Societat

Impuls jove al feminisme

Uns 5.000 estudiants marxen pels drets de la dona

La marxa de la tarda va tornar a ser un clam amb 15.000 persones

Es demana la fi de la guerra de Rússia contra Ucraïna

Girona , Tarragona i Lleida també van tenir manifestacions

El movi­ment femi­nista és robust i, a més, té futur, molt de futur. Uns 5.000 joves, 10.000 per l’orga­nit­zació, 3.500 segons la Guàrdia Urbana, estu­di­ants de secundària i bat­xi­lle­rat es van mobi­lit­zar ahir per Bar­ce­lona en una mul­ti­tu­dinària, rei­vin­di­ca­tiva, fes­tiva i emo­tiva mani­fes­tació per la igual­tat de drets entre els homes i les dones.

La riuada juve­nil, que va inun­dar la Via Laie­tana i va col·lap­sar l’accés a la plaça Sant Jaume, estava for­mada majo­ritària­ment per noies, però amb la presència també impor­tant en nom­bre de molts com­panys de classe mas­cu­lins. “Som aquí per això de la feina”, deia un noi al car­rer Fer­ran, men­tre espe­rava per poder arri­bar fins a Sant Jaume. Quan se li va pre­gun­tar si això de la feina volia dir la igua­lat de sous entre homes i dones, la res­posta va ser un rotund “sí”, d’ell i de l’amic que l’acom­pa­nyava.

La mani­fes­tació matu­tina va ser el pre­ludi de la segona gran mani­fes­tació del dia, que va con­gre­gar més de 15.000 per­so­nes, segons el recompte que en va fer la Guàrdia Urbana, amb una nova demos­tració de força. No hi ha dubte que la jor­nada rei­vin­di­ca­tiva del 8-M s’ha con­so­li­dat, i l’afluència de gent ahir va ser una altra demos­tració d’aquesta rea­li­tat.

Tanta gent hi havia que la lec­tura del mani­fest, des de l’esce­nari situat al cen­tre del pas­seig Lluís Com­panys, es va retar­dar fins a quarts de nou del ves­pre. La marxa va arren­car a les sis de la tarda i a les vuit del ves­pre tot just la capçalera arri­bava a l’Arc de Tri­omf i hi havia gent al llarg del pas­seig de Sant Joan, fins a la plaça Tetuan, i des d’aquí per la Gran Via fins a la con­fluència del pas­seig de Gràcia.

La con­vo­catòria d’ahir va ser secun­dada per gent de totes les edats, i totes les tendències dins del movi­ment femi­nista, però el pes de la marxa el van por­tar, una vegada més, la gent jove. Aquest col·lec­tiu va apor­tar, a més, les ganes de mani­fes­tar-se fes­ti­va­ment i, per això, la cançó Ay mamá, de Rigo­berta Ban­dini, no va dei­xar de sonar durant tot el recor­re­gut de la marxa amb vocació d’himne.

La mani­fes­tació va ser una amal­gama de rei­vin­di­ca­ci­ons, des dels crits a favor de la regu­la­rit­zació de les dones sense papers fins a la rei­vin­di­cació d’unes pen­si­ons dig­nes. De fet, l’extens mani­fest que es va lle­gir al final recull aques­tes i altres rei­vin­di­ca­ci­ons.

Com no podia ser d’altra manera, un dels punts del text que es va lle­gir demana la imme­di­ata reti­rada de les tro­pes de Rússia de ter­ri­tori ucraïnès i la fi del con­flicte bèl·lic, a la vegada que es demana la no inter­venció de l’OTAN i es denun­cia la ingerència dels Estats Units en el con­flicte.

El mani­fest va anar encapçalat de tres parau­les clau, com tres pro­cla­mes; pre­ca­ri­e­tat, fron­te­res i violències. Es va dema­nar la dero­gació de la llei d’estran­ge­ria, el tan­ca­ment dels CIE, posar la cura de les dones en pri­mer terme, un tre­ball i unes pen­si­ons dig­nes, entre mol­tes altres rei­vin­di­ca­ci­ons.

El docu­ment alerta de la pre­ca­ri­e­tat en què mol­tes dones viuen arran dels efec­tes per­ver­sos de la pandèmia de la covid-19. Tam­poc es va obviar una de les últi­mes polèmiques de caràcter naci­o­nal que ha vis­cut el país i en el mani­fest es va fer un exprés pro­nun­ci­a­ment a favor del sis­tema d’immersió lingüística a les esco­les.

A la mani­fes­tació, els sin­di­cats s’hi van dei­xar notar, i també els par­tits, amb la presència, entre altres, de la pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs; la con­se­llera d’Igual­tat i Femi­nis­mes, Tània Verge, i el pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, que amb Carme For­ca­dell i altres polítics del seu par­tit mar­xa­ven rere una pan­carta. També hi va haver repre­sen­tació soci­a­lista, com ara la tinenta d’alcal­dia de Bar­ce­lona Laia Bonet; de la CUP, amb la dipu­tada Eulàlia Reguant, o dels comuns, amb la pre­si­denta del grup par­la­men­tari, Jéssica Albi­ach.

En decla­ra­ci­ons a la premsa, Borràs va dema­nar que l’espe­rit del 8 de març es vis­qui cada dia, men­tre que Carme For­ca­dell va dema­nar que la violència con­tra les dones sigui una qüestió d’estat.

La rei­vin­di­cació femi­nista va ser trans­ver­sal en la temàtica i en el ter­ri­tori. A Girona més de 1.500 per­so­nes van secun­dar la con­vo­catòria de la Pla­ta­forma Femi­nista Anti­ca­pi­ta­lista en una mani­fes­tació que va arren­car a la plaça U d’Octu­bre. A Lleida van ser 700 els mani­fes­tants que van mar­xar des de la plaça Ricard Vinyes, men­tre que a Tar­ra­gona la Impe­rial Tàrraco va ser el punt de sor­tida d’una marxa de 2.000 per­sone.

El mani­fest uni­tari també dedica un punt a la defensa dels drets de les tre­ba­lla­do­res sexu­als, que alerta de les con­seqüències que pot tenir la llei de lli­ber­tat sexual. En aquest sen­tit, al matí hi va haver a la plaça Sant Jaume una con­cen­tració d’un col·lec­tiu que reclama l’abo­lició de la pros­ti­tució i la por­no­gra­fia. Fins a la plaça hi va anar també un grup reduït de femi­nis­tes que defen­sen tot el con­trari, i que la dona pot fer el que vul­gui amb el seu cos, també ven­dre’l.

Aquest últim col·lec­tiu es va acos­tar al pri­mer i es van pro­duir agres­si­ons que van obli­gar a inter­ve­nir una dotació dels Mos­sos d’Esqua­dra que eren al lloc. “Aquesta violència també és patri­ar­cal”, van cri­dar, en res­posta, les agre­di­des.

La transformació cap a una societat més justa es farà amb la participació del 51% de la població
Laura Borràs
presidenta del parlament
No podem permetre que més de la meitat de la població estigui discriminada
Carme Forcadell
expresidenta del parlament


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.