Patrimoni
El cementiri de Teresa
El Conselh Generau d’Aran cataloga aquest espai d’una sola tomba
Els veïns el van construir en refusar l’Església, el 1916, enterrar-la
Bausen és un petit municipi, el més septentrional de Catalunya, a la Val d’Aran. I a Bausen, fora del nucli, al bosc, hi ha un cementiri unipersonal, el cementiri de Teresa. La seva història narra que, a principis del segle XX, en Sisco i na Teresa, uns joves de Bausen, van demanar permís eclesiàstic per contraure matrimoni però se’ls va denegar perquè eren parents. Teresa, va morir el 10 de maig del 1916, amb 33 anys, i el mossèn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut “en pecat”. Els habitants de Bausen es van posar d’acord per construir un cementiri per a Teresa. Ara, aquest cementiri ha estat honorat, ja que el Conselh Generau l’ha declarat Bé Cultural d’Interès Local.
Aquell llunyà 1916, els veïns de Bausen van treballar nit i dia i en tan sols 24 hores el recinte estava acabat per poder enterrar la Teresa. Flors silvestres, herbes i matolls envolten aquesta romàntica tomba amb l’objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància. A mi amada Teresa es pot llegir sobre la pedra, on sovint es veuen flors fresques. Al cementiri, a encara no un quilòmetre del poble, s’hi accedeix per un bonic sender ple de faigs mil·lenaris. El recinte està tancat per parets de pedra i té una porta de ferro per accedir-hi. Tot plegat uns cent metres quadrats.
“Aquesta ha estat una petició dels veïns de Bausen, que considerem molt interessant perquè tots aquests elements, que per si mateixos tenen un gran valor patrimonial, mereixen ser protegits, i hem d’evitar que es malmetin”, assegurava l’aleshores síndic d’Aran, Francés Boya, afegint-hi que: “Amb aquesta catalogació existeix l’obligació de les administracions d’invertir recursos per a la seva preservació.”