El govern manté el creixement en 100.000 habitants a la demarcació d'aquí al 2026

Va aprovar ahir inicialment el pla territorial de les comarques gironines, l'eina que en defineix el seu futur urbanístic

El con­se­ller va expli­car ahir que l'objec­tiu és apro­var el pla defi­ni­ti­va­ment aquest estiu, abans no acabi la legis­la­tura: «Volem com­ple­tar tots els plans ter­ri­to­ri­als de Cata­lu­nya i, si bé el de Girona és ara mateix el més endar­re­rit, s'ha començat un camí que ens ha de per­me­tre apro­var-lo el juliol o l'agost». De fet, ara el docu­ment estarà dos mesos a expo­sició pública, durant els quals s'hi podran for­mu­lar les al·lega­ci­ons. Nadal també ha expli­cat que es man­te­nen els crei­xe­ments pre­vis­tos perquè l'horitzó del pla és a llarg ter­mini, i que per tant no es pot can­viar per la crisi econòmica actual.

Graus de pro­tecció

Si bé no aporta diferències res­pecte al docu­ment que s'havia publi­cat fa mig any, dos dels eixos prin­ci­pals del pla són els crei­xe­ments urbanístics i la pro­tecció del ter­ri­tori. Com a pro­tecció espe­cial hi figu­ren els espais PEIN, la Xarxa Natura 2000 i els parcs natu­rals. Un esglaó per sota hi ha la pro­tecció ter­ri­to­rial, que repre­sen­ten el 10,5% del ter­ri­tori, i que es con­si­de­ren espais on no es podrà actuar per diver­sos motius. El prin­ci­pal és l'interès agrari o pai­satgístic, però també pot ser per interès estratègic –que en un futur poden ofe­rir ser­veis relle­vants– o per la pre­ser­vació del cor­re­dor d'infra­es­truc­tu­res, de manera que espais vin­cu­lats al llarg de deter­mi­na­des infra­es­truc­tu­res no es puguin ocu­par per no hipo­te­car futu­res pro­pos­tes. Final­ment, hi ha la pro­tecció pre­ven­tiva, que són sòls no urba­nit­za­bles que no tenen cap altre grau de pro­tecció.

Trans­for­ma­ci­ons urba­nes

Pel que fa a les trans­for­ma­ci­ons urba­nes, a part dels crei­xe­ments pre­vis­tos, hi ha diver­sos objec­tius. Per una banda, es vol con­so­li­dar l'àrea urbana de Girona, inclo­ent-hi la zona aero­portuària, desen­vo­lu­par la de Figue­res i con­so­li­dar la d'Olot, un cop s'hi vagin pro­duint els can­vis asso­ci­ats a la nova mobi­li­tat, sobre­tot amb Vic. De la línia de costa es vol con­so­li­dar també els sis­te­mes urbans exis­tents, amb la fina­li­tat de con­ver­tir les urba­nit­za­ci­ons en pri­me­res residències. I pel que fa a les pla­nes de la Selva i la vall de la Tor­dera, ja és un fet la pressió de la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, que cada vegada engo­leix més aquest ter­ri­tori. Un fac­tor impor­tant en aquests objec­tius està mar­cat per les infra­es­truc­tu­res. A part de millo­rar la xarxa fer­roviària, també es volen impul­sar els eixos via­ris pen­dents, que ja estan reflec­tits en d'altres docu­ments com el pla d'infra­es­truc­tu­res de trans­port. Pel que fa a les car­re­te­res secundàries, es deixa que en els plans sec­to­ri­als es defi­nei­xin com s'han d'exe­cu­tar les millo­res, si bé es posa èmfasi en què en les car­re­te­res més peti­tes hi han d'impe­rar els cri­te­ris d'inte­gració pai­satgística en l'entorn.

Les Guilleries, dividides en dues

Una de les diferències entre el pla que ara sortirà a informació pública i el que s'havia publicat després de l'estiu de l'any passat són els sistemes d'assentaments urbans amb què s'han dividit les comarques gironines, i que han passat de 28 a 29. El motiu és que s'ha dividit l'àmbit Guilleries-Selva, amb el resultat de dos àmbits separats: Sant Hilari Sacalm, per una banda, i Arbúcies-Tordera, per l'altra. El que pretenen aquests àmbits és que el principal desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes dins de cada àmbit, de manera que siguin aquestes les que articulin el territori. D'aquesta manera, es volen concentrar els creixements en aquests pobles i ciutats, fent que els nuclis més petits no puguin créixer desmesuradament i només mantinguin i millorin la seva estructura urbana actual. Els assentaments s'han definit segons el grau de maduresa dels municipis pel que fa a serveis, equipaments i teixit econòmic i social ja consolidat, i també en funció de les seves relacions amb els municipis contigus en el moment de definir l'àmbit. En el pla es defineixen els creixements que podran tenir els municipis segons cinc categories: creixement potenciat –allà on s'ha de potenciar el rang com a node territorial–; creixement mitjà o moderat; desenvolupament qualitatiu –on es considera que s'ha de mantenir el pes territorial, però que ja no es pot créixer més per motius com l'orografia o la protecció ambiental–; millora urbana i compleció, i manteniment del caràcter rural.

Xarxa de rodalies

En el pla s'incorporen també les mesures a emprendre respecte a la mobilitat, tant en carreteres com a la xarxa ferroviària. En aquest últim camp destaca la creació d'un sistema de rodalies a l'entorn de Girona, que aprofiti la línia actual entre Maçanet i Figueres, sense descartar fer-lo arribar fins a Blanes. A més, es vol aprofitar la línia d'alta velocitat per potenciar els serveis del TAV, i es planteja implantar un tren tramvia entre l'aeroport, Girona, Flaçà i un punt de la Costa Brava. A més, proposa estudiar el tramvia entre Girona i Sant Feliu de Guíxols i Olot. Finalment, proposa cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i d'altres mitjans de transport.

Pla de l'Alta Garrotxa

Per una altra banda, ahir el Departament de Medi Ambient i Habitatge va anunciar que ha començat a redactar el pla especial de l'espai natural protegit de l'Alta Garrotxa, una tasca que ha adjudicat a l'empresa La Vola. Ara, s'està en la fase de diagnosi del pla, que s'haurà de convertir en l'instrument tècnic i jurídic que establirà els objectius de recuperació i de conservació de l'espai natural, així com també les actuacions a portar-hi a terme. Fins ara, l'Alta Garrotxa disposava d'unes normes de l'any 1995, que són les que regulen els usos i les activitats que s'hi poden fer, i on s'han sumat el pla de delimitació o la regulació per a l'acampada i l'escalada. El pla actualitzarà totes aquestes normes, i està previst que s'acabi a final del 2012.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.