Funambulisme

Figue­res era ahir un dilluns de poca gent, però no un dilluns qual­se­vol. A la ciu­tat hi havia ahir al matí menys gent que cap altre dilluns de juliol. No hi havia cues al Museu Dalí. Feien festa. La Guàrdia Urbana exer­cia pressió con­tra els ciu­ta­dans, tot recor­dant-los que cal por­tar la mas­ca­reta, i també que cal por­tar-la ben posada. Una patru­lla en cotxe, cap al mig­dia, va atu­rar-se qua­tre cops des del car­rer Lasauca fins al cap­da­vall de la Ram­bla per avi­sar ciu­ta­dans que el nas havia d’anar per dins de la mas­ca­reta.

En aque­lla franja horària el patru­llatge va ser insis­tent. A la plaça de l’Ajun­ta­ment, les ter­ras­ses tenien ahir una ocu­pació menor del 30%. Dels asse­guts, eren mino­ria els que por­ta­ven mas­ca­reta. Caldrà estar atents a veure com actua demà la Guàrdia Urbana, per exem­ple a la cua del Museu Dalí, amb ciu­ta­dans que visi­ten la ciu­tat i que obli­din posar-se-la.

La difi­cul­tat de tro­bar el punt d’equi­li­bri entre les mesu­res res­tric­ti­ves i el con­fi­na­ment com­plet és la gran difi­cul­tat per aquell que ha de pren­dre deci­si­ons. Pas­sar-se de fre­nada en la pri­o­rit­zació genera dese­qui­li­bri i això con­du­eix al funam­bu­lisme dis­cur­siu d’aquell que ho ha d’expli­car. L’anti­ci­pació de mesu­res res­tric­ti­ves és un valor sem­pre que la tan­cada d’aixeta sigui equi­li­brada i justa.

Els empre­sa­ris d’oci noc­turn, que veu­ran els seus locals tan­cats, segu­ra­ment no ho veuen just perquè aquests quinze dies la seva cli­en­tela tindrà una sor­tida fàcil: els locals d’Empu­ri­a­brava i Roses, a un cop de cotxe de Figue­res, no tin­dran res­tric­ci­ons.

Les mesu­res res­tric­ti­ves actu­als tenen sos­tre. Ningú vol arri­bar al tan­ca­ment peri­me­tral ni al con­fi­na­ment com­plert. Del que es tracta és d’arri­bar a mit­jan setem­bre sense que cap negoci s’hagi abo­cat a la ruïna sense remei, alhora que es fa tot el neces­sari per la salut humana. Els efec­tes de la malal­tia pas­sen al davant de l’eco­no­mia. Funam­bu­lisme.

Es reclama no fer viat­ges que no siguin impres­cin­di­bles i es con­si­dera implícita­ment com impres­cin­di­ble la visita turística. És clar que per a qui en viu ho és, d’impres­cin­di­ble. Funam­bu­lisme. Allò que segur no vol Figue­res és el tan­ca­ment de fron­te­res. L’alcal­dessa Lladó s’esgar­ri­fava que succeís i par­lava de ser trans­pa­rent amb les dades. Però en això millor, els altres pri­mer. Quan expli­quin la situ­ació real al nord podrem expli­car quin era el per­fil del visi­tant que feia cas omís fins ara de la pro­hi­bició de posar-se la mas­ca­reta.