Societat
Resignació pels canvis en lorganització dels autobusos per la fira Meeting Point
Els usuaris de Rodalies no creuen que el caos acabi a finals de mes
“Caminar dos minuts més només és una anècdota. Potser en un altre país això seria un problema, però aquí ja sabem el que és conviure amb Renfe”. El Marc Martínez agafava ahir al matí l’autobús en direcció Viladecans per anar a treballar; tot i que els petits canvis en el sistema de transport alternatiu que ha provocat la celebració a la fira de la plaça Espanya de la fira Meeting Point el van obligar a caminar uns quants metres més, ell ja està “curat d’espants”.
La fira Meeting Point s’ha convertit, des de dilluns fins dimecres, en un nou obstacle per a l’atrafegada cursa que han de córrer els usuaris de la línia de Rodalies del Garraf, que des de fa 18 dies es veuen obligats a arribar en autobús a l’avinguda Maria Cristina. Per evitar acumulacions, els autobusos en direcció Viladecans i el Prat de Llobregat surten ara des d’un punt una mica més proper a l’avinguda Rius i Taulet, ja que a la part baixa de l’avinguda s’hi ha habilitat la parada de taxis. Tot i que alguns usuaris se sentien una mica descol·locats pels canvis de lloc, aquesta mesura no va alterar el funcionament de l’aparcament d’autobusos, on les corredisses habituals per agafar el metro o algun autobús s’alternaven amb el pas elegant d’hostesses i empresaris aliens als problemes de Rodalies.
“Caos? On és el caos?”, preguntaven despistats alguns empresaris que, com Pablo Martínez, vénen de fora de Catalunya per assistir a la fira. Molts d’ells, després d’una primera mirada als voltants del recinte, quedaven convençuts que l’avinguda Maria Cristina és un dels punts habituals de sortida d’autobusos.
D’altres, més coneixedors de la realitat ferroviària catalana, havien optat per deixar el cotxe a casa i arribar fins a la plaça Espanya en metro. “No sabia què em trobaria, perquè amb tot això dels canvis en el servei de trens no pots fer plans. He agafat el metro i he arribat abans d’hora i tot”, explicava Jordi Toboso. D’altres assistents a la fira, però, no venien tan preparats. Lali Percada, que ve de Portugal, tot i no tenir ni idea del caos en el servei de Rodalies, ja ha hagut de viure en pròpia pell les esperes i els retards que comporta aquest servei. Dilluns va haver d’esperar durant cinc hores que arribessin els responsables de l’estand, que estaven immersos en la cursa d’obstacles de Rodalies. Ja té una lleugera idea de com funciona aquest transport: “És un desastre”.
Si la resignació era la nota dominant davant dels canvis ocasionats per la coincidència de la fira immobiliària i l’aparcament d’autobusos, la incredulitat i la desconfiança es deixaven sentir entre els usuaris davant la notícia que el pla alternatiu de transport no s’alterarà abans de finals d’aquest mes, tal com va comunicar dilluns mateix Víctor Morlán. “Ara diuen que potser ho arreglaran en un mes, però jo no hi confiaria fins entrat el 2008. Any nou, vida nova i trens nous és el meu desig de cara al 2008”, explicava Núria Garcia, que ve cada dia des de Vilanova i la Geltrú i està farta d’haver de llevar-se una hora i mitja abans per arribar a la feina puntual.
“Tot això és un teatrillo, és com si juguessin a veure qui la diu més grossa. Ara, 30 dies més i els que vindran de regal. Jo ja no confio en ningú”, assegurava Jordi López, que va i ve cada dia des de Gavà fins a Barcelona. Maria Rosa González, de Vilanova, per la seva banda, exigeix més concreció: “Si és una data fixa ja em va bé el dia 30 de novembre, però ja estic cansada de sentir-me com una refugiada a casa d’amics i familiars”.
La fira Meeting Point s’ha convertit, des de dilluns fins dimecres, en un nou obstacle per a l’atrafegada cursa que han de córrer els usuaris de la línia de Rodalies del Garraf, que des de fa 18 dies es veuen obligats a arribar en autobús a l’avinguda Maria Cristina. Per evitar acumulacions, els autobusos en direcció Viladecans i el Prat de Llobregat surten ara des d’un punt una mica més proper a l’avinguda Rius i Taulet, ja que a la part baixa de l’avinguda s’hi ha habilitat la parada de taxis. Tot i que alguns usuaris se sentien una mica descol·locats pels canvis de lloc, aquesta mesura no va alterar el funcionament de l’aparcament d’autobusos, on les corredisses habituals per agafar el metro o algun autobús s’alternaven amb el pas elegant d’hostesses i empresaris aliens als problemes de Rodalies.
“Caos? On és el caos?”, preguntaven despistats alguns empresaris que, com Pablo Martínez, vénen de fora de Catalunya per assistir a la fira. Molts d’ells, després d’una primera mirada als voltants del recinte, quedaven convençuts que l’avinguda Maria Cristina és un dels punts habituals de sortida d’autobusos.
D’altres, més coneixedors de la realitat ferroviària catalana, havien optat per deixar el cotxe a casa i arribar fins a la plaça Espanya en metro. “No sabia què em trobaria, perquè amb tot això dels canvis en el servei de trens no pots fer plans. He agafat el metro i he arribat abans d’hora i tot”, explicava Jordi Toboso. D’altres assistents a la fira, però, no venien tan preparats. Lali Percada, que ve de Portugal, tot i no tenir ni idea del caos en el servei de Rodalies, ja ha hagut de viure en pròpia pell les esperes i els retards que comporta aquest servei. Dilluns va haver d’esperar durant cinc hores que arribessin els responsables de l’estand, que estaven immersos en la cursa d’obstacles de Rodalies. Ja té una lleugera idea de com funciona aquest transport: “És un desastre”.
Si la resignació era la nota dominant davant dels canvis ocasionats per la coincidència de la fira immobiliària i l’aparcament d’autobusos, la incredulitat i la desconfiança es deixaven sentir entre els usuaris davant la notícia que el pla alternatiu de transport no s’alterarà abans de finals d’aquest mes, tal com va comunicar dilluns mateix Víctor Morlán. “Ara diuen que potser ho arreglaran en un mes, però jo no hi confiaria fins entrat el 2008. Any nou, vida nova i trens nous és el meu desig de cara al 2008”, explicava Núria Garcia, que ve cada dia des de Vilanova i la Geltrú i està farta d’haver de llevar-se una hora i mitja abans per arribar a la feina puntual.
“Tot això és un teatrillo, és com si juguessin a veure qui la diu més grossa. Ara, 30 dies més i els que vindran de regal. Jo ja no confio en ningú”, assegurava Jordi López, que va i ve cada dia des de Gavà fins a Barcelona. Maria Rosa González, de Vilanova, per la seva banda, exigeix més concreció: “Si és una data fixa ja em va bé el dia 30 de novembre, però ja estic cansada de sentir-me com una refugiada a casa d’amics i familiars”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.