societat
Feina i llei de dependència, esculls per als discapacitats
Cocarmi fa 20 anys i reclama a les administracions més estabilitat en el finançament d’entitats i serveis
El sobreesforç d’una família amb un membre amb discapacitat és de 23.000 euros a l’any
Les dificultats per accedir al món laboral –fins i tot a un centre especial de treball (CET)– i les decepcions per incompliments de la llei de la dependència són els dos factors que el president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) , Antonio Guillén, destaca com a punts negres dels últims anys. Cocarmi, que aplega una desena de federacions i associacions que donen veu a les persones amb discapacitat de Catalunya, ja sigui discapacitat física, intel·lectual, sensorial o trastorn mental, celebra el vintè aniversari i aprofita per reivindicar més estabilitat en el finançament i en tota la normativa que es refereix a aquestes persones.
Com a aspectes que es poden considerar positius dels últims anys, Guillén subratlla les millores que s’han aconseguit en accessibilitat tant a la via pública com en transports –tot i que matisa que “encara hi ha molt per fer”–; el sistema integral d’atenció a les persones amb malaltia mental, i també el manteniment general de les entitats que gestionen serveis, “malgrat les dificultats que també hi ha molts cops per cobrar”, precisa.
De fet, tant Guillén com la presidenta de Dincat i vicepresidenta de Cocarmi, Rosa Cadenas, van destacar fa uns dies en roda de premsa la necessitat que hi hagi govern a Catalunya perquè es desencallin les qüestions pendents que afecten els col·lectius que representen. “No es pot viure en funció dels vaivens econòmics”, ni tampoc “estar en un buit jurídic que canvia segons la disponibilitat de diners”, denuncia el president de Cocarmi. “Necessitem un govern que aprovi pressupostos, places i els convenis concertats, i que, a més, garanteixi interlocutors amb les entitats”. Una evidència per donar atenció a una societat en què hi ha 530.000 persones amb alguna discapacitat reconeguda legalment. Es calcula que el sobreesforç econòmic que ha de fer una família que té un membre amb una discapacitat se situa al voltant dels 23.000 euros a l’any.
Aconseguir fer una vida el màxim d’independent possible és la lluita diària de persones amb discapacitat, famílies i entitats. En 20 anys s’ha avançat, tot i que encara hi ha traves. “Tothom té dret a tenir un projecte de vida propi –defensa Guillén– i ha de tenir suport per poder anar a la universitat o sortir a fer activitats amb els amics.”
LES FRASES
Un 166% més de persones amb discapacitat
El 6 de març del 1998, les entitats Acapps, APPS, ECOM, Fecafamm, Fesoca i ONCE van fundar Cocarmi. I s’hi han afegit Cocemfe Catalunya, Dincat, Down Catalunya, Fecetc, la Federació de Salut Mental i Fepccat. Aquell any hi havia 207.189 persones reconegudes per llei amb discapacitat a Catalunya. Aquest nombre s’ha incrementat fins a les 551.439 (un 166,15% d’augment).
Ara que fa balanç dels 20 anys, Cocarmi s’ha marcat 20 reptes de futur, entre els quals hi ha la creació al Parlament de Catalunya d’una comissió de la discapacitat i la redacció d’una llei catalana d’autonomia personal i vida independent, dos dels temes encallats per la falta de govern. També reivindiquen la reserva del 2% de llocs de treball per a persones amb discapacitat i el dret a vot.
En 20 anys, la feina de les entitats ha permès avançar en reconeixement de drets i prestació de serveis socials, laborals, educatius, culturals i d’oci. L’impuls del carnet acreditatiu de la discapacitat, les lleis de la llengua de signes catalana i d’accessibilitat, la reserva d’un 5% dels llocs de treball del sector públic i la constitució del Consell Català de la Discapacitat són fites assolides.
