La demanda de cicles d'FP, a l'alça
Els darrers cinc cursos, el nombre d'alumnes que opten per aquests estudis ha crescut un 34%
El curs que ve, l'oferta s'amplia amb dotze cicles nous i es podrà triar entre més de cent especialitats
El nombre de joves que opten pels estudis de formació professional a les comarques gironines continua amb la tendència a l'alça. Els darrers cinc cursos, s'ha registrat un increment d'un 34% d'estudiants. En concret, s'ha passat dels 6.449 del curs 2010-11 als 8.652 que hi ha matriculats actualment. Aquests cinc cursos, l'increment ha estat progressiu però sostingut. I tenint en compte que el curs que ve l'oferta s'incrementa amb dotze nous cicles, la previsió és que aquesta evolució es mantingui i que el nombre d'alumnes segueixi creixent.
L'increment del nombre d'estudiants s'ha deixat sentir de forma notable en els cicles formatius de grau mitjà, en què dels 3.893 matriculats el curs 2010-11 s'ha passat als 5.356, cosa que representa un increment del 37,5% en cinc cursos, tres punts i mig per sobre del creixement global. En aquest període, l'augment del nombre d'alumnes que cursen cicles formatius de grau superior ha estat també important, d'un 29%. Així, en aquests moments, els joves que, en acabar l'etapa de l'ensenyament obligatori, escullen el camí de l'FP són ja un 41,5% (la resta, un 58,4%, opta pel batxillerat). El director dels serveis territorials d'Ensenyament, Josep Polanco, no descarta que, els propers anys, i a causa dels efectes del creixement demogràfic, que repercutirà directament en la població de secundària, aquest percentatge s'arribi a equiparar i sigui del 50% per a cadascuna de les opcions dels estudis postobligatoris.
Conscients que la demanda dels estudis professionals està molt relacionada amb l'oferta, Ensenyament amplia cada any el nombre de cicles formatius. Així, de cara al curs que ve, es posaran en marxa dotze nous cicles formatius: quatre de grau mitjà i vuit de grau superior. I pel que fa a la varietat de famílies professionals, el curs que ve se superarà el centenar d'especialitats. L'increment de l'oferta d'estudis professionals a les comarques gironines torna a ser, aquest curs, més alta que a la resta de Catalunya: d'un 2,38%, gairebé un punt per sobre del creixement registrat en el conjunt del territori, que ha estat d'un 1,75%.
“L'oferta es fa escoltant les empreses, de manera que estigui ajustada a la demanda del territori. Un cop escoltades les demandes, es tracta d'identificar bé els perfils professionals i fer les propostes de cicles corresponents”, explica Polanco. Tot que el mapa d'FP s'ha anat ajustant els darrers anys per aconseguir un major equilibri entres les comarques, el director territorial d'Ensenyament reconeix que encara hi ha feina a fer i que l'oferta necessita créixer a l'Alt i el Baix Empordà i també a la Selva.
D'altra banda, el prestigi dels estudis de formació professional ha anat creixent en la mateixa proporció que la seva implantació. En aquest sentit, cal destacar que un 47% dels joves de la demarcació que cursen FP troben feina nou mesos després de graduar-se, segons el darrer estudi sobre la inserció laboral d'aquests ensenyaments a Catalunya, amb dades del 2015. Un percentatge d'inserció laboral que havia crescut sis punts respecte del 2014 i que se situa un punt per sobre del de Catalunya.
El període per fer la preinscripció per al curs que ve és, per als cicles de grau mitjà, del 18 al 25 de maig, i, per als cicles de grau superior, del 26 de maig a l'1 de juny.
El curs que ve hi haurà 50 cicles en modalitat dual
N.A
Els darrers anys, Ensenyament ha apostat i fort per la implantació dels cicles d'FP en modalitat dual, que combinen la formació al centre educatiu amb l'activitat productiva a l'empresa. Així, els dotze nous cicles de grau mitjà i superior que es posaran en marxa el curs que ve a les comarques gironines (i que apareixen en la part superior del quadre adjunt) es faran tots en modalitat dual. De manera que dels 30 cicles en aquesta modalitat que s'ofereixen actualment es passarà el curs que ve a una cinquantena. I és que, a més dels dotze nous ja esmentats, Ensenyament calcula que estudis ordinaris d'FP es convertiran, almenys en sis casos, en formació dual. “Els centres fa anys que tenen relació amb les empreses i són els que detecten possibilitats de fer dual. I acaben sent els centres que fan les propostes”, explica Polanco. A més, a les comarques gironines, s'ha acabat amb la creença que aquesta modalitat només es podia fer amb grans empreses i s'està aprofitant al màxim el teixit de petita i mitjana empresa pròpia del territori per tirar endavant experiències pioneres i innovadores. “Hi ha algun cicle formatiu en què estan implicades una desena d'empreses”, exposa Oliveras.
Currículums adaptats a l'entorn on s'imparteixen
Una de les qüestions de què presumeixen els responsables d'aquests estudis al territori és la tasca que es du a terme per adaptar el currículum a les necessitats de l'entorn. En aquesta línia, i per posar alguns exemples, el currículum de cicle de grau mitjà de manteniment electromecànic ha estat adaptat, a Castelló d'Empúries i Sant Feliu de Guíxols, a manteniment de vaixells d'esbarjo; a Arbúcies, a construcció i muntatge d'autocars i a Figueres, a producció mecànica. El mateix s'ha fet amb el cicle de grau mitjà de gestió administrativa que, en els instituts Montilivi de Girona i Baix Empordà de Palafrugell, ha estat adaptat a l'àmbit jurídic i en el Vallvera de Salt, a l'àmbit sanitari. El cicle de grau mitjà d'activitats comercials s'ha adaptat, en l'institut de Torre de Montgrí, a l'àmbit turístic i el cicle d'impressió gràfica que s'imparteix a l'institut Santa Eugènia s'ha fet adaptació curricular al sistema de conversió. A l'institut Serrallarga de Blanes s'ha fet una oferta conjunta de dos cicles: un de màrqueting i publicitat adaptat al turisme i el de guia, informació i assistència turística. “Les adaptacions curriculars es fan sempre de la mà de les empreses”, destaca Polanco, que fins fa poc havia estat l'inspector responsable d'aquests estudis i coneix molt bé, juntament amb Sara Oliveras, la feina de “precisió” que requereixen aquests ajustaments que, després, es tradueixen en un major índex d'ocupabilitat.