especialment en els fenòmens extrems i especialment greus a la conca mediterrània, com la gota freda del País Valencià del 29 d’octubre. L’informe sobre l’Estat del Clima Europeu (ESOTC) del 2024 també fa èmfasi en el contrast entre la sequera i la falta de precipitacions a l’Europa oriental i la humitat a la part occidental del continent, on precisament va ser un dels anys més plujosos des del 1950. Un contrast de condicions meteorològiques est-oest enlloc de nord-sud, l’eix habitual de la majoria de projeccions sobre el futur del canvi climàtic.
A gairebé la meitat d’Europa, en particular a les regions central, oriental i sud-oriental, es van registrar l’any passat temperatures rècord, segons coincideixen els sis conjunts de dades utilitzades, amb anomalies de fins 2-3ºC per sobre de la mitjana en algunes parts, entre les quals el sud de la Península Ibèrica.
Segons Copernicus, l’any passat la temperatura mitjana europea es va situar 1,5ºC per sobre del període de referència de 1991-2020, batent per tres dècimes l’anterior rècord del 2020. A més, durant el 2024 la temperatura de la superfície del mar a Europa va ser la més alta registrada, 0,7ºC per sobre de la mitjana i a la Mediterrània fins a 1,2ºC per sobre.
Els experts recorden que Europa s’està escalfant a un ritme que duplica la velocitat global i han apuntat que en el 45% dels dies durant l’any passat van ser molt més càlid que la mitjana.
L’informe ha conclòs que l’any 2024 reforça la tendència d’escalfament observada des del segle XXI, amb un increment dels fenòmens extrems com les inundacions, les onades de calor i els incendis forestals. Aquests impactes no només suposen una amenaça per al medi ambient, sinó que tenen conseqüències humanes i econòmiques cada cop més greus.
De fet, el nombre de nits tropicals (temperatures mínimes superiors a 20 °C) també es va disparar en regions com Grècia, Itàlia i el sud-est europeu, amb increments de fins a 55 nits respecte a la mitjana. No obstant això, algunes àrees del sud d’Espanya i Portugal van registrar lleugeres disminucions. Les onades de calor extrema, amb temperatures percebudes superiors als 46 °C, van ser puntuals però van afectar zones del sud i est de la península Ibèrica, Azerbaidjan i Turquia.
La dana
L’informe es fixa especialment en el fenomen de la dana (depressió aïllada en nivells alts) que va provocar pluges torrencials a entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre a l’est de a Península Ibèrica, que van ser especialment greus al País Valencià, on el 29 d’octubre va viure una d eles pitjors inundacions de les darreres dècades. En només dotze hores es van acumular fins a 720,4 mm de precipitació, superant diversos rècords nacionals de pluja.
Segons l’informe de Copernicus, el balanç humà i econòmic va ser colpidor: almenys 232 persones van perdre la vida a la província de València, i també es van registrar víctimes mortals a Albacete, Conca i Màlaga. Les pèrdues econòmiques va superar els 16.500 milions d’euros, entre infraestructures afectades, habitatges inundats i danys agrícoles. En 24 hores, es van registrar 771,8 mm a Turís Mas de Calabarra, la segona xifra més alta registrada a l’Estat. L’aigua va fer desbordar els rius Túria, Cabriol i Magre, que van arrossegar tot al seu pas fins a arribar als municipis costaners.
Tempestes arreu
L’episodi valencià és només un exemple d’un patró que es va repetir al llarg del 2024 a gran part del continent i que va provocar almenys 335 morts, a més d’afectar unes 413.000 persones. Al gener, la tempesta Henk va causar greus inundacions a Anglaterra, Gal·les i el nord de França. Al febrer, el nord d’Espanya també va patir les conseqüències de pluges persistents. França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos van registrar diversos episodis d’inundacions al maig, mentre que al juny el sud d’Alemanya i Suïssa es van veure afectats per crescudes de rius i despreniments.
Al setembre, la tempesta Boris va esdevenir una de les més destructives mai registrades, afectant vuit països d’Europa central i Oriental. A Bòsnia i Hercegovina, les pluges van provocar la pitjor inundació des de 2014. Tot plegat evidencia una intensificació de la freqüència i gravetat dels fenòmens hidrometeorologies a causa del canvi climàtic.
