Entre dos castells
A Alacant, la capital de la Costa Blanca, hi podem trobar tant espais moderns, història, monuments i platges com espais d’oci i cultura
El barri de Santa Creu, de cases blanques rivetejades amb ceràmica, és un dels punts d’oci diürn i nocturn de la ciutat
El centre d’Alacant se situa entre el castell de Santa Bàrbara i el de Sant Ferran, dues fortaleses separades en el temps que per si soles expliquen la idiosincràtica d’una ciutat carregada de sorpreses en què podem trobar tant espais moderns, història, monuments i platges com espais d’oci i cultura que pot atrapar a qualsevol visitant. Manté el rècord de tenir més de tres-cents dies de sol a l’any, però podríem assegurar que això és una minúcia si ho comparem amb l’Esplanada d’Espanya, guardada per extenses fileres de palmeres que ens remeten al més pur estil californià i on podem caminar per sobre de 6.600.000 tessel·les de marbre tricolor que, col·locades d’una en una, formen un disseny característic que imita les onades del mar. Convertida en el centre social i cultural de la ciutat, l’Esplanada reparteix joc i, així, des d’aquest punt no és complicat arribar al castell de Santa Bàrbara, a la platja del Postiguet, a l’ajuntament o als museus, un el de Belles Arts i l’altre el d’Art Contemporani.
Alacant és una ciutat amable que podem descobrir pujant al turó de Benacantil, una penya de 166 metres, i allà dalt no tan sols podem visitar el castell esdevingut una icona i descobrir la majestuositat de la badia, sinó que davant per davant trobarem el castell de Sant Ferran, encastat entre la muntanya del Tossal i el turó de Sant Francesc, que ens permet veure Alacant des d’una altra perspectiva.
Potser el visitant no sap que sota Benacantil hi ha l’entrada al nucli antic, el barri de Santa Creu, de cases blanques rivetejades amb ceràmica i sanefes de colors cridaners que és un dels punts d’oci diürn i nocturn de la ciutat. Una de les experiència més fructíferes de la visita a Alacant és descobrir el conjunt de refugis antiaeris que són un testimoni viu de la Guerra Civil espanyola i visitar el Mercat Central, edifici modernista destruït per l’aviació feixista italiana el 1938 que va tornar a la vida carregat de propostes, una vitalitat envejable i avui un dels grans punts de trobada dels veïns. I no oblidem les platges, sobretot la de Sant Joan, de sorra fina i aigües transparents, que tot i estar allunyada del centre –hi està comunicada amb el tramvia– compta amb tots els serveis, des de camps de vòlei fins a un de golf.
Tabarca, l’illa
Situada a vint-i-dos quilòmetres davant d’Alacant i essent com és l’única illa habitada del País Valencià, Tabarca es pot definir com un paradís desert a l’hivern i una explosió de vitalitat a l’estiu, quan cada dia l’omplen milers de visitants que no tan sols gaudeixen de les seves platges sinó que també poden degustar una gastronomia tradicional en què el peix de la Mediterrània i l’arròs tenen un paper principal.
