“Les obres van trigar tant perquè l’Estat ens va enganyar”

La plataforma és del 2006, la van constituir exregidors i exalcaldes de Montcada. Però la reivindicació ve des de l’any 89, quan la Generalitat va dir que el tren d’alta velocitat passaria per Montcada. Allò era una bona oportunitat per solucionar part dels problemes que té el municipi.

A una banda de les vies, hi ha el col·legi; a l’altra, l’institut. A una banda hi ha l’ambulatori; a l’altra, l’Ajuntament. A banda i banda, carrers comercials. La necessitat de crear els dos passos a nivell era contínua. I aquí passen prop de 200 trens al dia. La proposta que ens va presentar la Generalitat no solucionava aquest problema, només plantejava, com que hi havia molt de perill, fer un mur i unes plataformes per passar per sobre de les vies. Vam trobar que no era la solució i es va muntar la plataforma.

Si les vies suposaven una divisió del municipi, un mur encara ho agreujaria més. Després van plantejar un tram subterrani i que la via passés per sobre del riu. Ells parlaven del TAV, nosaltres buscàvem una solució conjunta, i exregidors i exalcaldes de Montcada de tots els partits van muntar la plataforma perquè van entendre que era un tema de ciutat. A la iniciativa, s’hi va afegir el moviment ciutadà que reclamava el cobriment amb protestes al carrer. L’acció dels polítics va ser traslladar la reivindicació als partits de Catalunya i de l’Estat. Aprofitant el moment previ a les eleccions, feien venir els candidats a Montcada i els feien firmar el compromís del cobriment.

L’Estat ens va enganyar. La plataforma es va constituir el 2006, i el 2007 vam arribar a un acord amb el Ministeri de Foment per cobrir les vies del TAV i de Rodalies. Foment va dir que una tuneladora començaria a foradar a la sortida de Barcelona, faria el forat de 50 metres de profunditat per al TAV i, quan arribés al final, faria el túnel a 25 metres per a l’R2. Va acabar l’obra del TAV, van desmuntar la tuneladora i van marxar. El TAV va entrar en funcionament el 2013. Allò va ser una gran enganyifa.

Només s’havia dotat el del TAV. L’Ajuntament es va negar a firmar les actes per fer una sortida d’emergència per al TAV, va denunciar Foment al jutjat per incompliment de contracte, però no hi havia un projecte tancat ni una partida pressupostària i la denúncia no va prosperar, tot i que el ministre i el president de la Generalitat es van fer la foto aquí. Tant enganyaven el PSOE com el PP. El grup que va impulsar la plataforma es va cremar perquè el que havien mogut no havia servit de res. Des del moviment veïnal es va decidir continuar.

El 2014. Un grup de gent que estava en segona línia va agafar el relleu amb la mateixa filosofia, buscant la implicació de la Generalitat i de bracet amb l’Ajuntament i tots els partits de Montcada. En aquesta nova etapa va ser determinant el paper de Ramon Bueno.

Va canviar l’enfocament afegint-hi el concepte de la dignitat que necessitem per al poble i el de les víctimes, que homenatgem cada any davant del monòlit que ha fet un artista local i cada cop que hi ha un atropellament.

Som un poble que té gairebé 40.000 habitants i la gent ha de traspassar la via d’una banda a l’altra diverses vegades al dia. De vegades és gent que s’ha tirat al tren, de vegades és gent imprudent o despistada, o gent que ha pensat que li dona temps de passar. No tenim passos elevats ni subterranis, només un davant de la Casa de la Vila, i els passos a nivell estaven bastant deteriorats. Les barreres estan molta estona abaixades. Vam aconseguir uns passos a nivell més adients. Però no podem eliminar el pas de 200 trens al dia.

Vam tornar a cridar els polítics perquè vinguessin a signar compromisos, vam convocar manifestacions, vam tallar vies, vam fer assemblees. I hi va haver un salt, que va ser fer veure que no és un tema només de Montcada, que Barcelona també hi està implicada. Això va ser més tard, quan Ada Colau va estar a l’Ajuntament de Barcelona i Laura Campos, també dels comuns, a Montcada. Barcelona va veure que cobrir les vies ajudaria a millorar la dignitat del barri de Vallbona. I la Generalitat va veure que algun dia tindria les Rodalies i que si posàvem una via més podríem millorar la freqüència del servei. Llavors es va afegir al projecte que nosaltres ja teníem mig enllestit una tercera via.

És un projecte feixuc. Si una tuneladora fa un túnel a 25 metres de profunditat, pràcticament ni te n’assabentes. Aquí es fa en mina i amb pantalles, amb més soroll i pols. Hi ha edificis molt antics i s’ha de reforçar el terreny, els micropilotatges duraran dos anys. Però estem contents perquè les obres s’han començat i es pot donar una solució positiva per al municipi. De moment, s’estan complint els terminis. Al secretariat de la plataforma hi ha les cinc associacions de veïns i les dues comercials del trajecte de les vies, i estarem a sobre de possibles incidències que hi hagi. Els veïns necessiten el suport tècnic i jurídic de l’Ajuntament per reclamar quan surtin esquerdes. I cal la supervisió de l’arquitecte municipal per assegurar que les incidències que surtin als edificis no siguin un perill per a la ciutadania.

Quatre quilòmetres estaran coberts amb una plataforma que podrà ser un passeig, una zona per poder aparcar, perquè al terreny que s’allibera no es pot construir. Jo crec que tindrem una ciutat maca.