“Quan confiarem en l’ensenyament públic?”

La jornada Educació i Democràcia, emmarcada dintre dels actes de celebració del 40è aniversari de la independència de Salt, va servir per reivindicar l’institut Salvador Espriu com a eina de cohesió que, en els seus primers anys de funcionament, va servir perquè els nous saltencs, fills d’immigrants espanyols de classe obrera, tinguessin l’oportunitat d’estudiar. Com va recordar Carles Barceló, primer director del centre i autor del llibre L’Espriu (1976-1983). L’institut de Salt en els anys de la transició, moltes famílies saltenques de “soca-rel” optaven, i encara opten, per dur els seus fills a escoles privades: “Nosaltres, en canvi, ens vam nodrir de gent obrera, que sense aquest institut no hauria estudiat.” Barceló va recordar el cas de l’exalumne Félix Castillo, cap de l’àrea de neonatologia de l’hospital Vall d’Hebron: “Sempre deia que ell volia ser metge. Els seus pares eren gent humil, sense recursos, i vaig anar a casa seva per convèncer-los que valia la pena que el seu fill pogués anar a Barcelona a estudiar.” Aquesta “fotografia”, va explicar Barceló, es repeteix ara en el mateix institut amb els fills de la immigració africana. Per aquest motiu, tant ell com l’exprofessora del centre Irene de Puig, que va presentar el llibre, van reivindicar l’ensenyament públic: “Quan hi confiarà, la gent?”

De Puig va recordar que els primers anys de l’institut van coincidir amb uns moments ”intensos”. D’entrada, amb la transició espanyola, però també amb el fenomen de la immigració, creixent al municipi durant els anys vuitanta,i amb un procés d’emancipació que va culminar el 1983 amb la separació de Girona. En aquest sentit, l’exprofessora va recordar que els 18 primers professors d’aquell institut, tots joves, van aportar nous aires perquè no volien “reproduir” l’educació franquista que ells havien rebut: “No sé si érem progres, però sí que teníem la força, l’energia i també la ingenuïtat de la joventut. No teníem un projecte pedagògic, però hi havia un ambient constructiu i de certa sintonia. Vam ser molt actius en la promoció del català i pioners en la implantació de l’ensenyament informàtic.”