Mosses pioneres

Est­her Vinyes ho tenia molt clar: “Quan vaig veure dones a la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, vaig tru­car al Palau de la Gene­ra­li­tat i vaig pre­gun­tar: «Ja accep­ten dones als Mos­sos d’Esqua­dra?» I em van con­tes­tar: «Nooo.» I en pas­sar un temps, tru­cava i tor­nava a tru­car, segur que pen­sa­ven que era una rara i una pesada”, comenta rient. I ho va acon­se­guir ara fa 35 anys! Vinyes, amb 26 anys, i Victòria Burguès, amb 22, for­men part del grup de 43 dones que van pas­sar unes opo­si­ci­ons i durant nou mesos van ser ins­truïdes en una gèlida escola de poli­cia a Mollet del Vallès per ser el 1986 les pri­me­res mos­ses del cos de la poli­cia cata­lana. Eren la segona pro­moció de la poli­cia d’una Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya aca­bada de recu­pe­rar i amb poques com­petències. “Ens feia molta il·lusió, tot i que el cos no estava pre­pa­rat per a les dones”, explica Burguès. Tot i les difi­cul­tats i el mas­clisme engan­xat a la soci­e­tat, totes dues repe­ti­rien l’experiència. “Ens volem jubi­lar al cos”, mani­festa amb fer­mesa Vinyes.

Són mos­ses pio­ne­res, en el cos i en el ser­vei. Des del 1996 Vinyes i Burguès estan a la uni­tat de pro­tecció i tutela de les vícti­mes de violència de gènere i agres­si­ons sexu­als, impul­sada per la fis­ca­lia del TSJC i el Depar­ta­ment d’Inte­rior deu anys abans que s’aprovés la llei con­tra la violència mas­clista a l’Estat espa­nyol. La seva tasca prin­ci­pal –com­par­tida durant anys amb el capo­ral David Mira­cle i les mos­ses Àngels i Cris­tina– és acom­pa­nyar vícti­mes a judi­cis a l’Audiència de Bar­ce­lona. “Al prin­cipi, hi havia jut­ges que ens feien fora de la sala, no ens reco­nei­xien; i ara és tot al con­trari, la secció 22 fins i tot ens fa ofi­cis per acom­pa­nyar vícti­mes i també tes­ti­mo­nis”, relata Vinyes, que tot i veure experiències molt dures, sosté que és “una feina molt gra­ti­fi­cant, i les per­so­nes t’ho agra­ei­xen molt”.

Els ini­cis com a mos­ses tam­poc van ser gens fàcils. Burguès recorda el pri­mer uni­forme de poli­cia hor­rorós i gens pràctic per a les dones. Una fal­di­lla pan­taló, unes saba­tes amb mig taló i un cin­turó que no parava de moure’s i les mani­lles sem­pre que­ien. “Quan havies de córrer, t’havies d’aga­far la gorra i el cin­turó alhora”, recor­den fent el gest.

La pri­mera feina de Burguès va ser cus­to­diar el Palau de la Gene­ra­li­tat. Allà, havien d’anar ben maques, amb mit­ges i pas­sar fred. No va ser fins a la següent pro­moció, tres anys després, que ja es va incloure el pan­taló a l’uni­forme de les dones. En aque­lles pri­me­res vigilàncies mai se’ls per­me­tia estar dues mos­ses jun­tes, sem­pre havia de ser un binomi mixt. “Un dia vam anar dues agents a fer una volta per la plaça Sant Jaume i uns avis ens van dir: «Què sou? Hos­tes­ses?» Ens vam enfa­dar tant que els vam dur cap a l’entrada del Palau de la Gene­ra­li­tat per demos­trar-los que érem agents dels Mos­sos d’Esqua­dra!”, relata Burguès, que després va anar a la uni­tat de jocs i espec­ta­cles, i a menors. I com força com­panys del cos va patru­llar hores i hores per enxam­par els delinqüents Brito i Pica­toste, que van fugir de la presó i van ferir greu­ment dos agents, un d’ells en pràcti­ques, i van matar un noi a Coll­se­rola.

En els pri­mers anys de mossa, Est­her Vinyes era a la uni­tat d’incidències, on podien enviar-los a la Fira de Tàrrega o als focs de Mont­ser­rat. I quan es va que­dar emba­ras­sada als 32 anys de la pri­mera dels seus qua­tre fills, la Cris­tina, li van dema­nar un cer­ti­fi­cat mèdic. “El metge, sorprès, em va pre­gun­tar on tre­ba­llava”, recorda. I des que van ves­ti­des de paisà una pre­gunta que els fan sovint és: “També por­teu armes?” Vinyes i Burguès se’n fan creus i mani­fes­ten que aquesta obvi­e­tat no es pre­gunta als seus com­panys homes. I l’heu fet ser­vir algun cop, l’arma? “No”, con­tes­ten totes dues. “Desen­fun­dar sí, i et puja l’adre­na­lina... En ope­ra­ci­ons d’inves­ti­ga­ci­ons d’assas­si­nat, tot és molt vis­ce­ral, i el sos­pitós mai acos­tuma a con­fes­sar”, explica Burguès.

El pri­mer judici de Vinyes va ser un cas col­pi­dor. Eren dues nenes, vio­la­des pel pare, Joaquín García de Beas, i un amic. El Suprem va orde­nar repe­tir el judici, a l’Audiència de Bar­ce­lona el 1999, perquè les menors havien decla­rat pro­te­gi­des dar­rere una mam­para, i l’alt tri­bu­nal va adme­tre que era una inde­fensió al pare.“Vaig pre­gun­tar a la nena més gran, que devia tenir onze anys, si es recor­dava de mi, i em va dir: «Sí, i em vas dir que no hau­ria de tor­nar mai més aquí»”, reme­mora. El pare va ser con­dem­nat a 36 anys de presó. Han escol­tat vivències cru­els i a totes les clas­ses soci­als, inclòs d’advo­ca­des i met­ges­ses vícti­mes, sem­pre agraïdes amb el seu suport i acom­pa­nya­ment.

De les 43 pri­me­res mos­ses, només Teresa Laplana ha ascen­dit fins a inten­denta. Vinyes i Burguès decla­ren, però, que els Mos­sos “és el cos poli­cial on les dones estan més ben con­si­de­ra­des”, i ara són a tots els grups. Actu­al­ment, a la poli­cia cata­lana hi ha un 21% de dones, que puja al 23% si només es comp­ten agents. A la poli­cia espa­nyola i a la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, que l’any 1979 van començar a adme­tre dones, ara en tenen un 14 i un 11%, res­pec­ti­va­ment.