La reforma impulsada pel govern hongarès per prohibir els esdeveniments de l’Orgull i monitoritzar-los amb sistemes de reconeixement facial representa, segons la Unió Europea, una possible violació de la llei d’intel·ligència artificial (IA). L’esmena, presentada pel partit de Viktor Orbán dins la llei de protecció infantil, pretén impedir les desfilades i permetre a la policia identificar participants mitjançant tecnologia d’IA.

Aquesta proposta ha generat alarma dins la UE, ja que la nova llei d’IA, vigent des del 2 de febrer, prohibeix explícitament l’ús del reconeixement facial en temps real en espais públics, excepte en casos molt concrets, com ara amenaces terroristes o riscos greus per a la seguretat nacional.

Segons la doctora Laura Caroli, negociadora de la norma europea, fins i tot si Hongria intentés justificar l’acte com una amenaça, aquesta aplicació continuaria estant fora dels límits legals. L’article 5 de la llei d’IA impedeix als estats membres abusar d’aquestes tecnologies per vigilar la població.

Les veus crítiques no s’han fet esperar. L’eurodiputat alemany Daniel Freund ha denunciat que “abolir el dret de reunió i fer-ho amb reconeixement facial és propi de règims autoritaris com Rússia o la Xina, i no hauria de passar dins de la Unió Europea”. Freund reclama una resposta contundent de Brussel·les, inclosa la suspensió de fons europeus al règim hongarès.

L’ONG Comitè Helsinki Hongarès adverteix que la mesura representaria una vulneració directa del dret a la protecció de dades no només dels participants, sinó de qualsevol persona gravada per la policia durant aquests actes.

L’ús de reconeixement facial en aquest context també contradiu el reglament general de protecció de dades (GDPR), que considera les dades biomètriques com informació sensible, i només en permet el tractament sota condicions molt estrictes. Tot i això, la responsabilitat inicial de fer complir la norma recau sobre les autoritats hongareses, que podrien trigar a actuar. Mentrestant, altres estats membres podrien presentar objeccions formals, però el procés pot ser lent.

Aquest cas posa en evidència els límits reals d’aplicació de la llei d’IA i genera preocupació entre defensors dels drets humans i institucions europees.