La reina de Sant Jordi

previsió El sector espera vendre sis milions de roses, de les quals el 10% seran del Maresme varietat Aquest any n'hi ha fins a 200 tipus diferents, i les autòctones més venudes seran, segons les previsions, la Lovely Red, la Samurai i la Sexy Red meteorologia Els floristes viuen pendents del cel, perquè el mal temps fa baixar les vendes

La gran majoria aposta per la rosa vermella, però altres busquen la novetat de l'any

La gran festa cívica de Sant Jordi és sinònim de lli­bres, però també de roses. Com cada any, els turis­tes que ens visi­tin per pri­mer cop que­da­ran sor­pre­sos veient que hi ha un país on la gent es dedica a com­prar lli­bres, i també roses, i obse­quiar-se'ls entre ells.

Però, atenció, perquè Sant Jordi ha dei­xat de ser el dia de la rosa per con­ver­tir-se en el dia del cel, adver­teix el flo­rista Joan Car­les Farrés. I és que els pro­fes­si­o­nals d'aquest sec­tor toquen fusta desit­jant tenir una diada asso­le­llada, ja que tot i ser el dia que es com­pren més roses, si el temps no acom­pa­nya, les ven­des se'n res­sen­ten i, com diu la dita, quan plou, car­rers molls i calai­xos eixuts. De moment, s'espera que el dia acom­pa­nyi i que es ven­guin uns sis mili­ons de roses, xifra que no varia gaire res­pecte als altres anys. “És una venda molt pun­tual que no ha dis­minuït ni amb els anys ni amb la crisi”, con­creta Anto­nio Fortuño.

Però les inclemències mete­o­rològiques no només poden per­ju­di­car les ven­des (també de lli­bres), sinó també el con­reu previ de les roses. “Depèn del temps, s'han de trac­tar més o menys”, explica David Vila, pro­duc­tor de roses del Maresme. “Aquest any ha estat com­pli­cat perquè a l'hivern hem tin­gut uns cin­quanta dies núvol”, lamenta. Però, al final la pro­ducció no n'ha sor­tit per­ju­di­cada. Així, de la comarca del Maresme, on es tro­ben la majo­ria dels pro­duc­tors, sur­ten el 10 per cent de les roses que es venen per Sant Jordi a Cata­lu­nya, per­cen­tatge que es tra­du­eix en unes 600.000 roses, una quan­ti­tat molt minsa per la demanda que hi ha.

Pre­ci­sa­ment, la gran demanda i la poca oferta de roses que hi ha a Cata­lu­nya ha obli­gat els flo­ris­tes a anar-les a bus­car a fora. La majo­ria pro­ve­nen de la resta de l'Estat, Múrcia i Elx, i de l'estran­ger, Holanda, l'Equa­dor, Kenya i Etiòpia.

Sense estrès

I men­tre que les cul­ti­va­des a Cata­lu­nya “crei­xen tran­quil·les i sense estrès”, les que s'impor­ten “patei­xen les inclemències del viatge”, cosa que les per­ju­dica, deta­lla David Vila. Això no sig­ni­fica que es mar­cei­xin abans, ja que això “no depèn de l'ori­gen, sinó de la vari­e­tat”, asse­gura Anto­nio Fortuño. Però, vin­gui d'on vin­gui la rosa, a l'hora de com­prar-la cal fixar-se en tres detalls: l'espes­sor dels pètals, les mides de la tija, que ha de ser llarga i recta, i que tin­gui un botó gran. A Cata­lu­nya, però, “no hi ha cul­tura de les plan­tes i, per tant, una per­sona no sap si una rosa durarà molt o es pan­sirà de seguida”, adver­teix Vila. Per això, insis­teix en la importància d'anar a bus­car la rosa en un lloc de con­fiança, per poder rega­lar un pro­ducte de qua­li­tat.

La majo­ria de la gent con­ti­nua decan­tant-se per la ver­me­lla perquè, segons el flo­rista Manel Navarro, aquest color “porta un mis­satge espe­cial”, se l'asso­cia amb la passió, l'amor i l'amis­tat. Però també n'hi ha uns quants que no es con­for­men amb la sim­ple rosa ver­me­lla amb una espiga embol­ca­llada amb una pape­rina trans­pa­rent i relli­gada amb la senyera, i pre­fe­rei­xen dei­xar boca­ba­dada la seva pare­lla amb la nove­tat que apa­reix any rere any. Hi ha flo­ris­tes, com ara Joan Car­les Farrés, que cre­uen que amb la crisi els comer­ci­ants “no s'arris­quen tant” i, per tant, en comp­tes de ven­dre roses molt estra­folàries o sofis­ti­ca­des, pre­fe­rei­xen treure allò que saben que ven­dran segur. I és que, segons Farrés, en temps difícils la gent mira més el preu que els dis­senys. Mal­grat tot, al mer­cat se'n pot tro­bar una gran oferta. No només hi ha múlti­ples vari­e­tats de roses, fins a 200, sinó també de diver­sos colors i tex­tu­res, com per exem­ple les des­hi­dra­ta­des, que es con­ser­ven intac­tes una colla d'anys, i les glaçades.

Les més venu­des

De les autòcto­nes, les més venu­des són la Lovely Red, rosa esti­lit­zada, d'un ver­mell enve­llu­tat i que pot tenir de 40 a 60 pètals; la Samu­rai, d'un ver­mell que no perd inten­si­tat amb el fred i que té una gran quan­ti­tat de fulla verda, tija llarga i dura i algu­nes espi­nes, i la Sexy Red, la més cone­guda, d'un ver­mell gra­natós, amb una tija de 80 a 90 centímetres i espi­nes. Amb aques­tes qua­tre pin­ze­lla­des no hi ha excu­ses per dei­xar de rega­lar una rosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.