«El Delta no guanya ni perd sediments»
L'Estat nega que perdi superfície, però prepara un nou «sistema de llacunes» per evitar la regressió
«El Delta no perd terreny sinó que es transforma», referma Galofré. «El problema –continua– és que es transforma a les puntes, que són de domini públic, i en canvi perd els terrenys que són privats.» Per això, precisament, el ministeri ha fet la proposta de comprar els primers 500 metres tocant a la costa, perquè el problema passi a ser de l'administració pública.
De la Marquesa a Riuclar
A partir d'aquí, les actuacions que proposa l'Estat, «si volem conservar la fotografia actual», van dirigides a la creació d'un «sistema de llacunes» que frenin l'entrada del mar. L'esquema és senzill: «Deixem una zona d'amortiment, que seria aquesta franja d'uns 500 metres des de la platja; després hi creem dunes artificials que actuïn com a escullera o barrera tova, uns 200 o 300 metres més d'aiguamolls –aprofitant si cal camps d'arròs que s'expropiïn, ja que molts de fet ara s'inunden cada cop que hi ha llevantada– i una altra gran duna al final.» Costes començarà a provar aquest nou sistema «a la part on hi ha més regressió», és a dir, des de la platja de la Marquesa, al nord del Delta, fins a la urbanització Riumar, tocant a la desembocadura. «Es treballa per arribar a acords amb els propietaris», explica Galofré, com per exemple els del restaurant Los Vascos, que queda envaït materialment pel mar cada cop que hi ha llevantada, i que s'haurà de ressituar. «Estem en negociacions amb els privats i no ens volem fixar dates, però enguany hauríem de fer ja alguna cosa per avançar en l'actuació», explica. De moment, per guanyar temps, el ministeri ja té fet un avantprojecte que ha tret a exposició pública, i està pendent de redactar el projecte constructiu, alhora que confia arribar ja a algun acord. Més endavant, la mateixa tècnica es pot aplicar a altres punts del Delta.
El Trabucador, cap a terra
Al sud, el cap de Costes també explica que el característic Trabucador «està migrant cap a terra, en paral·lel a la costa». «Cada vegada que hi ha un temporal –detalla– el mar passa per damunt de la barra, agafa sorra de fora i la porta cap dins, i la franja va corrent cap a terra, no es perd.» «Està en un equilibri dinàmic», conclou, per la qual cosa no s'hi preveu cap actuació. No és el cas de la riba que té just davant, el litoral de la badia dels Alfacs entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta. Aquí s'hi preveu la inversió més gran de la demarcació, de 16,5 milions d'euros, per recuperar mediambientalment la costa i fer un nou espigó.
Dur sediments des de Riba-roja
Galofré admet que «l'aportació de sediments que ara mateix fa el riu al Delta és molt poca», però relativitza la petició d'un major cabal mínim que ha fet la Plataforma en Defensa de l'Ebre. «El cabal ambiental és una altra cosa, perquè afecta més qüestions, com ara la falca salina», afirma. Sí que s'ha començat a treballar en un projecte que seria pioner, en el marc del pla integral per a la protecció del delta de l'Ebre (PIPDE) –impulsat per administracions i col·lectius amb interessos en el riu–, encarregat a investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que vol analitzar si és viable la possibilitat d'agafar sediments de riu amunt, abans del pantà de Riba-roja, i portar-los al Delta. Galofré, en tot cas, avisa que és un projecte a llarg termini perquè «està en fase incipient, i a més abans de res cal esperar a la descontaminació de Flix».
«En els últims 30 o 40 anys s'han perdut 10 metres de platja»
Galofré reflexiona que el fenomen del canvi climàtic «existeix», i admet que «cal tenir en compte la regressió a tota la costa, sobretot a les zones més baixes com el delta, i no sols ara, sinó també amb vista a futures urbanitzacions». Segons ell, això sí, «un temporal estacional pot fer aparèixer o desaparèixer platges, però any a any és difícil de veure aquests canvis, ja que no són instantanis». «Si es mira els últims 30 o 40 anys –diu– es pot detectar la regressió, ja que s'han perdut potser 10 metres de platja.» Un fenomen que, matisa, s'ha produït per diversos motius: pel canvi climàtic, però també perquè ara baixen menys sòlids que abans pels rius, per l'acció de l'home (molls, espigons...) o per la pressió urbanística. «Saber quina part és atribuïble a cada factor és complex», afirma, per la qual cosa desdramatitza el canvi climàtic com a tal: «Es va notant però hi podem conviure perfectament, al llarg de la història sempre n'hi ha hagut, i l'home sempre s'hi ha adaptat; ara és una qüestió també d'adaptar-nos a la nova situació.»
Un milió pels temporals de llevant
La costa tarragonina, precisament, es va deslliurar dels pitjors efectes dels temporals de llevant d'aquest hivern a Catalunya, que van fer estralls a Barcelona i Girona. Tot i això, el ministeri ha hagut de destinar una partida d'un milió d'euros a dues actuacions d'emergència al Camp i l'Ebre. D'una banda, la restauració de la platja vendrellenca del Francàs, gairebé desapareguda en un tram de 1.200 metres. S'hi preveu una aportació de sorra procedent de l'acumulació que se n'ha produït al port de Coma-ruga, a pocs quilòmetres; de l'altra, a Alcanar, el vent va ensorrar uns 400 metres de penya-segats –on ja es preveia un projecte de consolidació per fer front als problemes d'erosió–, cosa que va afectar greument el camí superior i va amenaçar l'inferior. Ara caldrà actuar d'urgència sobre el tram on hi ha més perill d'esllavissades, que es reforçarà i s'estabilitzarà. A més, es col·locarà una protecció al peu per evitar el perill per als vianants, i es repararan dos dels accessos a la platja, incloses baranes i baixants d'aigües pluvials.
