Les reserves d’aigua cauen a Susqueda per sota del 40%
Els tres embassaments que abasten la demarcació estan al 31,3% de mitjana i les pluges només frenen la davallada
Perden 2 punts en un mes hivernal, amb lleu demanda de reg i turisme, però sense marge per a l’estiu
Les reserves d’aigua als embassaments que abasteixen els municipis gironins continuen davallant i, respecte a l’escenari d’un mes enrere, la principal novetat és que el nivell a Susqueda baixa més acceleradament. Del 44% en què se situava el 10 de desembre, amb 102 hm³, ahir el volum d’aigua ja se situava al 39,8%, una desena part menys. I malgrat l’episodi de pluges de mitjan desembre, que només ha servit per contenir el ritme de buidatge, el coixí del principal pantà, que havia resistit a còpia de les reserves de Sau, comença a defallir.
En conjunt, els tres embassaments emmagatzemaven ahir 143,8 hm³, un 31,3% de la seva capacitat. Fa un mes estaven al 33,5%, evolució que podria fer augurar que hi ha aigua per a més d’un any, però cal tenir en compte que ha plogut, fins i tot ha nevat, i que l’alta temperatura per Nadal ha fos bona part de la reserva blanca a les capçaleres del Ter i del Freser, un recurs que tradicionalment acabava d’enfortir el sistema del Ter per afrontar l’estiu.
Prova d’aquest primer desglaç no planificat és que el pantà de Sau, el que continua més baix de reserves, ha millorat 0,7 punts les reserves respecte al 10 de desembre, quan estava al 18,4% de la seva capacitat. Ahir es movia entre el 19,16% i el 19,15%, en funció de les hores en què s’activen les turbines de generació elèctrica i s’allibera aigua cap a Susqueda. Tot i això, el ritme d’arribada d’aigua, a 2,4 metres cúbics per segon a Roda de Ter, és des de fa dies inferior al de sortida per l’extrem sud del sistema, els 2,8 metres cúbics que de mitjana surten riu avall del Pasteral.
Darnius-Boadella, avall
Tampoc milloren els registres a Darnius-Boadella, que en 31 dies ha perdut gairebé un punt percentual, del 32,3% al 31,4%. Per ara, l’ACA manté invariable l’escenari d’alerta en 210 dels 221 municipis gironins i, en temporada hivernal, la demanda de reg de conreus és inferior i tampoc hi ha la pressió de segones residències o el sector turístic.
No obstant això, la situació continua sent preocupant, perquè les previsions informàtiques assenyalen que la resta de l’hivern continuarà plovent per sota de les mitjanes climàtiques, fins al març. Només l’abril, segons aquests models meteorològics avançats, podria ser relativament plujós, de manera que la primavera arrencaria amb les reserves encara més escurades i amb escàs marge per recuperar-les amb vista a l’estiu.
L’escenari, doncs, encara no és tan crític com en el darrer episodi més greu, a finals de març del 2008, quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat es van apropar al llindar d’emergència del 20% de reserves, una situació que ara, novament, obriria la porta a restriccions i talls d’aigua en diversos usos, entre els quals els domèstics. L’acció de les dessaladores, de moment, pot ajornar-la, però no evitar-la.
LA DATA
LES XIFRES
2022, segon any més sec a l’Estartit des del 1973
A les capçaleres dels rius del Pirineu gironí no plou gaire, però tampoc a la costa. L’Empordà ha superat un any molt sec, com testimonia el registre de només 308,3 litres per metre quadrat recollit pel meteoròleg Josep Pascual a l’Estartit al llarg de tot el 2022, el segon més sec de la seva sèrie històrica –que arrenca el 1968– després dels 266,7 litres del 1973. Contrasten amb els 634 litres del darrer any plujós, el 2020 del temporal Glòria, i amb els 985 del registre rècord de precipitacions, el 1994. Per Pascual, però, no són les úniques anomalies d’un any en què s’han registrat les temperatures mitjanes més elevades de l’aire (17,8 graus) i del mar (18,3), i l’anomalia es manté aquests dies amb l’aigua a l’entorn dels 15 graus a les illes Medes. Entre les seves observacions, també hi destaca el baixíssim nivell de Sau i el rècord de temperatura mitjana de l’aigua de l’estany de Banyoles, per sobre dels 19 graus el 2022, i on el nivell dels llots subterranis, que pugen quan plou fort a la Garrotxa, està estancat des del 2010.