Societat

Cop d'efecte dels polítics locals i comarcals

En una acció sense precedents, alcaldes i regidors de la Conca de Barberà van dimitir en bloc, fent costat a la ciutadania

Es crea la plataforma dimissionària paral·lela a la coordinadora

“Van ser mol­tes hores de dedi­cació, assídues i inter­mi­na­bles reu­ni­ons, després d'una jor­nada de feina, dies d'incer­tesa i moments crítics, que, tot i haver que­dat enrere, no s'obli­den”, explica Jaume Espelt, exre­gi­dor mont­blanquí que fa vint anys for­mava part de la Coor­di­na­dora Anti-Pla de Resi­dus i de la Pla­ta­forma d'Alcal­des i Regi­dors Dimi­tits, que van viure de prop la polèmica gene­rada pel pla de resi­dus i van par­ti­ci­par-hi de manera activa. Una tasca que Espelt com­pa­gi­nava ate­nent els mit­jans de comu­ni­cació, als quals donava la infor­mació rigo­rosa dels fets. Ningú no va esca­ti­mar esforços per llui­tar per un pro­jecte que s'ente­nia a la comarca com una impo­sició, fins al punt que una noran­tena d'alcal­des i regi­dors de vint pobles de la Conca de Bar­berà –majo­ritària­ment con­ver­gents– van dimi­tir en bloc per fer cos­tat a la ciu­ta­da­nia, cosa que va sig­ni­fi­car un cop d'efecte que a pri­ori va des­con­cer­tar, i després es va demos­trar que per damunt de qual­se­vol color polític i de pro­ta­go­nis­mes pre­va­lia una única cosa, que era la reti­rada del pla de resi­dus. Les clas­ses polítiques i soci­als uni­des van man­te­nir la lluita fins al final, amb els pros i els con­tres que com­por­tava aquesta munió de gent d'ide­o­lo­gia política i esta­tus social divers, i van ser capa­ces de posar uns interes­sos en comú en el moment oportú.

Ressò mediàtic

Els mit­jans de comu­ni­cació tant del país com de l'Estat es van fer ressò dels esde­ve­ni­ments. Per als locals i comar­cals, la lluita con­tra el pla de resi­dus va ser la notícia de l'any. Josep Pijoan, que ales­ho­res també era alcalde de Pira, recorda espe­ci­al­ment un titu­lar a la premsa que venia a dir que qua­tre page­sos de la Conca “amb poca cul­tura” havien retin­gut al Con­sell Comar­cal de la Conca el con­se­ller Molins. Asse­gura que es va sen­tir “iden­ti­fi­cat i ofès”, com a des­cen­dent d'una família dedi­cada al camp. “Vaig con­si­de­rar-lo com un menys­preu cap a aquest sec­tor, que es mereix molt més”. Els inci­dents amb l'helicòpter de Jordi Pujol a Valls també van fer que alguns mit­jans els tit­lles­sin de “sal­vat­ges”, quan les pro­tes­tes eren amb conei­xe­ment de causa. “No va ser una cosa fàcil –apunta Pijoan–, lluitàvem con­tra el govern...”

En aque­lla època l'espluguí Antoni Sànchez, exal­calde de l'Espluga, era dipu­tat pro­vin­cial. Sànchez qua­li­fica l'esde­ve­ni­ment d'”extra­or­di­nari”, un moment irre­pe­ti­ble i de gran par­ti­ci­pació, que dona­ria per a molts epi­so­dis. Des del punt de vista polític i social –diu Sànchez–, “es va pren­dre consciència del que era la democràcia”. Des del punt de vista medi­am­bi­en­tal “es va crear una consciència impor­tant, però tot i ser una comarca pio­nera en aquest sen­tit vam tri­gar a deci­dir les nos­tres pròpies ins­tal·laci­ons”.

Al mont­blanquí Josep Gomis –que ales­ho­res for­mava part del govern de CiU com a con­se­ller pro­vin­cial– li va tocar viure un paper difícil, per la seva vin­cu­lació a la comarca. Amb referència a la polèmica del pla de resi­dus, con­si­dera que “la majo­ria d'acti­tuds eren legítimes”, però que n'hi va haver de des­me­su­ra­des.

LES FRASES

Va ser un plantejament equivocat, que no era viable per a cap comarca
Anton Llort
EXPRESIDENT CONSELL CONCA
Hi va haver una transició política. Es va prendre consciència del que era la democràcia
Antoni Sànchez
EXDIPUTAT PROVINCIAL
En moments d'eufòria industrial a nosaltres només ens va tocar l'abocador de residus
Maties Sanahuja
EXALCALDE DE MONTBLANC
En una comarca on no hi havia indústria no tenia gaire sentit un abocador de residus industrials.
Josep M. Llorach
alcalde de forès
Va ser un moviment social molt important, s'hi van involucrar tots els municipis de la comarca
Josep Pijoan
alcalde de pira
La majoria d'actuacions eren legítimes, però també n'hi va haver de desmesurades
Josep Gomis
exconseller provincial

Sorgeix una nova força política

El pla de residus va significar moltes coses, però una de les que van marcar la pauta a seguir va ser la gran lliçó que la gent del territori va donar al govern de la Generalitat (CiU), en aquella època al capdavant, fent sentir de manera unànime i clamorosa les seves veus en contra de les ubicacions al Pla i a Forès. A finals d'any amb la dissolució de la Coordinadora Anti-Pla de Residus i de la Plataforma d'Alcaldes i Regidors Dimitits, es va crear una comissió política pensant en les eleccions del maig de 1991, de la qual va sorgir una nova força política, la Unic (Unió d'Independents de la Conca ), que avui dia encara perdura sota el paraigua de la FIC (Federació d'Independents de Catalunya). Els militants que havien format part del moviment cívic contra el pla de residus van aconseguir màxima representació municipal en aquests comicis, guanyant nou alcaldies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.