Un de cada cinc infectats amb hepatitis C no sap que ho està
A Catalunya hi ha més de 30.000 malalts i Salut impulsa un programa de prevenció que se centra en els casos ocults
Preveu eliminar les hepatitis víriques el 2025, un lustre abans del que diu l’OMS
Segons un estudi de l’Hospital Clínic, a Catalunya hi ha unes 30.000 persones infectades amb el virus de l’hepatitis C (VHC). Els experts alerten, però, que el nombre real es podria elevar gairebé fins a les 50.000 si s’hi inclouen els col·lectius més vulnerables davant d’aquesta malaltia, com els drogoaddictes i els immigrants, que no sempre estan adscrits al sistema sanitari. El Departament de Salut assegura que un 20% dels infectats desconeixen que són portadors del virus i, per tant, es vol centrar en la detecció d’aquests malalts per eliminar la malaltia.
L’1% de la població catalana major d’edat ha estat en contacte amb el VHC. El virus causa una infecció aguda, sovint asimptomàtica, quan la persona hi entra en contacte. Al cap de sis mesos, entre un 15% i un 25% de les persones el poden eliminar i es curen espontàniament. La resta, però, tenen una infecció crònica activa que, a llarg termini, és la primera causa de malalties hepàtiques greus com ara la cirrosi i el càncer de fetge.
Salut ha dissenyat un pla de prevenció i control de l’hepatitis C que se centra en el diagnòstic precoç d’infeccions ocultes, tant en la població general com en grups clau que poden presentar un alt risc d’infecció, per garantir-los un accés ràpid al tractament, que té una eficàcia pròxima al 97% i es pren per via oral.
Tot i que l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut és eliminar l’hepatitis C com un problema de salut pública el 2030, el director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques, Joan Colom, es mostra convençut que a Catalunya aquesta fita s’aconseguirà al voltant del 2025.
“Eliminar l’hepatitis C és possible, ja que tenim un tractament curatiu. Ens trobem davant un repte important de salut pública”, remarca Colom. La infecció ja s’ha eliminat en els grups de persones hemofíliques, i el responsable de combatre-la espera que en un parell d’anys hagi desaparegut també de les presons catalanes.
El pla per eliminar el VHC es basa en el diagnòstic precoç, amb una intensificació del cribratge i de l’accés al tractament dels grups clau com ara persones que s’injecten drogues, internes en centres penitenciaris, coinfectades amb el VIH, procedents de països amb altes prevalences del VHC o que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció. Així, s’ha posat en marxa un projecte pilot per oferir la prova ràpida en sang seca entre persones procedents de països amb altes prevalences del VHC i s’han distribuït un miler de proves ràpides d’anticossos del VHC a persones consumidores de drogues mitjançant la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències.
“El nostre gran repte és diagnosticar les anomenades poblacions ocultes d’hepatitis C i garantir-los un accés precoç al tractament”, confirmava ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, en la presentació del nou programa de prevenció.
Un tractament car
“Aquestes poblacions ocultes són clau per poder arribar a l’eliminació definitiva de l’hepatitis C a Catalunya”, hi afegia abans de recordar que el govern de la Generalitat ha assumit el cost total del tractament. “No hi ha hagut mai cap ajuda econòmica de l’Estat espanyol. Nosaltres assumim, a les nostres espatlles, l’eliminació de l’hepatitis C del nostre país. És un esforç enorme per al govern, però l’assumim per responsabilitat.”
El tractament costa actualment al sistema de salut uns 7.000 euros per pacient, un preu notable, però que s’ha abaratit molt en els darrers anys, ja que temps enrere podia arribar als 100.000 euros. En els últims cinc anys, unes 28.000 persones han rebut tractament a Catalunya, amb una despesa d’uns 323,4 milions d’euros.
L’hepatitis C no es pot prevenir amb una vacuna, a diferència de la A i la B, i la principal causa d’infecció és per transmissió sexual, amb més del 60% dels casos. Figura entre les quinze primeres causes de mortalitat de la població catalana, amb una taxa de mortalitat d’11,53 per cada 100.000 habitants.
