Virtualitat educativa

Quan els centres educatius es van veure obligats a tancar alumnes i docents a casa per la covid, es van haver de reinventar, d’un dia per l’altre, per poder seguir oferint les classes. Les fórmules per impartir el temari van ser variades, algunes de més reeixides que d’altres, i es van poder perfeccionar el curs següent amb la semipresencialitat a què va obligar l’encara present pandèmia. La presencialitat ara és total a les aules, però no s’ha renunciat de manera absoluta als beneficis que, tot i l’impacte que la pandèmia ha tingut en l’educació, té la virtualitat. Un exemple és la preinscripció, que, de manera generalitzada, es fa telemàticament. Un altre l’aporten les vuit escoles dels Jesuïtes, que han decidit apostar per oferir de manera virtual algunes assignatures optatives de batxillerat. El curs passat, es va impartir, com a prova pilot, l’assignatura de literatura universal a 16 alumnes de tres centres. Aquest curs, s’hi han afegit més alumnes i s’ha ofert també la matèria de psicologia; en total, les han cursades 54 alumnes de quatre escoles. El balanç de la prova pilot és positiu i la fundació Jesuïtes Educació ha decidit reforçar la proposta amb quatre assignatures més el curs vinent: biomedicina, francès, llatí i programació.

Jordi Rull, coordinador de la iniciativa, considera que aquest ventall garanteix “la major possibilitat de tria per part de l’alumnat del seu itinerari personal d’aprenentatge”. Rull explica que “les matèries s’escullen en funció dels interessos de l’alumnat i del context de cada escola”, per tal de tenir “experiències que siguin tan personalitzades com sigui possible”. No totes les escoles ofereixen la totalitat de les matèries, sinó que les escullen segons les necessitats del context. Eduard Escudero, professor de psicologia a Jesuïtes Casp, hi afegeix que “la tendència els últims anys ha estat diversificar els itineraris acadèmics”.

Les matèries virtuals estan estructurades en dos grans blocs. El que ocupa dues hores setmanals el fa l’alumne de manera autònoma i, tot que té marcades les hores de treball en el seu horari setmanal, les pot fer quan consideri. “Aquesta flexibilització, amb el conseqüent exercici de priorització i planificació que ha de fer l’estudiant, els fa promoure l’autonomia i els permet donar més resposta a les necessitats de la resta de matèries”, defensa el coordinador. Per facilitar aquest treball autònom, els alumnes tenen un xat per exposar dubtes en què tots els companys poden respondre. A més, cada setmana hi ha una videoconferència d’una hora de durada amb els docents i la resta d’alumnes.

Albert Vallribera és un dels estudiants que ha participat en la prova pilot. Reconeix que les classes virtuals van ser complicades durant el confinament, per les dificultats de comunicació amb companys i docents i l’alteració que això va ocasionar en l’organització de les assignatures. “Era fàcil perdre’s en el contingut o en el funcionament de les classes virtuals. També es feia complicat mantenir uns horaris regulars”, diu. Creu que en aquests dos cursos s’ha millorat l’ensenyament virtual i valora que les classes de psicologia a distància són “una experiència més satisfactòria i enriquidora”.

Per Vallribera, els principals avantatges són la flexibilitat horària de l’assignatura, el que li permet “treballar en altres assignatures o fer tasques personals durant les hores que normalment hauria passat per anar a les classes presencials”. També valora la varietat de recursos en línia que li ofereix la plataforma d’aprenentatge virtual, com ara xerrades d’experts i vídeos, i la interacció amb alumnes d’altres centres. Igualment, destaca el repte d’haver de gestionar el seu temps d’estudi, amb la disciplina que això comporta, i la millora de les habilitats digitals. El seu professor assegura que els estudiants “ han de desenvolupar un conjunt de competències digitals i de treball col·laboratiu en l’entorn virtual que sens dubte necessitaran en els seus futurs llocs de treball”.