“Al servei ferroviari, s’hi està invertint tard i malament”

Nosaltres vam néixer fa un any perquè consideràvem que havíem tocat el límit. Altres col·lectius fa més temps que hi són. Tenim un xat a WhatsApp des del 2017 en què ens informem dels trens. Els usuaris saben si els ve un tren 448, un 449... Perquè, segons quin tren vingui, saps on t’has de col·locar a l’andana, ens diem si el tren és curt o llarg i ens avisem a mesura que van passant per les estacions perquè de vegades estàs esperant sense informació.

500 i escaig. Ens vam trobar que el servei començava a decaure. Ja estàvem molt acostumats a les incidències perquè el corredor sud tenia un abandonament molt important. El 2005 trigàvem 59 minuts a arribar de Tarragona a Barcelona. Abans del tall per les obres del túnel de Roda de Berà, tardàvem una hora i quart. I ara ja ni ho compto. Avui [dimarts] un company ha trigat dues hores per arribar al Clot.

Hi ha molts factors. El desgast brutal de les infraestructures, la falta de trens, l’increment de població... Molts usuaris som de Tarragona, altres han marxat o han estat expulsat de Barcelona. Cada vegada hi ha més gent que necessita moure’s pel corredor sud, a les línies regionals i també a les de Rodalies. I passa com quan fas obres en una casa vella: la xarxa acumulava tants anys d’abandonament que ara ha petat tot. Arreglen una cosa i se’n desmanega una altra. S’hi està invertint tard i malament.

El que s’endú més part del pastís ara són inversions donades per Europa, les de mercaderies. El tercer fil s’està forçant per moure mercaderies, i l’estació de Sant Vicenç de Calders n’és un exemple. S’hi estan fent obres per fer passar més mercaderies que reduiran molta capacitat a l’estació per al transport de passatgers, i als de l’R2 Sud els deixaran bastant venuts, ja que moltes andanes quedaran sense poder-les usar. El túnel de Roda de Berà forma part d’aquesta part del pastís. I s’ha fet malament. El túnel no estava acabat quan es va reobrir el servei, i el servei va fallar.

Hi ha un segon tipus d’obres, que són els trams subterranis de Sant Feliu i Montcada. Són necessaris per a aquestes poblacions i hi estem a favor, però no tenen una repercussió sobre el servei, sinó que són obres urbanístiques. I després hi ha les obres turístiques, com ara la línia de l’aeroport i la renovació de la línia R17 entre Tarragona i Port Aventura.

Reclamem fa molts anys que s’acceleri la quadruplicació de vies de Castelldefels al Prat, previstes per al 2030. Ara hi dues vies, una d’anada i una de tornada, i demanem que posin una via més a cada costat perquè quan els regionals arriben a aquella zona puguin avançar els rodalies. Els regionals haurien d’anar més ràpid perquè no tenen tantes parades, però van més lents perquè han d’anar darrere del tren de rodalies.

El millor seria quatre vies de Castelldefels a Sants. Però tenim el tren d’alta velocitat, que no hauria d’haver arribat a Sants. Moltes vegades hem comentat a la plataforma que el TAV hauria d’haver anat a l’estació de França. I després, desviar-lo a la Sagrera quan estigués acabada. Perquè amb Sants hem fet un centralisme que ha esgotat Barcelona. En canvi, Madrid té dues estacions de TAV i no passa res.

Els usuaris es munten la vida pensant en el tren, no en funció de la feina o dels fills. Hi ha un percentatge de gent que s’està medicant, que s’ha quedat a casa. Acompanyarem una noia a fer el primer viatge amb tren perquè ara veu fotos i té ansietat. Això és una realitat, però és una realitat mínima. El gruix de la realitat som els que no ens estem medicant, els que tirem endavant. Però el que no pot ser és que jo m’aixequi cada matí i el primer que faci, abans d’encendre el llum, és mirar el xat a veure com van els trens per saber si puc dormir dos minuts més o per si m’he de posar a córrer. El que no pot ser és que algú es pregunti si li fallarà el tren quan ha d’anar a fer un màster. El que no pot ser és que entris a la feina demanant perdó perquè arribes tard un dia i un altre. Imagina l’estrès que això crea.

Adif no té relació amb ningú. Amb la Generalitat sempre ens hi hem parlat però era unidireccional. Ara, des que ha petat tot, ens informen una mica més. Però amb comptagotes. Ens comuniquen coses, però les que volen comunicar-nos. Nosaltres els demanem que funcioni el servei. I els proposem alternatives, però la Generalitat sempre ens ha vist com uns enemics. Algunes solucions hem aconseguit, algunes millores, però puntuals. Jo crec que ara s’han adonat que han de comptar amb nosaltres.

Canvis reals. Per començar, orientació a totes les estacions de Rodalies i de mitjana distància. Que renovin les estacions, que preparin la gent i que canviïn tot el perfil perquè no comuniquen. També voldríem al nostre costat els maquinistes. No entrem en les guerres que tenen ara, però a tots ens convé un bon servei. I també s’haurien de posar al costat dels usuaris tots els alcaldes.