Societat

la crònica

“Empara el meu país”

Una oració de quan el bisbe de Girona, Fran­cesc Pardo, era jove. Una sen­zi­lla oració de la qual des­ta­quem un frag­ment: “Oh! Déu, empara el meu país.” La va dir ahir, com de pas­sada, a la basílica de Sant Feliu. Aquesta oració podria pas­sar des­a­per­ce­buda, segu­ra­ment, però també podria ser l’eix per enten­dre la seva homi­lia, tota una tra­dició amb motiu de les Fires i en honor del sant.

Les auto­ri­tats i el seu pro­to­col; els pro­homs o els patri­cis de Girona –que ve a ser el mateix–, a les pri­me­res files dels bancs, for­men part de la tra­dició i la història. Però el que sem­pre és relle­vant és la paraula, el mis­satge. I Pardo, com sem­pre, entre l’elegància i l’anàlisi pre­ci­ses i apa­rent­ment dis­cret, con­fe­git de mit­ges parau­les –una de les prin­ci­pals vir­tuts d’una Església més que mil·lenària–, va voler tocar temes ine­lu­di­bles. Una reflexió dis­creta en l’apa­rença, però ferma en la con­vicció for­nida, entre d’altres, del mis­satge del Con­cili Vaticà II. Pardo és cert que ja ha dema­nat al papa Fran­cesc ser relle­vat, ja que ja ha arri­bat a l’edat de jubi­lació.

Les lec­tu­res extre­tes de la pri­mera carta de sant Joan ja mar­ca­ven el camí: “Si el món us odia, pen­seu que pri­mer em va odiar a mi.” A l’homi­lia d’ahir, s’hi podria bus­car un sen­tit de comiat, però un bisbe, un pas­tor, ho és sem­pre, men­tre hi hagi ramat. Segu­ra­ment per això, el bisbe de Girona va reforçar el mis­satge de tei­xir ponts, en què va dir tre­ba­llar per “cami­nar junts”. Un mis­satge que lliga amb la pro­posta del papa Fran­cesc sobre la qual girarà la XVI Assem­blea Gene­ral Ordinària del Sínode dels Bis­bes, titu­lada Per una Església sino­dal: comunió, par­ti­ci­pació i missió; és a dir, tre­ba­llar la sino­da­li­tat per bus­car l’opinió real i efec­tiva de tots els bate­jats i no només els bis­bes. Aquest cami­nar junts és neces­sari per afron­tar els rep­tes que ens ha dei­xat la Covid, més els que vin­dran de nou, i apren­dre d’aquesta experiència “cons­ta­tant que ens tenim els uns als altres”, en un món que no ha de dei­xar de banda, va dir, l’eco­lo­gia. “La casa comuna de tots ha de ser habi­ta­ble” a través d’una millora inte­gral i una “eco­no­mia ecològica”, mis­satge que entronca amb les dar­re­res ini­ci­a­ti­ves del papa Fran­cesc.

El bisbe de Girona sem­pre ha estat caut, i molt. La paraula del Senyor i la seva inter­pre­tació és una cosa, però la política, una altra. I per això no va voler dei­xar de banda, sense nome­nar-lo, la situ­ació gene­rada pel procés inde­pen­den­tista i les acci­ons dutes a terme per cadas­cun dels impli­cats: “No con­ver­tim en ene­mic qui no pensa com nosal­tres.” Segu­ra­ment per això va posar com a exem­ple la mateixa Església, de la qual va dir que també tenia les seves “deficiències”. Per això, va sos­te­nir, cal tre­ba­llar allò que ens uneix. D’aquí ve també el prec d’“empara el meu país”, va dir el bisbe de Girona.

Al cap i a la fi, ahir el que es va fer no va ser res més que una missa de festa major; molts hi van per allò que toca o per tra­dició, i això dar­rer és mot bonic. En tot cas, si no ens que­dem amb el mis­satge, ens que­da­rem mirant un apa­ra­dor buit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.