Tots els flancs coberts
El tractament farmacològic, així com el quirúrgic, serveix només per a una part dels símptomes de la malaltia. Per a la resta cal exercici, logopèdia, fisioteràpia i teràpia, que permeten la rehabilitació cognitiva, recuperar l'autoestima perduda i aconseguir un benestar psíquic
La malaltia del Parkinson no té tractament que curi, almenys ara per ara, però en canvi sí que es poden estabilitzar i controlar els símptomes. El tractament convencional consisteix a compensar el dèficit de dopamina que causa la malaltia; es fa a través de fàrmacs la durada dels quals depèn de l'evolució de cada pacient. Però el tractament també pot ser quirúrgic per poder controlar els problemes motors i s'implanten uns estimuladors cerebrals. Tot i això, aquests no són els tractaments exclusius, sinó que els especialistes insisteixen a fer exercici físic de manera regular, fer un canvi d'alimentació si cal, la intervenció de la logopèdia, la fisioteràpia i la teràpia ocupacional.
En aquest sentit, ja fa cinc anys que l'Associació Parkinson de les Comarques de Tarragona aplica el que anomena un «projecte psicoterapèutic integrador», que significa treballar la qüestió cognitiva, l'emocional i la corporal amb l'objectiu que «el malalt assumeixi què li passa», explica la psicòloga Rosa Maria García, que porta aquests tallers a Tarragona, Reus i Móra d'Ebre. Les alteracions cognitives són unes de les més importants, a banda de les motores; per això García fa treballar als assistents als tallers la memòria, l'atenció i les funcions executives amb activitats com ara jocs o música. Però en aquests mateixos tallers també es treballen l'autoestima i l'autoimatge. «Els malalts de Parkinson tenen una distorsió del seu autoconcepte i els baixa l'autoestima», argumenta García; per això, a través de la relaxació i d'altres tipus d'activitats, s'intenta que «es valorin a si mateixos». D'altra banda, amb una periodicitat mensual, fan un taller de relaxació amb el qual la psicòloga pretén millorar l'estat psíquic i el benestar dels afectats.
L'associació de les comarques tarragonines no vol deixar flancs per cobrir i ha creat un taller adreçat a les persones més joves. «Les inquietuds i angoixes en les persones que no arriben als 55 anys es refereixen més a la parella, les relacions sexuals o els efectes secundaris de la medicació», detalla García. Per això es reuneixen cada mes en una sessió que condueix la mateixa psicòloga, però és poc dirigida; «ells escullen sobre què volen parlar».
LES ACTIVITATS
Teràpia familiar
A més dels tallers adreçats als malalts de Parkinson, l'entitat també fa un taller adreçat a familiars, siguin o no cuidadors, en què es treballen diversos temes en funció de l'edat dels familiars que hi acudeixen. Bàsicament, tracten d'«elaborar el dol que suposa tenir una persona amb Parkinson», en el sentit que cal «assumir el canvi de vida que suposa i la pèrdua dels projectes que havien fet». Aquest programa psicosocial i terapèutic ha rebut un ajut de l'Obra Social «la Caixa» de 4.100 euros per al seu desenvolupament.