Ballesteros vol comparèixer al Parlament per defensar la capitalitat de Tarragona

Assegura que li donen suport la majoria d'alcaldes del territori, els quals admet que també veuen bé la vegueria del Camp

«Seguim el full de ruta i ara el que toca és defen­sar les al·lega­ci­ons en el moment par­la­men­tari», jus­ti­fi­cava Balles­te­ros, que for­mal­ment com­pa­rei­xerà a petició del PSC, si bé neces­sita abans l'apro­vació dels altres par­tits. L'alcalde, en tot cas, expli­cava que ja ha donat a conèixer als por­ta­veus muni­ci­pals el con­tin­gut del text que trans­metrà als par­la­men­ta­ris.

Balles­te­ros va tor­nar a dei­xar entre­veure que la seva pri­o­ri­tat és la defensa afer­ris­sada de la capi­ta­li­tat, des­mar­cant-se lleu­ge­ra­ment i sense fer soroll de la demanda del nom de la vegue­ria. Així, des­ta­cava el suport rebut de la majo­ria d'alcal­des del Tar­ra­gonès, després d'haver arre­ple­gat ja «con­sens i com­pli­ci­tats» al Pri­o­rat i al Baix Penedès, alhora que anun­ci­ava una visita a la Conca de Bar­berà. Del Baix Camp, però, no en va par­lar, tot i que va dei­xar palès que el ter­ri­tori dóna suport a la capi­ta­li­tat de Tar­ra­gona –«fins i tot crec que Reus també hi està d'acord», recor­dava–. No va ama­gar, això sí, que pel que fa al nom de la vegue­ria «hi ha un camp a recórrer», ja que el quòrum no és tan gran perquè el de Camp de Tar­ra­gona ja agrada.

L'alcalde, a banda, recor­dava als qui l'han acu­sat de «renun­ciar massa aviat» a les Ter­res de l'Ebre que allà «fa molts anys que hi ha volun­tat d'anar per lliure, i tot­hom ho ha entès així», per la qual cosa «qui com­pari aquest cas amb el de Lleida, o no coneix Cata­lu­nya, o vol men­tir».

Ausàs no escol­tarà Are­gio

Tot i que les al·lega­ci­ons que defen­sarà les com­par­tei­xen CiU i el PP, l'alcalde ahir no es va estar de qua­li­fi­car de «foc d'ence­nalls» les actu­a­ci­ons que estan duent a terme els seus adver­sa­ris polítics, tant pel que fa al seguit d'acci­ons que va anun­ciar el por­ta­veu de CiU, Joan Are­gio –entre les quals una reunió amb el con­se­ller de Gover­nació, Jordi Ausàs, que final­ment s'ha anul·lat–, com l'anunci que va fer el PP de dur l'avant­pro­jecte de llei al tri­bu­nal de garan­ties cons­ti­tu­ci­o­nals. Are­gio lamen­tava ahir que Ausàs hagi can­viat d'opinió en menys de 48 hores, «pot­ser perquè ha cedit a les pres­si­ons des de Tar­ra­gona», i recor­dava que els grups del PP i ERC al Par­la­ment sí que han accep­tat reu­nir-s'hi.

el contrapunt

Un debat polititzat

òscar palau

És un debat que històricament ha generat passions, el de la capitalitat entre Reus i Tarragona, però el que acabarà passant aquest cop cau de tant madur –que Tarragona serà la capital, o com es vulgui dir, de la vegueria del Camp de Tarragona– que tot l'espectacle a què estem assistint les últimes setmanes des d'una i altra banda, i per part de tots els grups, només es pot interpretar en clau política. És humà que uns i altres –amb els alcaldes al capdavant– defensin la seva ciutat, però, amb la boca petita, Ballesteros ja reconeix que ha perdut la batalla del nom, i Pérez, la de la capitalitat. Que no s'entretinguin més, doncs, en xous i artificis. Sí, d'aquells que tan fan avorrir la gent del carrer.

Pérez reivindica els «àmbits funcionals»

el punt

En la jornada Noves inversions i infraestructures per impulsar l'economia al Camp de Tarragona –organitzada per Foment Industrial i Mercantil de Reus–, l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, no va voler parlar directament sobre les diferències entre capital o seu institucional, però va parlar d'àmbits funcionals. L'alcalde va fer referència, però, a un document que va fer públic el Diari de Tarragona, en què s'evidenciava que el canvi de capital per seu institucional s'hauria instigat des de Reus. Pérez va lamentar que es fes públic perquè «és una nota, no un informe jurídic» en el qual «expressa amb un fonament real dels antecedents que existeixen, la nostra posició, que en part ha estat atesa i en part no». Ballesteros, diu que «no s'acaba de creure» que Reus «hagi fet un informe determinant, i fet per algú amb aquest interès». Tot plegat és «una cortina de fum, perquè a Reus volien la cocapitalitat, el seu nom a la llei, i ara fan veure que són els triomfadors».

Acusa Fernández (PP) de crear un discurs «basat en mentides»

S.C. / Ò.P

L'alcalde va carregar amb duresa contra el portaveu del Partit Popular, Alejandro Fernández, al qual va acusar de tenir un discurs «basat en una mentida i uns supòsits que només ell ha fet sobre una reunió amb el president de la Generalitat, i de la qual –va dir– no m'he amagat mai». Ballesteros va explicar que es planteja demandar el polític del PP «per dany a l'honor» i va admetre que les relacions amb el dirigent popular passen pels moments més delicats: «És la primera vegada que començo a tenir dubtes de la meva relació amb ell i per això li demano que no faci de les mentides l'eix principal del seu discurs», en relació amb la conferència que pronunciarà Fernández dilluns En defensa de la capitalitat de Tarragona. Al seu torn, Fernández va convidar el batlle a assistir-hi: «Per veure de primera mà que nosaltres no diem cap mentida.» «Presentaré un nou full de ruta en defensa de la capitalitat de Tarragona», va anunciar el líder popular, que va revelar que «Ballesteros sap, perquè m'ho ha confessat, que qui parla de la suposada reunió [amb Montilla] és un company socialista de Reus».

«Poblet ens dóna arguments»

ò.p.j

L'alcalde Ballesteros es va referir ahir a les paraules del president de la Diputació, Josep Poblet, el qual, en una entrevista que va sortir publicada dimarts a El Punt recordava que l'ens supracomarcal –el que en teoria ha de donar pas als futurs consells de vegueria– té avui tres seus institucionals: Tarragona, Reus i Tortosa. «Tinc l'entrevista guardada, i agraeixo aquestes paraules a Poblet, perquè aquest és un argument més per defensar el terme de capitalitat, ja que això demostra que el de seu institucional és confús, i ens ajuda molt en la nostra defensa», deia Ballesteros. L'alcalde assegura que continuarà insistint al Parlament que les seus institucionals de l'avantprojecte tornin a rebre el nom explícit de «capitals» en la llei final, un terme que recordava que el mateix conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va fer servir fa uns dies per referir-se a Tarragona. Ballesteros, a més, recordava que el president de la Diputació també admetia en l'entrevista que la seva seu principal és a Tarragona, si bé admetia que no li «va agradar tant» que ja donés per bo el nom de Camp de Tarragona per a la vegueria. Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va preferir no donar més voltes ahir a aquesta qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.