salut
sentència
Condemna pionera a Uralita pels danys ocasionats per l’amiant a treballadors i veïns de la fàbrica de Cerdanyola
L’Audiència de Madrid fixa una indemnització de més de 2 milions d’euros a 39 afectats de Cerdanyola i Ripollet
L’Audiència de Madrid ha condemnat per primer cop l’empresa Uralita a indemnitzar amb més de 2 milions d’euros a un conjunt de veïns afectats per l’amiant de la seva fàbrica de Cerdanyola del Vallès. En total són 39 persones afectades de Cerdanyola i Ripollet, sense relació laboral directa amb l’empresa, o sigui, persones que vivien o treballaven a prop de l’empresa.
La sentència considera que l’empresa “no va actuar amb la diligència exigible al fer emissions sense el control adequat a l’ambient exterior de fibres d’amiant de la seva explotació industrial, amb la qual cosa va incórrer en responsabilitat pels danys causats a les poblacions circumdants de Cerdanyola del Vallès i Ripollet en inhalar els seus habitants les fibres d’amiant emeses a l’ambient exterior sense el degut control per l’activitat industrial desenvolupada per la demandada”.
Primera resolució per a persones sense vinculació laboral
Segons el Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas, es tracta de la primera resolució judicial que fa responsable a Uralita de les malalties i defuncions de persones sense vinculació laboral directa amb l’empresa causades per l’exposició a l’amiant procedent del que va ser el seu major centre productiu a Espanya, en funcionament entre els anys 1907 i 1997.
Per a les advocades del Col·lectiu Ronda Esther Pérez i Esther Costa, “es tracta d’una resolució pionera que reconeix, per primera vegada, el llegat de mort i patiment que l’empresa Uralita ha deixat en les localitats on es va assentar”.
Així ho ha establert per primera vegada l’Audiència de Madrid en resposta a la demanda col·lectiva que exigia el reconeixement de la responsabilitat de l’empresa sobre les patologies, incloses diverses formes de càncer, derivades de la inhalació de fibres d’amiant per part de persones que eren familiars de treballadors o, sense ser-ho, persones que residien o treballaven als voltants de la fàbrica.
D’aquesta manera, l’Audiència de Madrid revoca la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 96 de Madrid del desembre de 2015 que va condemnar l’empresa per l’afectació sobre les persones que havien conviscut amb treballadors de la fàbrica però desestimava la responsabilitat respecte a la inhalació de fibres d’amiant d’aquells veïns la causa d’exposició dels quals havia estat mantenir la seva residència o lloc de treball a les proximitats de la fàbrica.
Per a les advocades de Col·lectiu Ronda “afortunadament, ja fa anys que hi ha una sòlida jurisprudència que estableix la responsabilitat d’Uralita per les malalties i les defuncions dels seus exempleats i familiars en haver existit una permanent vulneració de la normativa laboral de protecció de la salut, però no hi havia res semblant pel que fa als anomenats passius ambientals, que han pagat amb la salut i la vida pel sol fet de viure al costat d’unes fàbriques on es va actuar amb reiterat menyspreu cap a l’obligació d’impedir que les fibres d’amiant fossin emeses cap a l’exterior. Aquesta sentència acaba amb la impunitat sobre això”.
Condemna per emissions sense el control adequat
L’Audiència considera que “s’ha estudiat científicament que la major exposició a la inhalació de fibres d’amiant a Cerdanyola i Ripollet ha provocat una major incidència de les malalties relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant”. I això, com a conseqüència que “la demandada Uralita, coneixent el perill que comportava la utilització i inhalació de fibres d’amiant, no va actuar amb la diligència exigible en emetre sense el control adequat a l’ambient exterior les fibres d’amiant de la seva explotació industrial, amb la qual cosa va incórrer en responsabilitat civil de caràcter extracontractual pels danys causats a les poblacions de Cerdanyola i Ripollet en inhalar els seus habitants les fibres d’amiant emeses a l’exterior sense el degut control per l’activitat industrial desenvolupada per la demandada”.
Segons el tribunal, “Uralita no ha acreditat suficientment que adoptés per la seva banda, no ja les mesures legals obligades, sinó aquelles conforme als coneixements haguts en el moment que es van produir els fets, entre 1962 i 1992, s’havien d’haver adoptat amb una diligència i cura que li era exigible en desenvolupar la seva activitat productiva amb materials que sabia almenys des del 1940 que eren especialment perillosos”.
“El que s’ha viscut a Cerdanyola i Ripollet, com succeeix en altres localitats on es van establir grans fàbriques dedicades a la fabricació i manipulació de fibrociment i derivats, com és el cas de Castelldefels, és un veritable drama que, malauradament, perdurarà durant dècades -expliquen les advocades- i que fins ara no gaudia del reconeixement merescut, ja que únicament es considerava provada la responsabilitat de les empreses pel que fa als seus extreballadors i a les persones que convivien amb elles, exposades a l’amiant per la negativa d’Uralita a fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball, doble taquilla, i altres incompliments”.
Una sentència històrica
Les localitats de Cerdanyola del Vallès i Ripollet han estat considerades sovint la ’zona zero’ de l’amiant a Espanya per l’extrema incidència de les malalties causades per l’amiant entre la seva població. Mentre l’habitual és que aquestes malalties no afectin més de 10 persones per any i milió d’habitants, aquesta xifra s’eleva fins a 95 en el cas de Ripollet i Cerdanyola del Vallès. Una proporció que encara augmenta més si tenim en compte la incidència del càncer de pleura o mesotelioma –malaltia mortal i sense esperança de cura amb l’única causa possible en l’exposició a l’amiant– que no es dóna més que entre un i tres casos per milió d habitants. A la zona que va acollir a la Uralita, aquesta xifra s’eleva fins als 47 casos per milió.