Un retrat sobre immigració a Catalunya - 2
La immigració representa el 20% de la població de Reus, un fenomen que es viu sense conflictes
A Reus els immigrats representen el 20,5% de la població, dispersa per tota la ciutat. No hi ha conflictes però la interrelació encara és escassa
Dues de cada deu persones que passegen avui pels carrers de Reus són immigrades. L'augment del nombre de nouvinguts a la capital del Baix Camp, Reus, ha estat espectacular en els darrers anys. Les dades parlen totes soles: L'any 2000 la població immigrada constituïa un 1,91% del total, i ara ja supera el 20,5%. L'arribada de persones d'arreu del món en poc temps ha obligat les administracions a prendre mesures per evitar conflictes i promoure la convivència. Assegurar que durant aquest temps no hi ha hagut xocs no seria cert, però Hilal Tarkou, president de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament, assegura que en aquests moments «la convivència està normalitzada, és una cuitat diversa i adaptada al canvi». I segurament i en línies generals, és la sensació de la majoria de ciutadans, tot i que no tot han estat ni són flors i violes.
El primer emplaçament de la mesquita va generar conflictes fa uns anys i, com en la majoria de poblacions, s'ha traslladat a un polígon industrial. La concentració d'immigrats en determinades escoles ha estat un altre dels temes que han generat discòrdia i que han obligat a prendre mesures concretes, sobretot a partir de l'any passat amb l'obertura –juntament amb Vic– dels anomenats espais de benvinguda educativa, d'una banda, i amb la creació d'una comissió que es dedica a treballar per una escolarització equilibrada que encara no ha pogut, però, evitar que en algun centre se superi el 80% d'alumnes immigrats.
A Reus ara ja no es pot parlar de grans conflictes. La distribució de les ajudes de serveis socials ha aixecat reticències entre la ciutadania, i l'Ajuntament fins i tot ha hagut de desmentir rumors que generaven malestar entre la població, com ara que es regalen cotxets als immigrats o que no paguen impostos quan obren comerços. La majoria de persones immigrades tenen pocs recursos i reben ajudes de serveis socials, «però com qualsevol que en necessita», aclareix el responsable del pla transversal d'immigració, Eduard Ortiz. El més del 20% d'immigrats que té Reus està repartit per la ciutat, tot i que en algun barri, com ara el Gaudí i el Carrilet, hi viu un percentatge molt elevat de persones d'altres països. La dispersió de la població immigrada ha provocat que en barris com ara el Sant Josep Obrer, on tradicionalment s'han concentrat persones d'ètnia gitana, hi convisquin els magribins, fet que va generar tensions inicials i actuacions específiques per frenar els conflictes que havien començat a sorgir. No hi ha hostilitat, però és poca la vinculació entre els nous reusencs i els de tota la vida. L'estructura de la població reusenca ha canviat dràsticament per aquest procés migratori. A la ciutat, hi han arribat persones de més de cent països, i dues terceres parts provenen del Marroc, Romania, Bolívia i Colòmbia. No és estrany, doncs, que des del mateix aeroport de Reus es facin vols a Nador, d'on són originaris la majoria dels immigrats marroquins, i a Romania. I tampoc sorprèn que s'estigui a punt de construir un oratori o que es facin celebracions ortodoxes en romanès. I que hi hagi associacions d'immigrats de totes les procedències, una desena de les quals agrupen magribins. L'observatori de la inclusió social presentat recentment indica que amb la immigració «la piràmide poblacional s'ha rejovenit». Ho explicava Mercè Chiapella, de l'institut Ceres, que alerta de la necessitat d'oferir formació a les persones immigrades que han quedat sense feina. Han notat i molt la crisi, sobretot perquè la majoria de nouvinguts es van dedicar a la construcció. I per això molts han començat a marxar. Com a dada significativa dels 74 locutoris que hi havia fins fa ben poc, en queden 50. L'observatori apunta que la immigració és encara el repte de la societat reusenca. «Per la dimensió del col·lectiu, no podem parlar d'exclusió, sinó de divisió social», diu Chiapella.
Evitar la sobreocupació
L'Ajuntament disposa des del 2003 –el mateix any en què els partits van signar un pacte per no utilitzar la immigració com a arma electoral– d'un pla transversal d'immigració que fixa les actuacions en polítiques migratòries. Al principi hi havia el servei de benvinguda, de traducció i d'acollida, i amb els anys s'ha adaptat a noves necessitats, sobretot encaminades, ara, a la tasca de mediació a comunitats de propietaris, a comerços i a espais comuns, i ha estat, segons els seus responsables, la clau de la millora de la convivència. La majoria de nouvinguts passen per unes sessions d'acollida que ara, i arran de la reducció de l'arribada d'immigrants, es fan de manera individualitzada a les oficines del padró o als espais de benvinguda educativa.
De problemes, n'hi ha hagut amb els horaris dels locutoris, que s'han hagut de regular perquè s'obrien fins a hores intempestives i provocaven problemes veïnals. I també amb les perruqueries, ja que algunes obren en diumenge i aixequen els recels d'altres professionals del sector. Reus tampoc no ha quedat al marge dels problemes amb l'empadronament. A finals del 2007 es va canviar el decret perquè es va detectar que hi havia habitatges sobreocupats per immigrats. Es van restringir els tràmits, però, al contrari d'altres ciutats, afecta tots els ciutadans igual i ha generat tantes o més queixes de ciutadans autòctons com immigrats. Ho diu el responsable municipal d'immigració, i ho ratifica el portaveu de la plataforma Tots Som Veïns de Reus, l'argentí Carlos Iaquinandi, que considera que empadronar-se a Reus «és una cursa d'obstacles». No afecta exclusivament els immigrats, però serà en la comissió d'immigració, un òrgan que integren els portaveus de tots els grups municipals, que es presentaran les bases del nou decret. Amb la normativa només caldrà una declaració jurada de qui demana l'empadronament perquè sigui vàlid, mentre que fins ara el propietari ha de justificar-lo amb documentació, i si l'habitatge és de lloguer, arrendatari i arrendador s'han de personar a les oficines del padró.
Cercant una escolarització equilibrada
Immigració i educació han generat debat a la ciutat sobretot a partir de fa un parell de cursos, quan es van fer públiques les demandes d'escoles amb percentatges molt elevats d'alumnes nouvinguts, que reclamaven mesures per evitar la concentració, que arribava, i encara hi arriba, al 90% en alguns centres. El curs passat un grup de pares i mares es van agrupar per reclamar una distribució equitativa dels nouvinguts, i l'Ajuntament i la Generalitat van crear un grup per fomentar l'escolarització equilibrada. Els resultats s'han vist a partir d'aquest curs, i en els grups de P3 i primer d'ESO de centres públics i concertats s'han reservat més places de les obligades per a alumnes amb necessitats educatives especials i s'ha vetllat perquè siguin ocupades per alumnes immigrats. Així es garanteix un repartiment, ni que sigui lent i petit, dels alumnes nouvinguts en tots els centres.
La mesura no ha facilitat que en escoles com la Pompeu Fabra la concentració d'alumnes nouvinguts s'acosti al 90%. Lluís Pallejà, president de l'AMPA, reconeix el treball que fan les administracions, però admet que les mesures no tenen repercussió en escoles com la que escolaritza la seva filla: «Estan bé perquè no es repeteixin situacions com la d'aquest centre.» Per això creu que, tot i que des d'aquest curs s'ha començat a agafar el bou per les banyes, els mecanismes han de ser més efectius.
A Reus, en un any hi arribaven un miler d'alumnes amb el curs ja començat, i aquest és un dels motius pels quals es van posar en funcionament els espais de benvinguda educativa (EBE). Tres, concretament, col·locats al costat o a dins d'escoles de la ciutat. El curs passat el nombre de nouvinguts durant l'any no arribava al mig miler, i enguany la tendència continua a la baixa. Tot i així, les tres EBE continuen funcionant, i també serveixen per distribuir els alumnes equilibradament entre els centres públics i concertats, quan els joves surten d'aquests espais. Als EBE no només es prepara els alumnes per facilitar-los l'escolarització, sinó que també s'hi fan tallers amb els pares.
