la contra

L'Espartac juga a casa

El programa «Divendres» de TV3 s'instal·la tres dies a la plaça Santa Anna de Mataró

La invasió de focus, objec­tius, bara­nes, fur­go­ne­tes no dei­xa­ven un forat a la plaça Santa Anna de Mataró. Un tràiler de TV3 s'ha ins­tal·lat tres dies entre­mig de les para­des i l'arbre de Nadal. La plaça no donava per a més. El cul­pa­ble de tot ple­gat és el mata­roní Espar­tac Peran que ja va anun­ciar des del pro­grama que con­du­eix amb Xavi Coral que retrans­me­tria l'ambi­ent nada­lenc «jugant a casa». Això ja se sap que, com en el camp fut­bolístic, dóna avan­tatge als juga­dors, i en aquest cas s'en va sor­tir per gole­jada.

Ahir el pro­grama tele­vi­siu de tarda de TV3 va mobi­lit­zar, sota el fred i la pluja, cen­te­nars de mata­ro­nins que, com si fos­sin en plena festa major, van sal­tar i can­tar comp­tant fins a quinze amb el so de la cançó del Beque­tero. Peran va pujar dalt del seu camió tota la banda de l'Agru­pació Musi­cal del Maresme enga­la­nats de ver­mell i tocant l'himne que s'ha con­ver­tit en el tret de sor­tida de les San­tes. Segons va expli­car ell mateix, amb aquesta actu­ació es com­pen­sava el fet que no s'hagues­sin pogut pre­sen­tar a l'audiència la família Roba­fa­ves. Com molts mata­ro­nins, l'Espar­tac havia fet gala des del pri­mer dia dels gegants de la ciu­tat i sobre­tot del seu cap de família, en Roba­fa­ves.

De fet, una de les pri­me­res con­ne­xi­ons en directe dilluns a la tarda va ser perquè el tra­gi­ner de con­tes Pep Duran expliqués la història d'on ve aquest nom que també porta la lli­bre­ria de la ciu­tat que ell va fun­dar. Ahir l'Espar­tac només va poder mos­trar els rams de la Geganta i la Toneta que va ofe­rir a les direc­to­res de les corals que es van aple­gar per fer una versió de la música del pro­grama. Els nens i nenes que van can­tar amb entu­si­asme els va fal­tar la sor­tida dels gegants fora del calen­dari ofi­cial de la festa major. La família gegan­tera és cara de veure fora d'aques­tes dates, però sem­bla que per sor­tir per tele­visió hau­rien fet una excepció.

L'Espar­tac va recórrer a la festa major per donar a conèixer Mataró a tot el país. A tocar de Nadal, sem­bla més un pro­ducte fora de tem­po­rada, però està clar que la festa major és un dels atrac­tius més potents de la ciu­tat. El peri­o­dista tele­vi­siu la coneix bé, i a més és un dels impul­sors d'un dels actes més mul­ti­tu­di­na­ris com és la Rui­xada al parc Cen­tral.

Per fer les paus amb l'època de l'any que ens tro­bem, des del camió de TV3 es va impro­vi­sar un esce­nari dels Pas­to­rets. Així es va recor­dar que a la ciu­tat hi ha una llarga tra­dició amb les actu­a­ci­ons que fins a finals de febrer es fan a la Sala Cabañes. Unes repre­sen­ta­ci­ons que no tenen res a veure amb la versió còmica dels pas­tors con­vi­dats pro­ta­go­nit­zats per Edu Soto i Bar­ragán. Tots dos també «juga­ven a casa», ja que un és de Mataró i l'altre viu a Argen­tona. Els que s'ho mira­ven des de baix reco­nei­xien les cares tele­vi­si­ves amb sor­presa. «Aquest el conec, és de Mataró», se sen­tia. Però amb tanta popu­la­ri­tat que escom­brava cap a casa no que­dava clar de qui par­la­ven.

I del Nadal de Mataró, també es va par­lar de neu­les i tor­rons. L'equip tècnic del pro­grama ho va tenir molt fàcil per gra­var com fan les neu­les arte­sa­nes a Casa Grau­pera a la parada que tenien al cos­tat del camió. Allà mateix també es van des­plaçar el pas­tis­ser Claudi Uñó per expli­car el turró d'autor, aquest any col·labo­rant amb la mes­tre i autora de con­tes infan­tils Lola Casas. El turró lli­bre, amb poema inclòs, con­vida a fer-li una quei­xa­lada. Per als que es van que­dar al sofà de casa amb les ganes de conèixer per tele­visió en Roba­fa­ves hau­ran de fer l'esforç de venir a Mataró per festa major, quan toca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.