Normalitat en l’arrencada de la selectivitat
La Generalitat assajarà un sistema per demanar l’enunciat de les proves anònimament mitjançant un QR i connexió Bluetooth
Els alumnes amb necessitat de suport educatiu comparteixen aula amb els companys
La llengua de l’enunciat no condiciona la de la resposta
El primer dia, com sempre, els estudiants arriben sense saber on han de fer l’examen, busquen l’aula amb l’ajut d’un professor que els acompanya, passen pel tràmit de comprovació de dades i s’enfronten a l’examen de llengua castellana i literatura. Apareix de nou el Nada de Carmen Laforet, algun alumne ha d’anar al tribunal d’incidències per un problema mèdic, probablement algú es despista amb el DNI... la normalitat va presidir ahir l’inici de les proves d’accés a la universitat (PAU). “No hi ha hagut cap problema, tot ha estat perfecte”, explicava Vicente Royuela, president de tribunal a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. També va destacar la normalitat en l’inici de la selectivitat la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Cristina Gelpí. “Fins i tot hi ha hagut menys incidències aquest any”, destacava Gelpí.
Sí que té, la prova d’aquest any, algunes particularitats. La tornada a la selectivitat en tres dies –el 2020 i el 2021, de manera excepcional, es va organitzar en quatre dies per esponjar més les aules amb motiu de la covid— fa que en l’horari de tarda alguns alumnes tinguin més d’un examen de la fase específica, la que serveix per millorar nota. Això ha permès un marge més ampli entre les proves del matí: queda una hora i mitja de descans entre prova i prova, el que ha permès no segregar els estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu, com altres anys, sinó que estan a la mateixa aula que els companys del tribunal ordinari. Aquests estudiants, però, tenen més temps per fer les proves: dues hores en comptes de l’hora i mitja, i, en cas que esgotin el temps, una hora de descans si tenen un examen a continuació, com va passar ahir perquè van coincidir dos exàmens obligatoris: llengua castellana i literatura i llengua estrangera. “Abans de la pandèmia hi havia menys estona entre exàmens, de manera que qui tenia necessitats especials no podia descansar. Ara és tot molt més esponjat”, explicava Royuela. La setmana vinent el tribunal especial atendrà incidències, com qui arriba a la selectivitat amb un problema mèdic. Encara es manté la flexibilitat en l’elecció de les preguntes, una mesura per compensar l’anormalitat amb què els estudiants que ara s’examinen han viscut els dos anys de batxillerat per la pandèmia.
Prova tecnològica
Una altra novetat, en aquest cas motivada per la imposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha estat la manera en què els estudiants han pogut escollir la llengua de l’enunciat de les proves. Per evitar que els estudiants que vulguin la prova en castellà “se signifiquin davant dels seus companys” demanant l’examen en aquesta llengua a mà alçada, segons la consideració del TSJC, aquest any s’ha de fer anònimament. Els estudiants van rebre ahir un formulari on podien fer constar si volien tots els enunciats en català o si volien canviar de llengua –castellà o aranès– en una o més proves. Gelpí va recordar que la llengua de l’enunciat no condiciona la de la resposta –es pot respondre en castellà l’examen de qualsevol assignatura que no sigui lingüística, per exemple–. I que en els últims 30 anys “un 95% dels estudiants han escollit el català”. Fins que no acabi la selectivitat no es podrà saber si aquest any es manté aquest percentatge.
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va subratllar en una entrevista a RAC1 que aquest formulari és una solució per complir les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i continuar apostant pel català “com a llengua pròpia del sistema universitari català”. No ha estat suficient, però, per a Vox, que assegura que la Generalitat no compleix la sentència. Ni per a la plataforma Docentes Libres, que creu que aquest sistema “continua donant preferència a la llengua catalana”.
Gelpí va defensar l’eficiència i senzillesa del formulari, i va explicar que dijous a la atarda s’assajaran dos sistemes tecnològics per demanar els enunciats de manera anònima per veure si encara són més eficients. El sistema l’han desenvolupat el Departament de Recerca i Universitats i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. La prova es farà en dues aules de la UPC durant la realització de proves de fase específica. En una, els estudiants podran escollir etiquetes amb un codi QR de dues capses diferents, una amb l’etiqueta de català i l’altra, de castellà. El docent podrà veure, amb el seu mòbil, en quina llengua demana l’alumne l’enunciat. L’altre assaig es farà amb un botó que emetrà, via Bluetooth, un mapa a l’ordinador del tribunal, de manera que se sabrà en quin lloc està assegut l’estudiant que demani la prova en català o castella sense que ho sàpiguen els companys –els botons s’hauran agafat prèviament de dues capses corresponents al català i el castellà–. “Provarem quin dels dos sistemes és més eficient. Ara ho apliquem a la llengua, però en el futur aquests dispositius podran contenir més informació”, va dir la secretària del CIC.
LES XIFRES
De l’anadiplosi i l’epanadiplosi a l’adverbi de focus
Rosa M. BravoEls estudiants que sortien ahir de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB de l’examen de literatura castellana i llengua ho feien força tranquils. Van poder escollir entre dues opcions. La A incloïa un fragment de María Bonita, d’Ignacio Martínez Pisón, on s’havien d’identificar, entre altres preguntes, figures retòriques com ara asíndeton, anadiplosi, paral·lelisme i epanadiplosi. I preguntes sobre La Fundación, d’Antonio Buero Vallejo. La B tenia preguntes sobre un text d’Ignacio Bosque publicat a la revista Archiletras i sobre Nada, de Laforet, que van fer dubtar més d’un estudiant. Hi havia una altra part, comuna per a tothom, que sí que va provocar més d’un comentari negatiu. “Adverbio de foco”, va ser el terme destacat pel Guillem, la Mireia i la Sara quan se’ls preguntava si havien trobat alguna paraula especialment difícil. Calia escriure una breu seqüència gramatical que inclogués un adverbi demostratiu, un verb modal, un adverbi de focus i un complement agent. Nombroses queixes, en canvi, va suscitar, per la seva dificultat, l’examen de física Una altra qüestió va ser la calor. La selectivitat coincidirà amb una onada de calor que ahir ja es va deixar notar. Va haver-hi alumnes, com ara els de la Facultat de Química de la UB, que van tenir la sort d’estar en aules climatitzades. I d’altres, com el Pau, que no només no tenia aire condicionat ni ventilador, sinó que a més el sol li arribava a la cara. “Però bevent aigua no hi ha problema”, es resignava.
