Lleida aprova la prohibició del burca entre acusacions d'electoralisme i xenofòbia
Amb una majoria aclaparadora de 23 vots contra 1 i 2 abstencions, el ple de l'Ajuntament de Lleida va aprovar ahir al migdia la primera normativa que prohibeix el burca, el nicab i qualsevol altre vel integral en una ciutat catalana. La norma es limita tan sols als equipaments municipals (poliesportius, centres cívics o escoles bressol), però la mateixa moció reclama a l'Estat i a la Generalitat que facin una prohibició més general en àmbits on el municipi no té competències, com ara la via pública.
Això sí, el bloc de partits favorables a la prohibició, PSC, CiU i el PP, va haver d'escoltar crítiques molt dures dels dos grups contraris a aquesta moció, ICV (que hi va votar en contra) i ERC (que es va abstenir). El moment més tens del debat es va produir quan el portaveu d'ICV, Ramon Camats, va acusar els promotors d'una moció que va jutjar d'«innecessària, inoportuna i contraproduent» de «fer la campanya a Plataforma per Catalunya», i del fet d'«ajudar a la creació d'un clima que afavoreix la xenofòbia» i de «contribuir a la lepenització espiritual [en referència a l'històric líder de l'ultradreta francesa, Jean Mari Le Pen] de la societat lleidatana». Aquestes paraules van motivar una resposta airada de l'alcalde, Àngel Ros, que li va dir que eren constitutives de delicte i el va obligar a retractar-se, cosa que va fer. La portaveu d'Esquerra, Montse Bergés, va qualificar la mesura d'«electoralista» i va lamentar que no s'hagués fet un debat en profunditat sobre com s'havia d'assumir. Tant Esquerra com Iniciativa van dir que no els agrada el burca ni cap vel integral que pot simbolitzar submissió de la dona, però creuen que prohibir-lo de forma unilateral, quan el problema és encara molt minoritari i sense ni tan sols apropar-se a les dones que el fan servir, no ajuda a la seva eliminació, sinó que pot tenir efectes contraris als que es busquen.
Incidents amb l'imam
En canvi, des del PSC, CiU i el PP es va dir que la prioritat és la defensa del dret de la igualtat de l'home i la dona i parar els peus al radicalisme islàmic que pugui desenvolupar-se a la ciutat. Així, tots tres grups van citar diverses vegades l'imam de la principal mesquita de la ciutat, que ha protagonitzat diversos incidents contra les dones com no deixar-se entrevistar per periodistes femenines o no saludar les regidores. La primera tinent d'alcalde, Marta Camps (PSC), va acusar ERC i ICV de «fals progressisme» per no posar-se, segons ella, al costat del dret de les dones. El líder de CiU, Isidre Gavín, va dir que la moció de Lleida, de la qual va reclamar la paternitat, havia de ser un primer pas per a una regulació d'àmbit estatal i català. La portaveu del PP, María José Horcajada, va dir que a més d'atemptar contra les dones també hi ha motius de seguretat que justifiquen la prohibició. L'alcalde va reconèixer que l'ús del vel integral és molt minoritari, però va dir que per això «cal actuar ara que hi som a temps».
En vigor, al setembre
La prohibició no té efectes immediats. La moció proposa la seva inclusió dins de l'ordenança municipal de civisme i dels reglaments i normatives dels edificis públics municipals per tal de limitar-ne l'accés. Així, ara s'haurà de tramitar aquesta reforma de l'ordenança, que previsiblement no s'enllestirà fins passat l'estiu, de manera que la norma entrarà en vigor al setembre o a l'octubre, segons calculen fonts municipals. La moció també s'acompanya d'una referència sense concretar a «accions de sensibilització i de formació de tots els col·lectius en favor de la dignitat de la dona». Entre el públic hi havia la vicepresidenta del Congrés espanyol, la socialista lleidatana Maria Teresa Cunillera, que va dir que confia que el Congrés debati i legisli pròximament sobre aquesta qüestió.
