Intel·ligència artificial ètica
referent
Amb la creació de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial, la UdG vol ser un referent en l’anàlisi dels seus efectes
Projectes vinculats a la medicina, la robòtica i els efectes de la implantació de la IA en les administracions marquen la recerca tecnològica
La Universitat de Girona (UdG) ha desplegat una ambiciosa iniciativa per convertir-se en un referent en l’estudi de les implicacions de la intel·ligència artificial (IA) a través de l’aprovació, ara fa dos anys, del pla estratègic UdG 2030: La Suma d’Intel·ligències. Una aposta que vol anar més enllà de la visió purament tecnològica –altres universitats són ja referents en aquest apartat–, i centrar-se també en les consideracions ètiques o socials que se’n poden derivar, entre altres. D’aquí la creació de la càtedra Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (Oeiac).
Això, però, no treu rellevància a projectes tecnològics de primer nivell en marxa a la UdG, com són Artificial Intelligence for Assessment, AI FORA –amb el suport de la Fundació Volkswagen–, liderat per Albert Sabater. Aquest, integrat per investigadors d’Alemanya, Estònia, la Xina, l’Índia i els Estats Units, estudia els efectes que tenen la implantació dels sistemes d’IA en l’administració pública i molt especialment en la provisió de serveis; o el Grup Exit, que fa una investigació per al desenvolupament d’una eina d’IA per formular recomanacions terapèutiques i farmacològiques per a tractaments de pacients amb TDH, colesterol o Alzheimer, a càrrec de la doctora Maria Beatriz López i el seu equip. A més, també cal destacar altres de què la IA forma part, entre els quals destaca ViCorob, un grup de recerca especialitzat en la visió per computadora i robòtica.
“La UdG reconeix la importància d’aquesta tecnologia, la intel·ligència artificial, i la vol integrar en el seu funcionament, la seva gestió, recerca i formació.” Aquest és el punt de partida segons Josep Calbó, vicerector de projectes estratègics, que ha portat la universitat a “integrar la IA per treballar els reptes des d’òptiques diferents, en el que seria la suma de les intel·ligències, la natural i l’artificial”. Segons Calbó: “Volem que els nostres estudiants, els investigadors o els nostres professors tinguin instruments i habilitats, a través del contacte amb tecnologies, però no per desplaçar la intel·ligència natural, sinó tot al contrari, per complementar-la.”
Aquesta aposta, ara mateix en una fase molt inicial, pivota sobre l’impuls en la formació en aquest àmbit, si bé Calbó puntualitza: “No pretenem que la Universitat de Girona superi altres universitats més tecnològiques per definició i molt més avançades, sinó que el que volem és sobresortir en l’estudi de les aplicacions i el més rellevant, els seus efectes.”
Una visió ètica
I precisament aquest esperit queda recollit en la creació d’una eina que vol ser clau al país per reflexionar sobre la IA. En aquest aspecte, i segons Albert Sabater, director l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (Oeiac), és on entraria en joc aquesta càtedra. Seguint les recomanacions efectuades en la Declaració de Barcelona i la Declaració de Mont-real sobre l’ús de les aplicacions de la IA, l’Oeiac porta a terme cinc línies estratègiques totalment connectades amb el pla estratègic: investigar els impactes ètics i socials de la IA, establir directrius i bones pràctiques, així com els riscos i oportunitats, a banda realitzar transferència de coneixement i mantenir relacions amb organismes internacionals.
“La visió que existeix de la intel·ligència artificial –explica Sabater– està molt lligada a la ciència-ficció, per exemple Terminator, que no és un personatge amigable. La IA ja és molt més perquè forma part de la nostra vida quotidiana. Cadascun de nosaltres fem servir cada dia un mínim de tres aplicacions: mòbil, navegació, interacció amb pacients que estan a l’UCI, transport o esbarjo, entre d’altres. Per això cal un estudi que vagi més enllà de la tecnologia. Pensi que amb la demografia a la baixa qui ens cuidarà? I per això ens caldrà fer consideracions ètiques molt importants.”
“M’agrada dir que som la cara amable”
Beatriz López, una pionera a la UdG en la recerca en IA, li agrada parlar de la seva feina com “la cara amable”, perquè treballa en projectes per utilitzar els algoritmes per fer recomanacions terapèutiques i amb malalties neurològiques i emocions. Hi ha dues línies obertes: una sobre el TDH i com poder afinar perquè el facultatiu pugui prescriure un tractament, així també amb els pacients amb colesterol. Per a la part neurològica, López i el seu equip treballen en models que permetin poder predir crisis epilèptiques, perquè el malalt pugui prendre mesures abans que tinguin lloc. I no més important, poder analitzar l’estat d’ànim, com la tristesa, per evitar la depressió. Altres companys investiguen sobre temes relacionats amb el consum energètic.
“La intel·ligència artificial ens pot fer molt millors”
Albert Sabater, professor Serra Húnter de sociologia i director de la Càtedra Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, destaca la importància de donar a conèixer l’abast de les implicacions de la IA.