Barcelona busca un nou estímul olímpic

L'anunci es va fer ahir al matí d'una manera tan sobtada com impactant. En una roda de premsa convocada d'urgència, i en un escenari tan simbòlic com el Museu Olímpic, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, feia pública –sense cap més representació institucional o social– l'aspiració de la ciutat de tornar a embriagar-se de l'esperit olímpic. Una aposta que va justificar per la voluntat de «reviure el somni del 92», especialment pensant en aquells milers de barcelonins que no van poder disfrutar d'aquella cita històrica. La idea, no és nova. Barcelona fa temps que sospira per organitzar uns jocs d'hivern, però Hereu va explicar que no s'havia fet cap gestió fins al passat 2 d'octubre del 2009. La data, no és casual. Aquell dia va quedar descartada la candidatura de Madrid als Jocs del 2016 i, per tant, la capital catalana no volia fer cap moviment abans que pogués posar en risc la hipotètica elecció de la capital espanyola.

Tot i que pot semblar una contrarietat que una ciutat amb el clima i l'orografia de Barcelona es plantegi organitzar una cita així, des de l'Ajuntament s'argumenta que la candidatura serà «solvent, potent i tindrà possibilitats». Això s'explica pel canvi d'orientació que des de fa uns anys aplica el Comitè Olímpic Internacional (COI) a l'hora de triar els indrets on es faran els Jocs Olímpics d'hivern. L'organisme prefereix que les ciutats candidates tinguin infraestructures i serveis potents, encara que això impliqui que les competicions es desenvolupin en subseus que estan a una certa distància. Una tendència que ja es va començar a visualitzar el 2006 a Torí i que aquest any també quedarà patent a Vancouver, on les proves de muntanya tindran lloc en instal·lacions que es troben a unes tres hores en cotxe de la ciutat organitzadora. De fet, en els primers contactes i sondejos que les autoritats barcelonines asseguren haver mantingut amb responsables del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i Internacional, se'ls ha garantit que la capital catalana reuneix els condicionants necessaris per aconseguir la nominació. Ara bé, també s'admet que el projecte encara està en una fase molt incipient i que, per tant, queda molt treball de cuina i concreció per fer.

Tot i aquesta reserva, l'esbós de la proposta ja està perfilat. La seva primera característica, és que no vol ser una candidatura de caràcter local. Vol tenir vocació de país, com ho demostra el fet que s'ha batejat com a Barcelona-Pirineus. A la capital catalana s'hi concentraria la part més institucional de l'esdeveniment, que se celebraria pels volts de febrer. Això vol dir programar-hi els actes d'inauguració i clausura, així com les entregues de medalles. A Barcelona també s'hi farien les proves indoor, concretament les de patinatge sobre gel, velocitat, curling i hoquei sobre gel. Ara bé, uns jocs olímpics d'hivern apleguen unes set modalitats esportives i una quinzena de disciplines, la majoria de les quals s'han de celebrar a la muntanya i sobre neu. Aquestes són les que es farien als Pirineus. Aquí les candidates a subseus són moltes però la Cerdanya, i més concretament l'estació de la Molina, és ara mateix la més ben posicionada per obtenir la subseu. Des de l'Ajuntament de Barcelona es recalcava ahir, però, que la tria dels indrets on es farà cada prova, és un dels aspectes on encara s'ha de posar negre sobre blanc. Això sí, el que està del tot descartat és que Andorra en pugui organitzar cap. Siguin quines siguin les subseus, Hereu va garantir ahir que «hi ha solucions tècniques perfectament estudiades» per assegurar que tots aquests indrets disposaran de prou neu, si es dóna el cas. El record del Mundial de Sierra Nevada de 1996 que va haver de ser suspès per falta d'aquesta matèria prima, encara cou. Tant a la capital catalana com als Pirineus, hi haurà una corresponent vila olímpica.

L'alcalde de Barcelona va voler recalcar ahir que aquest caràcter nacional que tindran els jocs, en què acostumen a prendre part uns 80 països i uns 2.500 esportistes, tindran un impacte molt profund sobre el conjunt del país: «És un gran projecte per tot Catalunya, que farà que el món descobreixi els Pirineus i que reforçarà el paper de l'Euroregió Mediterrània, i que tindrà una clara repercussió en matèries com ara les infraestructures». Aquest últim, és un detall crucial. Des del consistori s'entén, i es defensa, que en cas de sortir escollida la candidatura, caldrà fer un esforç institucional per millorar les comunicacions entre Barcelona i les estacions on es facin les proves.

L'anunci d'aquesta aposta també té una lectura política nítida, ja que l'actual govern de Barcelona (PSC i ICV-EUiA) sempre s'ha mostrat poc inclinat a organitzar grans esdeveniments que siguin una càrrega per a la ciutat. Dit ras i curt, un altre Fòrum. Segons Jordi Hereu, aquest no serà el cas: «No necessitem grans reptes per fer moure Barcelona. El que no farem serà renunciar-hi si tenim l'oportunitat de fer-los», va concloure.