El 6 de març del 2024 publicàvem una anàlisi sobre el traspàs de Rodalies que feia possible el pacte entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Era un acord que permetia esmenar el traspàs frustrat de feia quinze anys, quan, al cap i a la fi, a la Generalitat només se li va cedir la titularitat del servei, però sense poder de decisió sobre l’operadora Renfe ni la infraestructura ferroviària. “Podem decidir els horaris” era el lament irònic que feien els diversos responsables dels governs catalans. Efectivament, aquest cop l’acord entre socialistes i republicans preveu el “traspàs integral” a la Generalitat dels trens i de part de la infraestructura, i la creació d’una operadora nova –Rodalies de Catalunya– que, encara que tindrà un consell d’administració mixt entre l’Estat i la Generalitat, serà presidida per una persona nomenada per la Generalitat, s’ha de segregar de Renfe i constituir-se en una empresa independent.

Però, de moment, l’acord s’incomplirà i el traspàs integral haurà d’esperar novament al futur perquè, un altre cop, els sindicats de Renfe i Adif –maquinistes, CCOO, la UGT, CGT, SF-I i SCF– han intervingut l’acord polític i han imposat els interessos i la concepció d’una Renfe i una xarxa ferroviària estatal unitàries i indivisibles. A l’Estat la posició dels sindicats ja li va bé i, com ja va passar el 2009-2010, és la Generalitat la que s’empassa el gripau, perquè continuarà en el punt de mira de les crítiques quan es repeteixin retards i col·lapses sense ser responsable del deteriorament i la falta de modernització de les vies i els combois que Adif i Renfe han permès durant dècades juntament amb el Ministeri de Foment de torn –és cert que l’actual govern de Sánchez està fent un seguit d’inversions mai vist que explica, només en part, les sovintejades incidències a la xarxa.

Com ja va passar fa quinze anys, els sindicats de Renfe i Adif van anunciar vagues a Rodalies i regionals de Catalunya en nom dels seus drets laborals i de mobilitat. Però a mantenir-los els drets laborals, d’antiguitat i de mobilitat, s’hi havien compromès públicament el govern tripartit de José Montilla, l’anterior govern de Pere Aragonès i l’actual de Salvador Illa. A cap treballador que no volgués passar a la nova operadora de la Generalitat se’l podia obligar a abandonar Renfe Viajeros. Siguin exclusivament els drets laborals o altres motius inconfessats, el cert és que l’actitud dels sindicats té com a conseqüència real el manteniment de l’statu quo de Renfe i Adif que, a Catalunya, suposa el monopoli en l’operació de Rodalies i regionals.

Contra el pacte polític que preveu la sortida de Renfe de Rodalies, els sindicats van anunciar vagues per al dilluns 17, el 26 de març i l’1 d’abril, així com talls parcials per al 24 i 28 de març i el 3 d’abril.

La setmana abans de començar la vaga, el servei de Rodalies i regionals ha registrat retards i avaries continuades en una escalada que els sindicats han negat que fos provocada, però que part de l’opinió pública ha interpretat com una “vaga encoberta” per pressionar el Ministeri de Transports i el Departament de Territori.

Diumenge, en el darrer moment, les administracions tancaven un acord per evitar la vaga. Un acord que suposa cedir a l’exigència dels maquinistes i la resta de personal de la companyia ferroviària: Renfe no es toca. No és possible fer el traspàs “amb la plantilla en contra”, admetia la consellera de Territori, Sílvia Paneque. De fet, la nova operadora de Rodalies serà una filial de Renfe, que en tindrà la majoria d’accions, mentre que la Generalitat en dirigirà el consell d’administració amb el vot de qualitat de la presidència, que podrà nomenar.

ERC ha posat un límit de dos anys a la continuïtat de Renfe com a operadora del servei. Cap a finals de mandat, l’operadora ha de ser 100% de la Generalitat, avisen, tot admetent que avui l’executiu català no té prou personal ferroviari propi per operar Rodalies. De fet, és cert que el traspàs integral és complex tècnicament i jurídicament. Conscient que les avaries i retards no disminuirien, el govern d’Aragonès ja es va fixar com a prioritat millorar la informació que es dona als usuaris en temps real. Per això volia tenir primer de tot una auditoria sobre el sistema i protocols d’informació entre Renfe, Adif i el govern. Si bé els estatuts i l’organigrama de la nova empresa ja haurien d’existir segons els terminis pactats llavors, el govern d’ERC ja va ajornar fins al 2025 assumir la direcció de la nova empresa i de la xarxa, una fita que ara l’executiu d’Illa preveu assolir a finals d’any. ERC ja va assumir que dirigir tot Rodalies no implicava que els combois i treballadors fossin de la Generalitat des del principi perquè el traspàs era un procés progressiu, argument al qual s’agafa la consellera de Territori per negar que hi hagi hagut cap retrocés. En aquest procés de transició, el futur dirà si Renfe continuarà sent l’operadora, ve a dir Paneque, però alhora admet que els estatuts que es presentaran properament mantindran la nova empresa integrada a Renfe. Això vol dir que segregar-la en el futur exigirà canviar els estatuts, una fita que s’haurà de renegociar amb el govern espanyol –caldrà veure qui hi ha a La Moncloa d’aquí a dos o tres anys– i amb els mateixos sindicats.

Però, a més, el traspàs preveu que la Generalitat acabarà sent titular i gestionant els trams de la xarxa ferroviària que només presten servei a Catalunya i que, per tant, es poden “excloure de l’explotació conjunta” que fa Adif de la xarxa que continua cap a França, el País Valencià o Aragó. L’acord del PSOE i ERC esmenta tres línies: R1 del Maresme, R3 del Papiol-l’Hospitalet a Vic i Puigcerdà, i l’R2 de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. ERC va forçar el PSOE a escriure que es traspassaran també altres trams –l’aspiració és prendre possessió de tota la infraestructura de Rodalies i regionals dins de les fronteres del país. En l’acord de diumenge 16, els sindicats d’Adif també s’han imposat. Es traspassarà a la Generalitat la titularitat de l’R1 del Maresme, la més fàcil de traspassar i prevista com la primera, però de moment continuarà operant també com a xarxa estatal i la gestionarà Adif. Com el traspàs de la titularitat del 2009. Rodalies continua en un bucle.