La fiscalia obre diligències per si hi ha indicis de delicte en el cas del Jaume I
Fonts jurídiques insisteixen, però, a predir el fracàs de la via penal i insten l'Ajuntament a ser més valent
La fiscalia de Tarragona ja ha registrat l'informe de la comissió d'investigació encarregada per l'actual equip de govern municipal i ha incoat diligències per analitzar si durant la nefasta gestió de l'aparcament intel·ligent de la Part Alta, finalment catalogat d'inviable després d'una despesa a fons perdut de 25 milions d'euros, algú va cometre algun delicte. El fiscal en cap, Xavier Jou, va constatar que, a partir del document, s'examinarà la gestió econòmica del projecte i «en un termini de sis mesos, en el cas que no es demani una pròrroga, es decidirà si s'envia al jutjat o si s'arxiva». Si durant aquest temps s'obre algun procediment judicial pels mateixos fets, la fiscalia remetria el cas «a la mateixa instància, per evitar duplicitats». I és que, al marge de la via penal, qualsevol persona o entitat pot reclamar responsabilitats civils pel desgavell en l'obra de l'aparcament del rectorat, que només podrà ser convencional i, tot i així, encara pot trigar molt de temps a funcionar. La via civil sembla abonada, ja que el mateix informe de la comissió d'investigació parla de «perjudicis econòmics que es podrien derivar» en el gerent i els membres del consell d'administració d'Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), en el cas que «s'acredités una actuació amb negligència per part d'algun d'ells».
En canvi, fonts jurídiques contrastades auguren la mort del curs penal. «Aquest és un àmbit més escandalós, molt mediàtic, però la constitució d'un delicte ha de quedar molt clara i crec que aquest cas s'acabarà arxivant», vaticina el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Salas, que insisteix, però, que hi poden haver responsabilitats al marge de la via penal i que considera que el mateix Ajuntament de Tarragona hauria d'iniciar la via civil. Això lliga amb l'opinió, més contundent, de l'exdegà Antoni Vives, que creu que «si el consistori sap que hi ha coses que es van fer malament, hauria d'haver presentat directament una denúncia, especificant quins indicis de delicte té, i quines persones hi estarien al darrere.»
Cortina de fum
«Deixant el cas en mans de fiscalia, sembla que només es vulgui aparentar que es fa alguna cosa per esclarir-lo, però que en realitat es pretén córrer una cortina de fum», va criticar Vives, que coincideix que s'acabarà arxivant la causa perquè darrere del Jaume I hi veu «una mala administració, un descontrol». Però matisa que això no significa que no hi hagi d'haver responsabilitats: «A vegades els polítics sembla que només es marquin el Codi Penal com a límit», reflexiona, i fa una pregunta determinant: «Per què l'Ajuntament va avalar una empresa privada?». Perquè el fiscal hi veiés indicis de delicte, n'hi haurien d'haver de fefaents de malversació de fons públics, la qual cosa implica treure'n profit personal. I tot indica que no és el cas. La mala gestió de diner públic, sense més, no es correspon amb cap delicte clarament tipificat. «El que s'ha d'aclarir és per què han fallat tots els mecanismes de control», afegeix Salas.
Dos casos més, arxivats
Fins ara, la fiscalia ja ha estudiat dos casos relacionats amb el polèmic aparcament. L'un, arran d'una querella presentada per la plataforma Veu Ciutadana, que denunciava la destrucció de restes arqueològiques durant els treballs. Van estar imputats tres regidors de l'anterior equip de govern, però el cas es va acabar arxivant. Posteriorment, la fiscalia tampoc no va trobar fonaments d'una suposada apropiació per part d'AMT de la tecnologia i la patent de Sistemas Alem, enginyera que va conformar amb AMT la UTE adjudicatària de l'aparcament i que se situa en l'origen de gairebé tots els mals.
