L’estrès enduria els ous de dinosaure

La competència entre espècies hauria estat la causa de les deformacions en els ous de dinosaure de fa 70 milions d’anys, i que s’han recuperat en diversos jaciments del sud-oest d’Europa, entre els quals el dels Nerets, a Coll de Nargó (Alt Urgell). L’estrès que patia la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous més temps del normal, fet que hauria causat alteracions en el procés de formació de la closca.

És una de les conclusions d’un estudi publicat a la revista Scientific Reports per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Han identificat una clara correlació entre la presència d’aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a finals del cretaci. L’estudi ha analitzat 450 mostres d’ous patològics de l’oogènere Megaloolithus, que s’associa al grup dels titanosaures, dinosaures herbívors de coll i cua llargs.

La principal característica d’aquests ous anormals és que presenten closques multilaminades, és a dir, diversos estrats de closques sobreposades. Aquesta malformació està estretament relacionada amb el fenomen de la distòcia, que comporta la retenció dels ous dins l’oviducte de la femella durant un període de temps anormalment llarg. “La distòcia es produeix a conseqüència d’alteracions químiques lligades al cicle reproductiu quan les condicions ambientals, siguin climàtiques o ecològiques, no són òptimes per realitzar la posta”, explica Albert G. Sellès, investigador del Grup de Faunes del Mesozoic de l’ICP.

Durant milions d’anys, els titanosaures van ser el grup de dinosaures més abundant i divers d’Europa, fins a l’arribada dels hadrosaures, fa uns 70 milions d’anys. Aquestes faunes, juntament amb altres espècies de titanosaures, van irrompre amb força en un període relativament curt i van incrementar la competitivitat entre espècies pels recursos naturals.