Amb esquís al Montseny

No van aca­bar d’enso­pe­gar el dia, però van acom­plir un somni: fer una bai­xada esquiant des del turó de l’Home. A les ger­ma­nes Helena i Alba Estapé i Grau l’afició per l’esquí de mun­ta­nya sem­pre les allu­nya fins al Piri­neu. “El Mont­seny el tenim al cos­tat de casa i per això és excep­ci­o­nal i era part de la gràcia”, diuen quan donen per tan­cada l’aven­tura i des­car­re­guen els esquís abans de tor­nar cap a Gra­no­llers. S’ho han pas­sat bé i no des­car­ten repe­tir l’experiència de fer “el diu­men­ger, amb ple d’excur­si­o­nis­tes, ciclis­tes i cor­re­dors” que es van tro­bar pel camí per apro­par-se al punt més alt del Mont­seny. La neu acu­mu­lada supera encara en alguns punt ele­vats els 30 centímetres. Molta de la que va caure es va des­fer amb les inten­ses plu­ges que van dei­xar regis­tres amb rècords històrics. L’estació mete­o­rològica del puig Seso­lles, a 1.668 m, en cinc dies acu­mu­lava 430 litres i a Vila­drau en suma­ven 420. Unes pre­ci­pi­ta­ci­ons que ara fan bai­xar ple­nes les rie­res i que han pro­vo­cat eslla­vis­sa­des a molts camins i car­re­te­res, com ara a la BV-5301 de Seva a Santa Maria de Palau­tor­dera pel Coll­for­mic, que queda tallada entre els pobles del Brull i el Mont­seny.

El tem­po­ral de pluja i vent va afec­tar l’accés i la cir­cu­lació de dife­rents zones del parc natu­ral del Mont­seny i per aquest motiu es va reco­ma­nar des de la direcció i Pro­tecció Civil que s’evités pujar-hi. Però res més lluny, perquè dis­sabte al matí, abans que els guar­des con­tro­les­sin els acces­sos, alguns vehi­cles van entrar a les pis­tes per pujar fins al turó de l’Home, d’on hores més tard tenien pro­ble­mes per sor­tir-ne. Dins el terme de Fogars de Monclús, s’aler­tava que dos vehi­cles no podien recu­lar ni con­ti­nuar el tra­jecte perquè esta­ven atra­pats pel gel a la car­re­tera i se’ls reti­rava amb l’ajuda d’un tot ter­reny sense que calgués la inter­venció dels Bom­bers. Ahir, els guar­des del parc bar­ra­ven el pas a tot­hom els qui inten­ta­ven acce­dir-hi. “S’ha d’estar vigi­lant perquè, tot i les indi­ca­ci­ons, n’hi ha que obren les cade­nes i pas­sen”, es lamen­tava Josep Fruitós, que entén que han de dei­xar de fer altres tas­ques per fer de vigi­lants.

Les prin­ci­pals àrees de visi­tats, Santa Fe i Font­mar­tina, van omplir les zones d’apar­ca­ment. No calia anar massa lluny per jugar amb la neu sufi­ci­ent per treure tri­neus i fer ninots amb els més petits. Al cen­tre d’infor­mació de Can Casa­des no es reco­ma­nava fer la volta al pantà, que amb la cres­cuda havia dei­xat el camí molt enfan­gat. Com un diu­menge qual­se­vol, tot­hom hi feia el vol per fer gana abans de dinar al res­tau­rant. Els qui van inten­tar fer pícnic van sor­tir cor­rents sota la pluja.